Resultats de la cerca

Lligat a la cort de Joan I des d’abans del seu adveniment al tron, vers el 1395 era conseller seu i promotor de negocis i membre del consell reial, que deixà a Barcelona quan passà a Mallorca aquell mateix any En morir Joan I el 1396, fou encartat en el procés contra els membres del seu consell i cort amb acusacions molt vagues, i fou absolt el 1398 Ja abans, el 1397, havia estat rehabilitat en ésser nomenat tresorer pel rei Martí, càrrec que exercí fins vers el 1409 Fou un dels marmessors designats pel rei Martí en el seu testament del 1407 Pel novembre del 1410, mort ja el rei…

Vida i obra Cavaller, adquirí la vila de Manises Fou patró del convent de Sant Domènec de València Es casà amb una noble de Verona Amic d’infància del futur rei Jaume II, estigué al seu costat mentre fou rei de Sicília 1286-91, i restà a l’illa com a comprador del rei Frederic, en funció d’espia Després de la pau entre els dos reis germans, Jaume II li confià el control de les seves finances, primer com a tresorer 1302-06 i després com a mestre racional 1306-20 En aquest darrer càrrec li succeí el seu fill Felip Boïl Els anys 1308 i 1309, Jaume II el designà ambaixador a les…

Fill d’un jueu convers, gràcies al seu càrrec aconseguí d’aplegar una gran fortuna i d’exercir, amb els seus germans, vinculats també a la tresoreria reial, una gran influència Fou acusat d’instigar la mort de l’inquisidor de Saragossa Pedro de Arbués 1485, duta a terme per dos dels seus germans, Juan de Pedro i Alonso que pogueren fugir a Itàlia i pel seu sogre, que fou decapitat Ell fou absolt gràcies a la seva influència Amic de Cristòfor Colom, en fou un dels afavoridors aquest, en tornar del seu primer viatge, li referí el descobriment, per carta, des de Lisboa, carta similar a la que…

Primer baró de les Quatre Torres 1790 Fou majordom i tresorer de propis de Tarragona 1757, ciutadà honrat de Barcelona i cavaller del Principat de Catalunya 1773, regidor perpetu 1778 de Tarragona i diputat a les antigues corts de Castella per Tarragona Era fill de Tomàs Morenés i Móra, també majordom i tresorer de propis i administrador de la taula de canvi de Tarragona

Fou un dels pioners del futbol a Catalunya Membre fundador del Futbol Club Català 1899, del qual fou el primer tresorer, de seguida passà al Futbol Club Barcelona Debutà en el tercer partit de la història del club, el 26 de desembre de 1899 Jugava de mig ala, disputà 28 partits fins el 1902 i guanyà una Copa Macaya 1902 Després fitxà per l’Hispània AC 1902-03 i la Unió Atlètica Horta, club del qual es convertí en mecenes i on es retirà a quaranta anys Fou tresorer 1902-03, vocal 1931-32 i vicepresident 1931 del FC Barcelona Practicà l’atletisme i impulsà aquesta…

Fou membre del Reial Club de Tennis del Turó i de diverses juntes directives Participà com a jugador en el Campionat del Món de tennis en pista coberta celebrat a Barcelona el 1923 Fou jutge de proves internacionals de tennis Tingué diversos càrrecs federatius tresorer de l’Associació de Lawn Tennis de Catalunya ALTC 1921, membre del comitè executiu del Campionat del Món 1922-23, representant del seu club a l’ALT de Catalunya 1928-35, tresorer de l’ALT d’Espanya i vocal de codificació a la Reial Federació Espanyola de Tennis El 1953 guanyà la primera medalla al mèrit…

Fou tresorer de l’arquebisbat de València i canonge de Sogorb Autor del text d’algunes sarsueles, com El ilustre alcázar nuevo 1767

Entrà com a tresorer en la junta de la Federació Catalana de Gimnàstica quan aquesta es reconstituí el 1946, i posteriorment en fou president 1956-64

Mercader de Saragossa, féu fortuna amb negocis relacionats amb la cort, com l’arrendament de totes les seques dels regnes de Joan I, llevat de les de Mallorca 1388, la collecta de la dècima papal concedida a Joan I el 1390 i el 1393 aquesta darrera en societat amb Luchino Scarampi i Francesc Deudé, la collecta de les multes imposades als robadors dels calls jueus el 1391 una bona part revertien als mateixos collectors per reintegrar-los diversos emprèstits a la corona El 1393 garantí a la corona l’enorme quantitat de 100 000 florins d’or per a les despeses de l’expedició a Sardenya…

El 1942 emigrà a Amèrica amb els seus pares i s’establí a Mèxic Hi començà els estudis de medicina a la Universidad Nacional Autónoma de México UNAM, 1946-1952, on es llicencià, i també estudià administració d’hospitals a l’escola de postgraduats de la mateixa universitat 1963 Després es traslladà als Estats Units per ampliar coneixements, on fou metge resident en administració d’hospitals de la Universitat de Chicago Més tard, també fou metge resident a l’Instituto Nacional de Cardiología de México 1958-60 Dedicat també a la docència, fou, des del 1965, professor a l’Asociación Mexicana de…