Resultats de la cerca

Filla d’una família benestant, el 1950 es casà amb el polític i periodista Pedro Joaquín Chamorro, l’assassinat del qual per les forces de Somoza 1978 la portà a l’activitat política al costat dels sandinistes El 1980, però, se separà del nou règim i es posà al capdavant del diari La Prensa , que transformà en portaveu de l’oposició al govern sandinista El 1990 guanyà les eleccions a la presidència del país encapçalant la Unión Nacional Opositora UNO, coalició que agrupà totes les tendències contràries al Frente Sandinista tot i que, un cop al poder, donà cabuda en el seu govern…

Autor de poemes Del aire , 1954, de contes Doce cuentos y uno más , 1956 i de novelles Ayer, 27 de octubre , 1958, es destacà, però, per les seves obres de teatre, en les quals féu una denúncia social amb intencionalitat crítica La camisa 1962, La condecoración 1965, El cuerpo 1967, José García 1979, Pablo Iglesias 1984 i La jerga nacional 1986

Ebenista de professió i persona amb grans inquietuds polítiques i culturals, collaborà en periòdics com “El Vinalopó”, “El Labrador”, “El Pueblo de Elche” i “Nueva Illice” i fundà i dirigí el setmanari en català “El Bou”, de caràcter satíric 1885-86 i 1894-96 Fundà un teatre d’afeccionats als baixos del Casino de la ciutat i estrenà peces costumistes, com ara Tio, jo vullc ser gos 1887, la més recordada, i El catorze d’agost , i algunes de castellanes com Estragos del fanatismo , Remedio contra las trampas i A uno en fondo , perdudes

Es formà musicalment a la collegiata de Gandia Organista i mestre de capella a Algemesí 1825-30 i organista, a partir del 1831, de la parròquia de Sant Nicolau de València Emigrà a França el 1840 i s’acredità a Gueret Llemosí com a professor de piano i de cant Més tard anà a París, on es relacionà amb Chopin, Auber i altres músics romàntics Visqué a Madrid, on publicà una Gramática musical 1852 És autor d’una missa amb acompanyament orquestral, himnes, motets, villancicos , una òpera — La rosa mágica 1853— i la sarsuela Tres para uno 1856

Inicià l’activitat literària amb la novella Fiebre 1941, on manifesta la seva ideologia, que el portà a la lluita contra la dictadura de Juan Vicente Gómez A aquesta obra seguiren Casas muertas 1955, Oficina número uno 1961, La muerte de Honorio 1963, Cuando quiero llorar no lloro 1970 i els reculls Prosa completa 1976 i Obra humorística completa 1976 La caiguda de les dictadures, els intermedis d’expansió democràtica i el conflicte generacional són fets que es repeteixen en l’obra de l’autor, tot expressat amb una prosa clara, concisa i acurada El 1980 li fou atorgat el premi…

Vida Filla del mestre de música Pasqual Guiu i cosina de Jaume Picas i Guiu , després de la guerra civil passà pel camp de concentració francès d’Argelers de Mar, i finalment es reuní amb el seu pare a Marsella Amb la seva família s’installà a Mèxic el 1942 Allí debutà com a extra el 1943 en Resurrección Gilberto Martínez Solares, any en què intervingué en 15 títols més, entre els quals destaca La vida inútil de Pito Pérez Miquel Contreras Torres, en què exhibí el seu primer nu, que també fou un dels primers del cinema mexicà modern A continuació ingressà en l’…

Fill del poeta Jorge Guillén fou, fins a la jubilació, professor a les universitats de Harvard i Autònoma de Barcelona Gran coneixedor de la literatura clàssica i moderna, estudià a fons i sistematitzà diversos aspectes de la teoria literària i la literatura comparada, com ara la història literària, l’estilística, les influències, la periodització, els gèneres, el canvi i la persistència en la tradició, etc Publicà Entre lo uno y lo diverso introducción a la literatura comparada 1985, que ha esdevingut un clàssic, El primer Siglo de Oro Estudios sobre géneros y modelos 1988,…

Era obrer manual A Alcoi fou filador 1925-33 Collaborà a Hora de España i a d’altres periòdics Publicà els reculls poètics La cruz de los crisantemos 1929, Huso de eternidad 1930, Narja 1932, Epopeyas de sangre 1933, Voz de la tierra 1935, Hogueras en el sur 1935, Poema del amor y de la angustia 1935, Madre española 1937, Canción arrebatada 1938, Romances 1938, Vencedor de la muerte 1939, i La muerte o el recuerdo 1939, a més dels volums antològics Poesía 1949, on destaquen els temes socials a través del compromís polític de l’autor, també visible en la tragèdia Seisdedos 1934 i en les…

Estudià composició amb G Sallustio i direcció amb B Molinari Dirigí el Liceo Musicale de Varese i fou professor al conservatori de Pesaro Membre 1956 de l’Accademia di Santa Cecilia, fou crític musical d' Il Messaggero de Roma Home de teatre, la part principal de la seva producció comprèn ballet Canti del golfo di Napoli , 1954 Poemetti pagani , 1960, òpera La Guerra , 1956 Il vortice, Uno sguardo dal ponte —sobre l’obra d’A Miller—, 1961 La reine morte , 1973 i música orquestral Stornelli de la Roma bassa , 1946 Canzone del ritorno , 1956 Compongué la banda sonora de molts…

Fou un dels fundadors de la nova Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Barcelona 1840 S’interessà per les ciències exactes i naturals, i fou membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona És autor de tractats, com Reforma de los derechos señoriales y en parangón con el contrato enfitéutico que dimana del derecho feudal 1836, Compendio de la historia de las instituciones y derechos de la monarquía española y de cada uno de…