Resultats de la cerca

Fou director de la Biblioteca Nacional, diplomàtic i periodista Siglo XIX , Revista Azul , etc Com a poeta és un postromàntic que esdevé modernista en són exemples Ingenuas 1902, Lámparas en agonía 1914, Los últimos pájaros 1924, etc Com a prosista cal destacar La vida literaria en México 1917, recull de conferències fetes a l’Argentina, Estampas de viaje 1919, Hombres y libros 1923 i la patètica descripció de la capital mexicana Psiquis enferma 1922 Els darrers anys de la seva vida s’exilià a Cuba i Espanya, on collaborà activament en publicacions culturals

L’any 1944 arribà a Catalunya com a mestre nacional i exercí primer a Cervera i posteriorment a Barcelona, on estudià filosofia i lletres Vinculat a la docència de la Universitat de Barcelona des del 1953, el 1973 n’esdevingué professor adjunt numerari d’història moderna i, del 1974 al 1987, fou secretari de la Facultat de Geografia i Història La seva tesi doctoral, El virrey Amat Precisiones sobre don Manuel de Amat y de Junyent , publicada el 1967, és una referència en l’estudi d’aquest personatge És autor, també, de La educación general en Cataluña durante el Trienio Constitucional 1973, a…

Ingressà a l’orde franciscà, i fou catedràtic a les universitats d’Alcalá, València i Sevilla, i més tard provincial del seu orde a Castella, bisbe de Còria i arquebisbe de València 1649-58, on fou lloctinent del 1650 al 1652 Posteriorment fou arquebisbe de Sevilla 1658-63

Vida i obra Professor de la Universitat de Saragossa 1923-30, el 1930 guanyà la càtedra d’història moderna i contemporània de la Universitat de Sevilla Fou diputat de la CEDA per Sevilla 1933-36, director d’ El Correo de Andalucía i, durant la Guerra Civil Espanyola, responsable de les relacions exteriors del Servicio de Prensa y Propaganda de FET y de las JONS a Salamanca L’any 1940 obtingué la càtedra d’història moderna i contemporània a la Universitat de Madrid, i el 1954 ingressà en la Real Academia de la Historia, institució de la qual fou president 1971-76 Per les seves activitats com a…

Es doctorà en filosofia i lletres i es llicencià en dret Catedràtic d’història a Sevilla 1930-35 i a Madrid des del 1935 i membre de l’Academia de la Historia 1953, fou diputat a corts 1935-36 per Sevilla Autor d’obres històriques amb especial atenció als temes polítics, com La revolución portuguesa 1941-44, Zarismo y bolchevismo 1948, etc, s’ha interessat per Catalunya amb l’obra en tres volums Cambó 1952-69 i amb El drama de Mosén Cinto 1954

Originari d’Extremadura, ingressà a la Companyia de Jesús de Toledo 1752 El 1767 passà a Itàlia arran de l’expulsió de l’orde S'establí a Roma, on publicà un catàleg d’incunables hispànics De prima typographiae hispanicae aetate specimen , 1793, estudis, com Osservazione sulla patria del pittore Giuseppe di Ribera 1796 i Bibliotheca scriptorum Societatis Jesu Supplementa 1814-16, i diverses obres en defensa de la colonització castellana d’Amèrica, sovint sota el pseudònim de Philiberto Parripalma

Majordom de l’arquebisbe de València Pedro de Urbina El 1640 vivia a València És autor d’un poema en octaves dividit en cinc cants, Expulsión de los moriscos rebeldes de la Sierra y Muela de Cortes por Simeón Zapata, valenciano 1635, i d’un romanç que figura en l’obra de Marc Antoni Ortí, Siglo IV de la conquista de Valencia 1640

Es doctorà en arts 1637 i teologia 1640 a la Universitat de València, on professà tres cursos de filosofia 1642-44 i el seu antitomisme formà escola Familiar de l’arquebisbe Pedro de Urbina, fou ardiaca de Morvedre a la seu de València 1652 i jutge del Sant Ofici Acompanyà aquest arquebisbe en ésser transferit a la seu de Sevilla, i hi restà cinc anys com a catedràtic de teologia Fou un defensor del dogma concepcionista, sobre el qual publicà diversos tractats Predicador famós, publicà molts dels seus sermons, tots en castellà menys el predicat el dia de sant Vicent del 1667…

Estudià d’una manera irregular, pel que sembla, a les universitats d’Alcalá i Salamanca, participà en l’Armada Invencible i fou secretari del marquès de Sarria Fou de temperament viu i exaltat, amb grans caigudes i grans penediments L’aspecte sentimental és prou significatiu s’enamorà de l’actriu Elena Osorio literàriament, Filis , episodi que recordà després a La Dorotea 1632 raptà Isabel de Urbina Belisa , amb qui es casà vidu, es tornà a casar, amb Juana de Guardo, tot mantenint relacions amb Micaela de Luján Camila Lucinda vidu una altra vegada, una crisi espiritual el…

Quart dels fills del cirurgià Rodrigo de Cervantes i de Leonor de Cortinas El 1551 la família es traslladà a la cort, aleshores a Valladolid, en cerca de possibilitats econòmiques, però de fet contragué deutes i el pare fou empresonat, malgrat les seves protestes d' hidalguía , que finalment foren ateses Hom pot assegurar que Cervantes no cursà estudis universitaris —la seva presència a Salamanca com a estudiant és una pura hipòtesi—, però potser estudià en un collegi de jesuïtes, qui sap si a Valladolid Seguint un nou trasllat de la cort, la família Cervantes…