Resultats de la cerca

Estudià a l’Escola Nacional de Belles Arts de Nantes i obtingué el Diploma Nacional Superior d’Expressió Plàstica Utilitza unes grans dosis d’humor per a lligar el seu univers personal amb l’espai collectiu, i per a reflexionar sobre la complexitat del món contemporani Mostrà els seus vídeos en certàmens com la Biennal de Venècia 1993 i São Paulo 1998, i el Centre Nacional d’Art i de Cultura Georges Pompidou 2000 i la Fundació Cartier per l’art contemporani 2001 L’any 2002 exposà a CaixaForum un conjunt de 20 obres entre vídeos i hologrames, i participà en el Fòrum Universal de les Cultures…

Vida Autodidacte i dotat d’una especial habilitat per la imatge, la visió del film de Kubrick, 2001 una odissea de l’espai 1968, fou el detonant que l’esperonà a fer cinema Es donà a conèixer a partir del 1975 fent cinema en súper-8 mm com ara Brutal Ardour 1978-79, i al voltant de l’audiovisual experimental Després formà equip amb Carles Ameller a la Fundació Joan Miró de Barcelona El 1983 passà a ser el responsable de programes força innovadors en la naixent Televisió de Catalunya TVC, on realitzà l’espai de música i noves tendències "Estoc de pop" 1983-85 fou director d’"Arsenal" 1985-87,…

Amb vinculacions formals amb el minimalisme i l’art conceptual, el seu treball tracta temes com la discrimació i la xenofòbia, i analitza també la condició d’artista Produeix vídeos, objectes, performances , installacions i obres de so Els seus escrits són essencials per a comprendre la seva activitat artística És també professora de filosofia i ètica

Entre el 1975 i el 1985 treballà en fotografia, cinema i vídeo, i, a partir d’aquest any, s’orientà cap al vídeo, a través del qual ha desenvolupat un treball d’experimentació amb el cos com a subjecte principal L’artista dóna forma artística a la desestabilització de la imatge en el nostre món Sovint presenta els seus vídeos dins d’estructures, integrats en una mena d’escultura Entre els seus treballs destaquen les videoinstallacions Família 1990, Maria Muñoz 1992, basat en la desarticulació del cos de la ballarina, i Torturae 1996

El seu treball se centra a captar fragments de la vida quotidiana a les grans ciutats, per mitjà d’imatges projectades en seqüències encadenades de diapositives, fotografies o vídeos, amb efectes de càmera lenta Amb referències cinematogràfiques, li interessa la “normalitat”, allò que es produeix entre els extrems, i sovint se centra en adolescents, sense voler illustrar una situació, sinó més aviat construir un univers parallel Tracta els rostres com a superfícies que comuniquen molta informació en poc temps L’espectador intervé en el seu treball i en forma part L’any 1997 presentà el…

Els anys en què estudiava arquitectura s’introduí en el cinema amateur, i realitzà videos experimentals Posteriorment treballà en televisió i publicitat El 1990 fundà O2 Filmes, que es convertí en la productora de cinema publicitari més important del Brasil Debutà en el cinema amb Menino Maluquinho 2 A Aventura 1998, al qual seguiren Domésticas 2001 i Cidade de Deus 2003, film gairebé documental sobre els barris marginals a les grans ciutats brasileres basat en la novella homònima de P Lins i que obtingué una gran acollida internacional fou nominat a quatre Òscars Posteriorment rodà The…

Elabora vídeos i installacions sonores que tracten les múltiples relacions entre l’ésser humà, la indústria, l’entorn i els mitjans de comunicació El paper del públic reconstruint les històries fragmentades en les seves installacions és necessàriament participatiu, ja sigui des d’un punt de vista mental o bé caminant-hi “Eraser”, 1998 L’impacte de les pantalles gegants i els sons atmosfèrics embolcallen l’espectador en un ambient que el sedueix i li altera la percepció del temps “Electric Earth”, 1999 Participà en la 48a Biennal de Venècia l’any 1999 L’any 2000 exposà en la…

Treballa en films i vídeos Utilitza la tècnica cinemàtica comercial per a definir un cinema diferent i crea les seves pròpies pellícules en seqüències de curta durada, que anullen la necessitat del drama llarg Qüestiona la noció d’autor i d’història narrativa, la linealitat que comporta la successió tradicional d’esdeveniments i la promesa que “ha de succeïr” alguna cosa Juga amb el bagatge de l’espectador, i això fa que la sintaxi del cinema es comprengui de manera instintiva la tensió a través de la música, els jocs de càmeres, etc i altera el seu sentit, pervertint la lectura…

En el moment de l’esclat del punk i el heavy-metal , Tom Petty sorprengué amb una proposta de rock actualitzada, sense lletres de contingut transcendent Influït per The Byrds, The Rolling Stones, Woody Guthrie i sobretot Bob Dylan, el 1975 creà una banda de rock , The Heartbreakers, i l’any següent tragué el seu primer àlbum, titulat Tom Petty and The Heartbreakers , amb cançons d’èxit com Breakdown i American Girl Els seus vídeos musicals, molt creatius, gaudiren d’una gran acceptació a la cadena de televisió MTV El 1988 Petty s’integrà al grup Traveling Wilburys,…

Inicialment dedicat a la pintura, executà obres amb referències autobiogràfiques Posteriorment derivà cap al camp de les installacions, en les quals usà la fotografia com a suport de la posada en escena, tot cercant la reacció de l’espectador A partir del 1974 començà la producció d’històries humorístiques, i des del 1978 destaquen les seves Composicions , obres en què plantejà el tema de la sacralitat de l’art És autor també de composicions teatrals, i l’any 1984 inicià un nou cicle, els teatres d’ombres, on tornà a la representació bidimensional com una referència al cinema Els anys 1975 i…