Resultats de la cerca

Vida i obra Rector de Vilagrasseta 1697, compilà un cançoner manuscrit amb prop de cinquanta peces majoritàriament en català i, en menor mesura, en castellà i llatí, algunes de les quals consten com a seves, mentre que altres les recollí de procedències no especificades La major part són goigs, però també hi recull nadales, glosses d’oracions i altres modalitats de poesia religiosa Consta que Vaquer mateix les cantava a canvi d’almoina per a la parròquia Bibliografia Llobet Portella, JM 1997 Vegeu bibliografia

Creà el model de tenora, ja força semblant a l’actual, que presentà el 1849 a Perpinyà, amb els perfeccionaments tècnics que havien assolit altres instruments de vent Pep Ventura la imposà com a instrument propi de la cobla

Estudià ciències naturals a Barcelona i a Madrid El 1907 es doctorà amb la tesi El microsterógrafo y su aplicación a la medida de los cristales microscópicos El 1911 fou nomenat catedràtic de cristallografia de la Universitat de Barcelona, càrrec que ocupà 42 anys i des del qual exercí una gran influència sobre els estudis de cristallografia a l’Estat espanyol Després d’una breu estada a Alemanya, on treballà amb el professor Goldschmidt, introduí als Països Catalans l’aplicació dels raigs X a l’estudi de l’estructura dels cristalls Fou secretari de la Junta de Ciències Naturals de Barcelona…

Deixeble de Bartomeu Maura, que succeí com a acadèmic de San Fernando 1927 Gaudí d’un notable prestigi i concorregué sovint a les exposicions nacionals de Madrid, on ja fou premiat el 1904 El 1922 obtingué una primera medalla per a un panneau amb set proves de gravat al burí Fou gravador de la Casa de la Moneda i autor de diversos bitllets de banc i segells de correu

Llicenciat 1954 i doctorat 1960 a la Universitat de Barcelona, treballà al seminari matemàtic d’Hamburg i a l’institut politècnic de Zúric sobre àlgebra i geometria diferencial Des del 1955 fou professor i catedràtic 1961-98 a la Facultat de Ciència, després de Matemàtiques, de la Universitat de Barcelona, i collaborà amb Josep Teixidor en la modernització dels mètodes de l’ensenyament de la matemàtica a l’Estat espanyol, amb els cursos explicats en aquesta universitat des del 1958 Fou president de la Societat Catalana de Matemàtiques 1991-95 i membre fundador de l’Institut Menorquí d’Estudis

Vida Fill de Valentí Toron, intèrpret de cornamusa i constructor d’instruments, Andreu treballà en el taller del seu pare fins el 1840, any en què s’establí pel seu compte A partir de les tarotes que construïa Valentí, Andreu ideà un nou instrument, que anomenà oboè tenor, amb una campana de metall i un sistema de tretze claus, que presentà a Perpinyà l’any 1849 La idea, no reeixida, era crear un instrument apte tant per a bandes de música, militars o civils, com per a orquestres clàssiques L’oboè tenor, però, fou adoptat en la nova cobla catalana redissenyada per Pep Ventura amb el nom de…

Deixeble d’Antoni Vaquer, que treballà dins la tendència neogòtica Collaborà en les façanes principals de la seu de Mallorca i de Santa Eulària de Palma i en la façana i l’escala de la diputació provincial de les Balears

Excavà el serrat d’en Vaquer, a partir del 1887, on descobrí la tortuga gegantina que rebé el nom de Testudo perpiniana, i publicà les seves descobertes als butlletins de la SACL 1885, 1890, 1891, 1893, etc i de l’Association Française pour l’Avancement des Sciences 1894

Autor de narracions, poemes i algunes novelles menors El cencerro de cristal, Cuentos de muerte y de sangre, Rosaura, Xamaica , la seva obra mestra és Don Segundo Sombra 1926, novella que idealitza la vida de la Pampa a través de les aventures de Fabio Cáceres, un adolescent que es fa vaquer i que conviu amb don Segundo, arquetip de les virtuts del gautxo

Estudià al Seminari Conciliar de Sant Pere de Palma i, el 1942, s’ordenà de prevere Fou professor de l’esmentat seminari 1945-62 i de l’Escola de Comerç de Palma 1957-62 Des del 1963 fou director de la Fundació Cosme Bauçà de Felanitx, càrrec des del qual organitzà el museu i la biblioteca Aquell mateix any fou nomenat arxiver municipal i cronista de Felanitx És autor d’un gran nombre de monografies dedicades a la història d’aquesta ciutat mallorquina, de les quals destaca Demografía retrospectiva de Felanitx 1730-1959 1960, Anys enrera cronicó dels segles XVI a XIX 1963-2012, Felanitx ahir…