Resultats de la cerca

Intervingué en les cintes El signo de la tribu 1914, de Joan Maria Codina Los cabellos blancos 1914, d’Adrià Gual, i Las tribulaciones de Querubín 1917, de Magí Murià i J Santpere Especialitzat en el gènere còmic, el 1917 creà, juntament amb Josep Santpere, el dibuixant Joaquim Xauradó i Alfons Tormo, la productora Momo Films Amb aquesta firma rodaren cintes breus protagonitzades pel personatge còmic Cipriano, escrites i interpretades per M Mas en la línia de Max Linder La sèrie, que presentava situacions vodevilesques, només és formada per tres títols El monedero de Cipriano 1917, que dirigí…

Jove, el 1867, fundà a Barcelona, conjuntament amb Joaquim M Bartrina, la revista literaria “El Crepúsculo” El mateix any emigrà a Amèrica i s’establí a Buenos Aires Hi collaborà a “La España”, “La Nación Argentina”, “El Correo Español”, “La Ilustración Sudamericana”, “El Nacional” i “Unión Argentina”, etc Participà, alhora, en la fundació de diverses publicacions, entre les quals la més important fou “El Almanaque Sudamericano” 1877-1903, que dirigí Va escriure obres de teatre com Flores i abrazos , La emancipación de la mujer i El dominio del lujo també va escriure la lletra de diverses…

Vida Prestigiós cineasta amateur , durant la dècada del 1930 realitzà en 9,5 mm curts com ara Rapsòdia cívica 1933 Orenetes 1934, Esclat 1934 Leit-motiv 1934 Sísifo 1935 i El caos 1936, amb Enric Sabater, que foren presentats i guardonats en diversos concursos, tant estatals els del CEC com internacionals els de la UNICA i la Biennal d’Art de Venècia Com a periodista treballà a "Xut" i "El Mundo Deportivo" collaborà en revistes com ara "Films Selectos" 1930-37, "Cinema Amateur" 1932-36 i "Cine-Star" 1935-36, i dirigí "Proyector Revista mensual de cinematografía Magazine español de cine" 1935-…

A tretze anys començà a actuar en una companyia teatral, i, tres anys després, s’incorporà a la companyia de Matías Colsada com a professional El 1956 féu el seu primer paper protagonista i adoptà el pseudònim pel qual fou coneguda A partir de la segona meitat dels anys cinquanta aconseguí una gran popularitat en el teatre de Madrid com a intèrpret de papers còmics en comèdies i revistes de la companyia de Colsada, sobretot els anys vuitanta en obres com  Vaya par de gemelas , El último tranvía per la qual aconseguí el premi Fotogramas de Plata el 1987 o Celeste no es un color En el cinema,…

Vida Provinent de la sarsuela, fou una gran figura del vodevil i membre assidu de la companyia de Josep Santpere El 1910 feu d’operador de la Cabot Films al costat de Fructuós Gelabert, Andreu Cabot i Godofredo Mateldi Amb aquesta productora escriví, dirigí, fotografià i protagonitzà La intrusa 1917, amb Carme Villasan, Ramon Quadreny i Pau Pou de Vendrell També formà part de l’elenc d’actors dels primers anys de la Studio Films –productora amb referència pels intèrprets provinents del teatre còmic i el vodevil– i encarnà papers en la majoria dels disset capítols de Cuentos Baturros 1915-16,…

Tingué una infantesa difícil, de pares divorciats, fou criada per uns oncles i de petita contragué la poliomelitis A catorze anys emigrà a Mèxic, on subsistí cantant pels carrers Vers el 1930 es professionalitzà i rebé un actiu suport de José Alfredo Jiménez, un dels principals intèrprets i autors de la cançó mexicana Pel dramatisme i la força expressiva que sabé donar a les seves actuacions, Vargas se situà entre els primers intèrprets de rancheras , cançó mexicana per antonomàsia, i també d’altres gèneres L’any 1961 gravà el seu primer disc, Noche de Bohemia, i moltes de les cançons que…

Vida Installat a Barcelona des dels cinc anys, feu teatre d’afeccionats i guanyà el seu primer premi com a director a l’Artesà de Gràcia Gràcies al seu amic Ignasi F Iquino, debutà al cinema en Al margen de la ley 1935 i després el mateix director el convertí en actor còmic en Paquete, el fotógrafo público n º 1 1938 Acabada la guerra formà part de la companyia del seu amic Rafael López Somoza i al cap de sis mesos i només amb una obra representada, Anacleto se divorcia , decidí formar companyia pròpia S'especialitzà en comèdies còmiques, amb les quals recorregué tot l’Estat Tu mujer no es…

Debutà molt jove com a actor en el teatre amateur , en castellà, i el 1900 fou contractat pel Teatre Gran Via de Barcelona com a intèrpret baríton de sarsueles La verbena de la Paloma, Marina  Alhora treballava de caixista en una impremta El 1903 s’incorporà al Teatre Íntim d’Adrià Gual El barber de Sevilla, L’ordinari Henschel , etc, i actuà en el Teatre Còmic i als Espectacles Graner, fins que el 1908 formà part de la companyia d’Enric Giménez al Teatre Principal Assolí una extraordinària popularitat com a intèrpret de textos còmics i vodevils, al capdavant de les companyies del Teatre…

Vida Cec des dels tres anys arran d’una malaltia, inicià els estudis musicals quan en tenia vuit A l’edat de disset anys estudià harmonia i composició amb Francesc Antich, i rebé algunes lliçons d’E Gomà i E López-Chavarri El 1922 escriví les seves primeres composicions i el 1924 estrenà a València l’obra per a orquestra Juglares El 1925 rebé el diploma d’honor del Concurso Nacional de Composición per Cinco piezas infantiles De bon començament, ja escriví les seves obres amb el sistema Braille Entre el 1927 i el 1932 anà a París per ampliar els estudis a l’Escola Normal de Música amb P…

Vida i obra Descendent de la nissaga iniciada al s XVII pel seu avi, Marc Antoni Ortí, secretari de la ciutat de València, estudià gramàtica, filosofia i jurisprudència, i ocupà, també, un càrrec burocràtic al servei de la municipalitat com a secretari de la Fàbrica del Riu Les seves primeres manifestacions literàries estan vinculades a acadèmies poètiques com la de les Senyores 1698 i la de València 1701-07 Durant la guerra de Successió, la família Ortí es declarà proborbònica, com gran part de la noblesa i la burgesia valencianes, i per això patiren certes persecucions, de manera que, en…