Resultats de la cerca

A l’època de la República residí a Barcelona Publicà Breu compendi de la història del Regne de València 1953, València i el general Espartero 1955, Biografia dels reis de València 1956 i Imatges venerables de la ciutat de València 1956

Jeroni, entre els anys 1760 i 1779 residia al monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, d’on fou dues vegades prior Fou definidor i cronista general de l’orde Escriví unes Memorias venerables sobre les personalitats més destacades de l’orde

Ingressà en el Seminari de València l’any 1915, estudià teologia i fou ordenat de sacerdot el 1927 El seu primer destí fou com a coadjutor a la parròquia de Tormos de Ràfol Alacant, on romangué del 1927 al 1932, i, posteriorment, a Sant Josep Oriol i a la Sagrada Família de Barcelona 1933-36 i, també, a l’església del Corpus Christi de la Ciutat Comtal L’any 1939 fou traslladat a la parròquia de Santa Mònica de València Aficionat a la història, feu incursions en el camp de la investigació i donà a conèixer els seus treballs a través de diverses publicacions Cal assenyalar-ne els que s’…

Religiós dominicà 1581, fou catedràtic de filosofia a Tarragona, on s’havia doctorat en teologia i rebé el grau de mestre en arts A partir del 1601 tornà a València, on desenvolupà la seva docència en diverses facultats El 1626 fou nomenat prior del Reial Convent de Predicadors de València  Autor prolífic, es dedicà, sobretot, a escriure vides de sants i de persones venerables, sermons i algunes relacions de festes celebrades a València Entre els seus escrits cal esmentar  Relación de las famosas fiestas que hizo la ciudad de Valencia a la canonización de san Raymundo de Peñafort…

Descendent d’un llinatge de Canals, fou beneficiat de la parròquia de Sant Antoni d’aquesta vila durant mig segle L’any 1728 imprimí a la ciutat de València la seva obra fonamental, Canals ilustrada Historia de las personas venerables, y varones ilustres que ha avido naturales de la Universidad de Canals en el Reyno de Valencia En donar-li aquest títol, es feia ressò del llibre Montesa ilustrada , obra publicada cinquanta anys abans i de la qual segueix el mateix esquema expositiu, si bé el text de Pareja és d’inferior qualitat Més que d’un llibre d’història, però, es tracta d’un…

Per circumstàncies familiars, de molt jove es traslladà a la Pobla de Segur, on residí i es guanyà la vida en una entitat bancària Al mateix temps, desenvolupà una obra literària i d’historiador, vessant en el qual és reconegut com un dels primers especialistes en el Pallars, amb obres com ara Historia del Común de Particulares de la Pobla de Segur 1952, Piedras venerables en las rutas del Pallars 1963, El comtat de Pallars 768-1491  1975, El temple parroquial de la Pobla de Segur 1983, El comtat de Pallars Jussà 1011-1191 1989, Els seixanta-set anys que governà el comtat de…

Vida El 1957 començà l’aprenentatge de l’ofici en el taller escola de R von Beckerath, a Hamburg, on romangué durant cinc anys i on fou un alumne destacat Més tard amplià estudis en factories suïsses i austríaques Vers el 1967 entrà en contacte amb l’orguener G Blancafort de Collbató, i fou llavors que descobrí la factura catalana i mallorquina El 1969 s’installà a Mallorca, on començà la seva tasca de construcció i restauració d’orgues, activitat que realitzà fins el 1974 Aquest mateix any construí un taller nou al Papiol, que amplià el 1999 a causa de la demanda estatal i internacional de…

Vida i obra El seu nom abans d’ingressar a l’orde caputxí 1788 era Joan Mestre i Oliver Estudià al Collegi de Randa i cursà retòrica a la Universitat de Palma A divuit anys ingressà en l’orde dels caputxins i rebé l’hàbit a l’octubre del 1788 Dins l’orde cursà filosofia i història sagrada, a més d’estudiar història i dedicar-se a la lectura d’autors clàssics Era aficionat a la numismàtica i a les antiguitats i dominava diverses llengües llatí, francès, anglès i italià Exercí com a bibliotecari dels caputxins i catalogà de nou el fons de la seva biblioteca, a més d’enquadernar i copiar a mà…

Vida i obra Descendent de la nissaga iniciada al s XVII pel seu avi, Marc Antoni Ortí, secretari de la ciutat de València, estudià gramàtica, filosofia i jurisprudència, i ocupà, també, un càrrec burocràtic al servei de la municipalitat com a secretari de la Fàbrica del Riu Les seves primeres manifestacions literàries estan vinculades a acadèmies poètiques com la de les Senyores 1698 i la de València 1701-07 Durant la guerra de Successió, la família Ortí es declarà proborbònica, com gran part de la noblesa i la burgesia valencianes, i per això patiren certes persecucions, de manera que, en…

Vida i obra Descendent de la nissaga iniciada al segle XVII pel seu avi, Marc Antoni Ortí i Ballester , era fill del poeta i comediògraf  Josep Ortí i Moles El 1705 fou nomenat secretari de la ciutat de València, estudià gramàtica, filosofia i jurisprudència, i ocupà, també, un càrrec burocràtic al servei de la municipalitat com a secretari de la Fàbrica del Riu Les seves primeres manifestacions literàries estan vinculades a acadèmies poètiques com la de les Senyores 1698 i la de València 1701-07 Durant la guerra de Successió, la família Ortí es declarà proborbònica, com gran part de la…