Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
Heinrich Lausberg
Lingüística i sociolingüística
Llatinista i romanista alemany.
Inicià els seus treballs amb temes de lingüística Die Mundarten Südlukaniens ‘Els dialectes de la Lucània del sud’, 1939, que mai no abandonà, amb importants obres de síntesi Romanische Sprachwissenschaft , ‘Lingüística romànica’, 1972, però insistint cada vegada més en les relacions entre llengua i literatura Handbuch der literarischen Rhetorik ‘Manual de la retòrica literària’, 1973, Elemente der Literarischen Rhetorik ‘Elements de la retòrica literària’, 1977 Treballà molt sobre Dant Saggi danteschi , 1977 i l’himnologia llatina Hymnus Ave maris stella , 1976 Hymnus Veni…
Ambrosi Coronat de Cotes
Música
Compositor.
Mestre de capella de la capella reial de Granada fins el 1596, que passà a ocupar el mateix càrrec a la seu de València, on succeí Genís Peris A partir del 1600 regentà la capella de la catedral de Sevilla Les seves composicions es conserven a Granada Veni Sponsa Christi i a València O lux et decus, Vidi angelum, Mortuus est Philippus Rex i una missa d’advent i una de quaresma La seva obra obrí a València el camí al policoralisme Lope de Vega l’esmentà juntament amb altres compositors en l' Auto del hijo pródigo
Joan Baptista Plasència i Valls
Música
Compositor i organista.
Estudià al Collegi del Patriarca de València, on fou cantoret Hi fou deixeble de Josep Morata aleshores mestre de capella i de l’organista Antoni Lureta, el qual reemplaçà l’any 1842 El 1848 anà a París És un dels primers autors valencians que diferencien clarament el gènere religiós del profà Autor de les òperes Muzio Scevola i Fernán el Aventurero i de la sarsuela El desertor 1855 Assolí anomenada amb el seu Himno a San Mauro , amb un coral per a gran orquestra dedicat a sant Vicent Ferrer i amb un Veni Creator per a orgue que HEslava inclogué en el Museo orgánico
Pere Palau i González de Quijano
Literatura catalana
Poeta.
Residí des de petit a Barcelona, on feu els estudis de dret Collaborà, entre altres publicacions, a La Renaixença , Joventut i Catalunya Nova , i fou cofundador de societat La Jove Catalunya 1868 Amic de Jacint Verdaguer —li prologà el llibre pòstum Eucarístiques 1904—, conreà la poesia mística i religiosa, en català i en castellà obtingué dues violes 1897 i 1901, un premi extraordinari 1905 per una traducció de Veni, Creator , als Jocs Florals de Barcelona, i altres premis en certàmens d’arreu del país Publicà un recull de les seves composicions a Lectura Popular 1920 Fou…
,
Friedrich Lindner
Música
Editor, copista i compositor alemany.
Inicià la seva formació musical com a escolà de cor de la capella del príncep elector de Dresden, i més tard feu estudis a la universitat El 1565 és documentat a Ansbach com a membre del cor de la capella cortesana, i el 1573 ocupà el càrrec de vicemestre de capella El 1574 se’l troba a Nuremberg, on era cantant del cor de l’església de Sant Egidi Com a editor sembla que es dedicà sobretot a la música sacra Formà part de la societat musical Nürnberger musikalische Kränzleinsgesellschaft Se’n conserven sobretot composicions religioses, com ara un motet a cinc veus compost en ocasió de la…
Josep Falguera
Música
Compositor i organista.
Format a l’escolania de Montserrat 1789-94, estudià orgue amb Narcís Casanoves i violí amb Anselm Viola Al final del 1794 entrà al monestir de San Lorenzo de El Escorial, d’on esdevingué organista i feu els vots de l’orde dels jerònims el 1795 Més tard fou organista del monestir dels jerònims a Múrcia La seva obra es guarda a l’arxiu musical d’El Escorial, al Palacio Real de Madrid i al monestir de Nuestra Señora de Guadalupe Càceres Deixà algunes misses, una Salve Regina , per a quatre veus, violí, trompeta i continu, una Letanía a Nuestra Señora per a vuit veus i dos orgues, un Veni…
,
John Dunstable
Música
Compositor anglès.
Vida No es coneix amb certesa la seva biografia Se suposa que degué servir durant algun temps al duc de Bedford, germà d’Enric V d’Anglaterra, com assenyala la inscripció d’un llibre que va pertànyer al compositor El duc residí a París entre els anys 1422 i 1435, i Dunstable pogué haver estat amb ell durant tot aquest temps, hipòtesi que explica el fet que la major part de les seves obres s’hagin transmès per fonts continentals i no pas per fonts angleses En algun moment tingué relació amb l’abadia benedictina de Saint Alban, al Hertfordshire, ja que els sants als quals dedicà algun dels seus…
Maurice Duruflé
Música
Compositor i organista francès.
Iniciat en l’art musical en el cor de l’escola, completà la seva formació al Conservatori de Música de París, on obtingué el primer premi d’orgue el 1922 Estudià composició amb P Dukas i ben aviat destacà per les seves obres per a orgue, com ho demostrà la concessió del premi dels Amis de l’Orgue 1930 pel seu Prélude, adagio et choral varié sur le ’Veni Creator' El 1930 aconseguí la plaça d’organista a Saint-Etiénne-du-Mont, a París, i entre el 1943 i el 1969 fou professor d’harmonia al conservatori de la capital francesa L’estrena, el 1947, del seu Rèquiem , opus 9, el donà a conèixer com a…
Josep Vila i Casañas

Josep Vila i Casañas
© Molina Visuals / Palau de la Música Catalana
Música
Pianista, director de cor i orquestra i compositor.
Estudià al Conservatori Municipal de Música de Sabadell, on cursà la carrera de piano Amplià estudis amb Benet Casablancas i Josep Soler composició, Salvador Mas direcció d’orquestra i Eric Ericson direcció coral El 1990 fundà el cor Lieder Càmera de Sabadell, que dirigí des de llavors fins el 2008, i del 1991 al 1995 també fou director de la Coral Càrmina Ha estat director titular de l’ Orfeó Català 1998-2015, del Coro de RTVE 2007-10 i del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana 2011-16 Com a director convidat ha collaborat, entre d’altres, amb el Coro Nacional de España, el Cor de…
Josep Caixal i Estradé
Josep Caixal i Estradé en un gravat contemporani
© Fototeca.cat
Cristianisme
Bisbe d’Urgell (1853-79).
Estudià a Tarragona, on ensenyà Sagrada Escriptura i obtingué una canongia 1831 Fou catedràtic de filosofia a la Universitat de Cervera Durant la primera guerra carlina s’exilià a Montalban Guiena Assistí al concili I del Vaticà 1869-70, on intervingué en l’elaboració de l’esquema sobre la fe i participà activament en les discussions referents a la infallibilitat del papa, a la constitució sobre l’Església i a d’altres qüestions disciplinàries D’ideologia carlina, topà durament amb les autoritats liberals Durant el regnat d’Amadeu I representà la província eclesiàstica de Tarragona 1870-72 al…