Resultats de la cerca

Fou collaborador d’Ernst Lubitsch, de Max Ophüls i de Josef von Sternberg, especialment per a Marlene Dietrich i Louise Brooks

La seva obra és d’un surrealisme molt personal Les seves teles, la tècnica de les quals deu molt a la pintura del s XV, són immergides en un món eminentment femení d’una fantàstica bellesa La pastora d’esfinxs 1941, coll Guggenheim, Venècia i Festa secreta aquarella, 1965 Dissenyà decoracions i vestuaris per al teatre, com Bérénice , per a la companyia Renaud-Barrault, i per al cinema, com el Satyricon de F Fellini 1969

Deixeble i gendre d’Eusebi Planas Estudià a Llotja i a París juntament amb Francesc Soler i Rovirosa i Maurici Vilomara Féu els primers cartells artístics barcelonins i conreà l’art decoratiu Collaborà a decorar els teatres Principal i Espanyol de Barcelona Autor de molts figurins teatrals, destacà en els vestuaris d' Urganda la desconocida , De la Terra al Sol, La fada 1897, Jesús de Natzaret i altres Professor d’indumentària a l’Institut del Teatre, publicà un llibre de la història del vestit També estudià la forja catalana Francesc Seix li edità, en dos volums, els seus…

Es traslladà definitivament a París el 1911, i l’any següent començà a treballar amb el modista Paul Poiret Els seus primers dibuixos en blanc i negre palesen influències dels vasos grecs i de les miniatures perses i hindús Collaborà en les revistes de modes, com Harper’s Bazar , Vogue , Delineator , Femina , La Gazette du Bon Ton , etc També illustrà interiorisme a Art et Industrie i teixits a Amalgamated Silk Corporation , de Nova York El 1977 començà a treballar per al teatre, i creà vestuaris, amb un gran èxit collaborà també en òperes, revistes musicals i cinema a París,…

Inicialment combinà la seva activitat com a escenògraf amb la creació del personatge “el senyor Carles”, els seus vestits i les exposicions, molt peculiars, de moda i disseny Més endavant colleccionà objectes abandonats Durant un temps treballà amb elements que conformen la natura, com ara fulles d’arbres, establint un joc de conceptes entre les formes i els materials com el marbre i la fusta Entre les seves mostres individuals destaquen Sabates , a l’Espai 10 de la Fundació Joan Miró 1981 Pluja de mans , a la sala Metrònom 1982 i Vestuaris , Museu de la Indumentària de Barcelona…

Viu i treballa a Nova York, Moscou i París Durant molts anys treballà com a illustrador de llibres, la majoria per a infants Entre el 1992 i el 1993 impartí classes a l’acadèmia de belles arts de Frankfurt Ha treballat en l’escenografia i els vestuaris de l’òpera Life with an Idiot Amsterdam, 1992 i fou un dels artistes seleccionats a la Documenta IX de Kassel 1992 Utilitza diferents suports, com sèries de dibuixos, àlbums, teles, installacions d’objectes L’exposició Op Het Dak/Sur le toit , al Palais des Beaux Arts de Brusselles 1996, mostrava una installació amb el mateix nom…

S'inicià en la sastreria familiar i l’any 1968 obrí la primera botiga, Groc, que venia peces dissenyades per ell El 1976 creà una marca pròpia, Antoni Miró, per a home i dona, amb la qual els seus models aconseguiren una àmplia difusió internacional L’any 1986 fundà Antoni Miró SA, i el 1990, amb Hermenegildo Zegna, la Societat Internacional Antoni Miró, SL Realitzà desfilades per tot el món i dissenyà vestuaris per encàrrec, com ara el de les cerimònies dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i el dels films d’alguns directors, com Bigas Luna Caniche , 1979 Des de la meitat dels anys noranta,…

Estudià dret a Peterburg, però finalment es decantà cap al teatre El 1898 fundà la primera revista russa d’art, "El món de l’art", i treballà al Teatre Imperial El 1909, a causa de les desavinences amb aquesta institució, es traslladà a París, on potencià l’art rus Aquesta tasca promotora culminà el 1911 amb la creació dels Ballets Russos La companyia acollí alguns dels millors artistes de l’època, com ara Anna Pavlova, Alicia Markova o Vaclav Nižinskij Encarregà obres a compositors contemporanis, entre els quals I Stravinsky, que veié representades a la capital francesa les seves obres L’…

Vida Es formà al costat del seu pare ebenista i fou germà del dibuixant i escenògraf Francesc Soka , Acit o Jip 1900 - 1968 Treballà en diferents tallers i comeses a París 1914, Alemanya 1919, Itàlia, Madrid decàda del 1920 i el 1930 i Barcelona, fins que arribà a Cuba el 1936 un cop enllestits els decorats de Bohemios 1937, Francisco Elías A Mèxic muntà l’empresa Escenografía de Manuel Fontanals L’ofici l’aplicà en més de dos-cents cinquanta films com a decorador i a voltes com a dissenyador de vestuaris 1938-66 també feu molt teatre Escenògraf de prestigi, treballà al costat…

Vida Després d’estudiar a les escoles d’Arts i Oficis, Massana i Eina, treballà en disseny industrial i tèxtil, en la creació d’interiors, figurinisme i publicitat En teatre muntà l’escenografia de Víctor o els nens al poder i Agnès , obres de les quals també dissenyà els vestuaris En el mitjà cinematogràfic debutà amb Francesc Bellmunt en L’orgia 1978, amb Felipe de Paco, i Salut i força al canut 1979, sempre compaginant les diverses disciplines Feu la decoració i l’ambientació de Barcelona Sud 1980-81, Jordi Cadena, en què coincidí amb Agustí Villaronga, que en dissenyà el…