Resultats de la cerca

Conegut amb el sobrenom d' El Vigatà Visqué a Vic fins el 1756 i s’installà a Barcelona, on fou deixeble de Manuel Tremulles des del 1757 El 1775 oposità, sense èxit, a una de les dues places d’ajudant de director de la nova Escola de Dibuix de la Junta de Comerç, llocs que foren ocupats per artistes lligats al món acadèmic, mentre que ell era inscrit al collegi de pintors des del 1771 Fou clavari 1776 i primer cònsol 1782 del collegi Seguí, doncs, una carrera professionalment tradicional, motiu pel qual estigué sempre en rivalitat amb artistes com Pere Pau Muntanya Es dedicà sobretot a les…

Estudià al seminari de Vic i molt jove encara fundà, el 1902, l’Orfeó de Sant Lluís Gonzaga, que el 1915 prengué el nom d’Orfeó Vigatà i que ell dirigí fins a la seva mort Ordenat de sacerdot 1907, fou tot seguit nomenat sotsxantre de la catedral Tota la seva vida l’esmerçà en l’ensenyament del cant a Vic, fundà l’Escola Popular de cant i gimnàstica rítmica 1910 i la Revista de l’Orfeó Vigatà 1920 Des del 1924 ensenyà cant gregorià al Seminari Tingué amistat i relació amb tots els principals musicòlegs del país i el 1953 el papa el nomenà prelat domèstic amb motiu de les noces d’or de l’Orfeó…

Estudià a la capella de música de la catedral de Vic amb Gaspar Berga i Lluís Romeu Després de ser ordenat de sacerdot el 1907 fou nomenat sotsxantre de la catedral de Vic En contacte amb Joan Llongueras, el 1910 fundà l’Escola Popular de Cant i Gimnàstica Rítmica El 1920 succeí a Lluís Romeu com a mestre de capella de la catedral Exercí de professor de cant gregorià al seminari vigatà des del 1924 i fou component de la Comissió Diocesana de Música Sagrada El 1902 fundà l’Orfeó de Sant Lluís Gonzaga, que el 1915 passà a anomenar-se Orfeó Vigatà i que dirigí fins a la seva mort, i impulsà…

La seva formació musical anà a càrrec de Ll Romeu, J Baptista Lambert, J Lamotte de Grignon i C Taltabull El 1924 fou nomenat sotsdirector de l’Orfeó Vigatà, entitat que dirigí del 1957 al 1968 El 1928 començà a exercir de professor i director de l’Escola Municipal de Música de Vic, i l’any següent obtingué la direcció de la Banda Municipal El 1931 fundà i dirigí l’Orquestra de Cambra de Vic, transformada en Orquestra Municipal el 1945 El 1952 creà l’Acadèmia de Música Santa Cecília, que esdevingué un centre d’ensenyament filial del Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona Entre…

Participà en l’alçament vigatà del 1705 a favor del rei arxiduc Carles III, ocupà Sarrià amb Antoni Manegat i 300 miquelets, contribuí a la conquesta de Barcelona i formà part de la junta de govern que Carles III creà en arribar a la ciutat El 1714 s’exilià a Viena, on fou nomenat guarda-segells de la cort imperial El 1732 tornà a la Seu d’Urgell

Polític vigatà que cedí gratuïtament uns terrenys de la seva propietat al Club de Tennis Vic l’1 de febrer de 1948 Les noves pistes, inaugurades a l’abril del 1948, foren conegudes com a pistes de ca l’Arumí i estigueren en funcionament entre el 1948 i el 1960 Fou nomenat president honorari del Club de Tennis Vic que, des del 1960, celebra un campionat social de tennis amb el seu nom

Deixeble de Lluís Romeu, JLamote de Grignon i JBLambert, fou nomenat sotsdirector de l’Orfeó Vigatà 1924 i n'esdevingué director l’any 1957 Des del 1928 fou director de l’Escola Municipal de Música de Vic El 1931 fundà l’Orquestra de Cambra de Vic, més tard transformada en Orquestra Municipal És autor de sardanes, com Invocació, Renovellament i Contemplació , i d’obres per a cor i cobla, una Simfonia en fa i diverses obres corals i instrumentals

Marquès d’Avilés, fill de José de Avilés e Iturbide, corregidor de Vic entre el 1728 i el 1744 i heraldista, de qui heretà el títol de marqués d’Avilés Com el seu pare, seguí la carrera militar i fou enviat a Amèrica, on arribà al Perú el 1768 durant el període del virrei Manuel d’Amat Hi dirigí les milícies de cavalleria i fou governador interí del presidi i fortalesa d’El Callao i comandant de Cuzco el 1769 era tinent coronel de dragons Sota les ordres del general Valle, dirigí, a partir del 1780, les operacions militars repressives contra la revolta indígena capitanejada per Tupac Amaru  …

Estudià amb Enric Morera Dirigí 1908-11 l’Orfeó Canigó de Barcelona Director del conservatori de Vic 1914-17, hi fundà una orquestra, l’Orfeó Vigatà, la revista musical Arxiu  1916, un cor infantil i la Societat Vigatana de Concerts Escriví sarsueles, com El testament d’Amèlia 1908, amb Carme Karr, l’òpera Almodis , inèdita, el poema simfònic El país del plaer , cançons per a cor, sardanes, etc Collaborà a La Veu de Catalunya , Revista Musical Catalana , i publicà La música del meu poble 1912

Era fill d’un notari vigatà oriünd de Centelles El 1602 ingressà al convent de trinitaris calçats de Barcelona i el 1608 al convent dels trinitaris descalços d’Oteiza Pamplona Estudià a Alcalá de Henares, Baeza i Salamanca Fou president i ministre del convent de Valladolid 1622-23, on morí amb fama de sant i de místic Hom li atribueix dinou octaves i un tractat, tot en castellà Fou beatificat el 1799, i canonitzat el 1862 És patró de Vic La seva festa se celebra el 5 de juliol