Resultats de la cerca

Les obres conservades són Al olimpo sacro , per a quatre veus i violins, i Al monte de las aromas , per a quatre veus, violins i trompetes

El 1752 era organista de la catedral de Lleida i el 1767 ocupà el càrrec de mestre de capella de la catedral de la Seu d’Urgell El 1777 fou requerit per a tornar a la plaça d’organista a Lleida, però Espona no hi accedí Se’n conserven un llibre de misses 1773 i un motet a dues veus, al fons musical de la Seu d’Urgell, com també un benedictus per a veu, violins, flauta i acompanyament, una missa de difunts per a vuit veus a dos cors, violins, oboès, trompes i acompanyament, i una Missa sobre Sacris Solemnis a quatre veus, violins i trompes, a l’arxiu de…

Fou mestre de capella del palau i de l’església del Pi, de Barcelona De la seva producció religiosa sobresurt un Stabat Mater , que esdevingué cèlebre al seu temps Escriví villancicos , com Un copo con gusto per a tretze veus i acompanyament de violins, Oh qué dulces finezas per a tres veus, i una Salve per a sis veus i violins

És conegut com a Guarneri del Gesù perquè a les etiquetes, al costat del seu nom, hi figura una creu amb les lletres IHS, abreviatura del nom de Jesucrist en grec Va crear un model propi i els seus violins no s’assemblen ni als d’Amati ni als de Stradivari Els bombats són més arrodonits, el cap i la voluta més estilitzats, i les efes són d’un estil gòtic molt peculiar Va construir 200 violins, però cap viola ni cap violoncel És el lutier més important de Cremona després d’Antonio Stradivari i, com ell, va crear escola Els violins de Bartolomeo Giuseppe…

Fou cantor de la catedral de Lleida, on possiblement es formà El 1738 obtingué per oposició la plaça de mestre de capella de la seu lleidatana, com a successor de Domènec Teixidor Sala fou mestre de Joan Prenafeta, el qual, el 14 d’abril de 1781, li succeí en el magisteri musical de la catedral La seva producció musical es conserva a l’arxiu de la catedral de Lleida i a la Biblioteca de Catalunya Cal destacar-ne el salm a onze veus Exaudi orationem meam , el motet O quam pulchra per a solista amb acompanyament de violins i un villancet a vuit veus amb violins

Començà la seva carrera artística construint guitarres a la seva ciutat natal i el 1740 es traslladà a Madrid, on es consagrà com a lutier i romangué fins a la seva mort Fou nomenat violer reial de la cort de Felip V, fet que li permeté conèixer i reparar violins construïts per grans mestres italians com A Stradivari, A Guarneri i N Amati Utilitzant fustes de qualitat i vernís vermell fosc o groc transparent d’excepcional textura, fabricava uns violins molt ben acabats, a l’estil cremonès i amb una sonoritat potent i avellutada El Museu de la Música de Barcelona en…

Contemporani de N Amati, Stainer fou, sens dubte, el millor lutier alemany del Barroc Tot i que els seus instruments s’assemblen als de l’autor cremonès, les diferències són tan remarcables que es fa impossible afirmar que Amati fos el seu mestre Els seus violins són una mica més estrets i més curts que els italians, amb la tapa més bombada que el fons, i molts tenen una testa de lleó esculpida al cap Ocupà el lloc de lutier de la cort veneciana, càrrec que li permeté de vendre violins a la noblesa europea, i els seus intruments arribaren fins i tot a la capella…

És considerat un dels principals creadors de la forma actual de l’instrument D’ell foren famoses, especialment, les violes

Es formà al Conservatorio dei Mendicanti, a Venècia, on mostrà una gran habilitat musical i un talent extraordinari per al violí El 1767 es casà amb el mestre de capella Ludovico Sirmen, amb el qual viatjà a França i Anglaterra, on oferí molts concerts El 1770 conegué Giuseppe Tartini, que, probablement, fou el seu mestre Compongué sis trios per a dos violins i violoncel, sis sonates per a dos violins, alguns duets, sis concerts per a violí i orquestra i sis quartets de corda que foren publicats a París el 1769 Molt apreciada per Leopold Mozart, les seves obres s’…

Va aprendre l’ofici d’ebenisteria al taller familiar de Huesa del Común i després es traslladà a Barcelona, on començà a treballar amb el seu germà gran, el lutier Francisco Manuel Fleta, amb qui restà catorze anys i del qual va aprendre l’art de construir instruments La seva inquietud per perfeccionar-se el dugué a París, al taller de Philippe Le Duc, i, quan tornà a Barcelona 1927, s’establí al carrer dels Àngels, on construí violins, violes i violoncels, a més d’un conjunt d’instruments barrocs, com ara fídels i violes de gamba, que durant els anys quaranta li encarregà el…