Resultats de la cerca

El 1393 anà a Sicília amb l’expedició del comte de Mòdica Durant l’interregne obert per la mort de Martí l’Humà 1410 lluità per pacificar l’illa de Sardenya i fou recompensat amb 1 500 florins d’or Fou governador de Càller i Gallura i, més tard, virrei de Sardenya El 1423 lluità, a les ordres de l’almirall Joan Ramon Folc de Cardona, en el setge de Marsella, on es destacà pel seu esperit d’iniciativa

Durant el seu virregnat, amb la collaboració del virrei de Sicília, comte de Baiona, combaté la revolta popular de Messina, aixecada contra la pressió fiscal hispànica i contra la seva desavantatjosa reglamentació de l’exportació del blat La ciutat demanà la protecció francesa, i França hi envià l’almirall duc de Vivonne 1674 Poc temps després, Álvarez, acusat des de Madrid de prolongar la lluita innecessàriament i d’enriquir-se amb les despeses de la guerra, era substituït en el seu càrrec pel marquès de Los Vélez Posseïa el títol de marquès d’Astorga

Fill de Josep d’Amat i de Planella , primer marquès de Castellbell 1702, un dels fundadors de l’Academia Desconfiada, i de Marianna de Junyent, filla del primer marquès de Castellmeià Estudià a València i al collegi de Cordelles de Barcelona i seguí la carrera militar El 1719 participà en accions militars a Catalunya com a sotstinent d’infanteria del regiment de Barcelona Ingressà el 1721 a l’orde militar de Sant Joan de Jerusalem i marxà a Malta, on romangué fins el 1728, que fixà la seva residència a Madrid Allà intervingué en els conflictes polítics i cortesans deguts a l’ambició d’Isabel…

Fill del segon duc d’Alba Fadrique Álvarez de Toledo y Enríquez i d’Isabel de Zúñiga Marquès de Vilafranca do Bierzo pel seu matrimoni amb María Pimentel-Osorio Patge de Ferran II de Catalunya-Aragó Participà el 1512 en la conquesta de Navarra i posteriorment en les campanyes de Flandes, Alemanya i Itàlia Virrei de Nàpols, reduí la noblesa i combaté els bandolers El 1538 inicià la construcció de fortificacions a la ciutat i al llarg de la costa dugué a terme impotants millores urbanístiques a la capital El 1540 decretà l’expulsió dels jueus del regne Aconseguí d’implantar a…

Ensenyà matemàtiques al collegi naval de Cadis després regí la capitania general de Filipines 1787-94 L’amistat amb Manuel Godoy li valgué el càrrec de virrei, que exercí en circumstàncies difícils atacs anglesos i aixecaments indígenes Dimití per discrepàncies amb la cort

Pertanyia a la família Abrantes De jove lluità al servei de Ferran II de Catalunya-Aragó i participà en la conquesta de Granada 1492 El 1505 succeí Tristan da Cunha com a governador de les Índies Establí la seva capital a Cochin i assumí, sense autorització reial, el títol de virrei El 1509 derrotà la flota egípcia i aràbiga a Diu Susbstituït en el càrrec per Albuquerque, morí a mans dels hotentots en el viatge de retorn a Portugal

Fill d’Antoni de Cardona-Anglesola i de Centelles i de Castellana de Requesens, heretà la baronia de Bellpuig Urgell Lluità, a les ordres del Gran Capità, a la segona campanya per a la conquesta de Nàpols i a la presa de Mers-el-Kébir 1505, com a almirall El 1507 Ferran II de Catalunya-Aragó, arribat a Nàpols amb la seva nova muller, Germana de Foix, el nomenà virrei de Sicília El 1509 succeí Joan d’Aragó com a virrei de Nàpols Poc temps després aconseguí del rei que abandonés el projecte d’introduir a Nàpols la inquisició Nomenat capità general de la Santa Lliga…

A València intervingué en la revolta dels Llauradors de l'Horta contra els jurats de la ciutat del 1663 a favor dels primers En ésser nomenat virrei de Sardenya 1665 convocà corts, que dissolgué pel maig del 1668 recolzat en el noble Artau d’Alagó, marquès de Villassor, davant la popularitat creixent d' Agustí de Castellví i de Llança , marquès de Làconi, cap de la facció de la noblesa sarda oposada a la política castellana Acusat per la veu popular com a responsable de l’assassinat de Castellví 20 de juny, fou assassinat al seu torn el 21 de juliol, als carrers de Càller La…

Durant l’exercici del càrrec s’accentuà l’antagonisme entre la població pirinenca i els moriscos que conreaven les fèrtils planes de la vora de l’Ebre els moriscos de Pina, vassalls del virrei, foren exterminats per gent armada d’origen aragonès pirinenc i també català Sostingué una dura política contra els bandolers del regne És autor d’alguns escrits de tema espiritual, Concordia de las leyes divinas y humanas y desengaño de la inicua ley de venganza 1593, i és conegut amb el nom d' El Santo

Fill de Gilabert de Centelles i de Riu-sec De molt jove passà a Sicília al servei de Martí el Jove, del qual fou camarlenc Posseí a l’illa el feu de Naso i, després, la castellania de Capo d’Orlando 1409 El 1408 acompanyà el rei en la seva expedició a Sardenya amb tropes a despeses seves Fou un dels signants del testament del rei, que li destinà un llegat 1409 Retornà després a València, on, en morir el seu pare 1410, capitanejà el bàndol dels Centelles en els moments decisius de l’interregne Partidari de Ferran d’Antequera, aquest li envià tropes castellanes per fer cara als Vilaragut i al…