Resultats de la cerca

El 1924 s’establí a Valparaíso Xile Hi treballà en el ram dels vins i licors, sota la firma de Ribas y Cía, que tenia oficines a Valparaíso i a Santiago Enriquit, fou propietari de l’empresa Viña Ribas, del terreny El Carmen Molina, de la marca Viña San Joaquín a Valparaíso i del celler Viña Santa María, que fou la primera empresa a utilitzar vagons de tren en forma de bota amb una capacitat de 20000 litres Home emprenedor i d’influència, fou president de la Sociedad Minera Andacollo, director de la indústria tabaquera NAC, i inspector de comptes del Banco Español Integrat a la vida catalana…

Viticultor i autodidacte, els seus poemes realistes Aquarela , 1946 Branca tòrta , 1964 denoten influències lorquianes Escriví més de vint obres teatrals, amb les quals propugnà les reivindicacions pageses La font de Bones-Gràcias 1955, etc En el camp de la narrativa publicà Los macarèls 1974, Set pans 1977, La batalha dels teules 1979, etc

El 1837 emigrà, amb els seus germans, a Amèrica i s’establí a l’Uruguai, a Paysandú Es traslladà a Montevideo, on treballà com a comerciant Mitjançant l’organització d’una xarxa de distribució molt àmplia de loteria benèfica, aconseguí enriquir-se i reunir una gran fortuna Posteriorment, treballà en negocis de vi A partir de 1876 importà ceps del Priorat, que plantà a la seva possessió al poble de Colón, prop de Montevideo, fundat per ell mateix Arran d’aquesta tasca, és considerat l’introductor de la viticultura a l’Uruguai La seva activitat en aquest camp s’incrementà de tal manera que el…

Es destacà en la lluita contra la filloxera i en la replantació de les vinyes després de la plaga El 1893 escriví Instrucciones para el cultivo de la viña americana , premiat a Barcelona aquell any, i collaborà en les publicacions L’Art del Pagès , La Veu de Catalunya i El Cultivador Moderno , que fundà Marc Mir i Capella

A catorze anys inicià la seva activitat periodística, en català Interessat per l’agricultura, guanyà diversos premis amb monografies de tema vitícola Dirigí Catalunya Agrícola 1909 i fou secretari de redacció de Resumen de Agricultura des del 1910, i redactor del Diario de Barcelona des del 1914 Collaborà també a La Veu de Catalunya , La Vanguardia , El Matí , etc El 1932 fundà i dirigí Agricultura i Ramaderia 1932-36 Féu traduccions i escriví Cataluña agrícola 1943 Fou soci fundador de l’Associació de Premsa de Barcelona

Estudià química a la Universitat de Barcelona i s’especialitzà en enologia i viticultura a la Universitat de Dijon 1959 i a la de Montpeller 1982 L’any 1962 s’incorporà al celler familiar Miquel Torres SA , on assumí la direcció tècnica i introduí la innovadora tècnica de la fermentació en fred, creà nous vins i introduí ceps estrangers a Catalunya Fou també pioner en l’emparrat dels ceps i en la recuperació de varietats autòctones catalanes L’any 1991, a la mort del seu pare, Miquel Torres i Carbó, fou nomenat president de l’empresa i n’és conseller delegat Ha organitzat nombrosos seminaris…

Descendent d’una saga de viticultors establerts des del 1385 a l’actual heretat de Can Llopart de Subirats, fou la quarta generació d’elaboradors de cava de la família, iniciada pel seu besavi Pere Massana i Casanelles, que l’any 1887 elaborà el primer escumós Estudià viticultura i enologia 1948-52, i la dècada de 1950 donà un nou impuls als cellers familiars Celler Llopart, que compten amb una finca de 500 hectàrees, 95 de les quals són les vinyes ─totes certificades ecològiques─ i que produeixen anualment 440000 ampolles de cava i 40000 de vi L’any 2017 fou guardonat amb la Creu de Sant…

Estudià a Barcelona i a la Granja-escola de Fontinell Alt Empordà, on es graduà de perit agrònom Membre del partit conservador, fou alcalde de Sant Sadurní 1881-83 i diputat provincial 1890-1903 Estudià la filloxera a França i fou un dels primers a importar planters de vinya americana Fundà amb altres viticultors Resumen de Agricultura , revista que dirigí Collaborà, a més, a La Protección Nacional i, amb escrits de caire literari, a La Renaixença i La Comarca del Noya Intervingué en l’organització del Primer Congrés Vitícola, que se celebrà a Sant Sadurní 1898, i participà en els successius…

Estudià la botànica del Narbonès, el país de Foix, la Catalunya del Nord i el Principat i, molt especialment, de les Corberes Publicà el Catalogue raisonné de la flore des Pyrénées-Orientales 1898, dos estudis en collaboració amb C Arvet-Touvet sobre el gènere Hieracium , bona part dels quals correspon a formes catalanes, i un Catalogue de la flore des Corbières 1912-13 El seu herbari, adquirit pel botànic nord-americà Hernan Knoche, es conserva a la Universitat de Stanford

Ocupa el desè lloc de la sistematització genealògica que va d’Adam, l’epònim de la humanitat, fins al Diluvi Al moment del Diluvi, segons la narració del Gènesi , construí una arca arca de Noè , on se salvà ell i la seva família i una parella d’animals de cada espècie En el Diluvi, Noè té el paper que, amb altres noms, tenia l’heroi de les tradicions sumèria, assíria i babilònica, amb la diferència que la Bíblia atribueix a Henoc, l’home just, el privilegi d’ésser transportat al món diví, mentre que Noè, també home just, encapçala només les genealogies dels nous pobladors de la terra La…