Resultats de la cerca

Estudià filosofia i lletres A Madrid, collaborà a ABC , Blanco y Negro i els setmanaris falangistes Fe i Arriba Exiliat a Xile 1937, hi fundà el periòdic Voz de España , en defensa de la contrarevolució espanyola Dirigí 1938-41 la revista Vértice i obtingué 1944 el premi Nacional de literatura Com a narrador passà d’uns intents avantguardistes — El ventrílocuo y la muda 1930 i Los medios abrazos 1933— a tendències més tradicionals — Los vivos y los muertos 1941 i Con el alma aparte 1945— Per al teatre escriví En Europa sobra un hombre, La felicidad empieza mañana i altres obres

Després d’estudiar a València marxà a Alemanya, on es formà al costat de Lorenz Heister Retornà a València, on exercí la seva activitat professional i arribà a ésser president del Collegi de Cirurgians i cirurgià major de l’hospital militar La seva principal contribució és continguda en l’obra Disertación médico-quirúrgica sobre una operación cesárea executada en muger, y feto vivos València, 1753, en la qual exposa una operació d’aquest tipus practicada personalment per ell Alcalà destaca com a defensor de la cesària en una època que l’opinió general n'era contrària

Director del laboratori marí del CSIC de Blanes 1949-62, també dirigí l’Institut d’Investigacions Pesqueres de Barcelona 1983-87 Fou membre agregat de l’Institut d’Estudis Catalans 1978 i de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Catalunya 1990 i membre del Centre General de Pesca Marítima de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació i del Scientific Advisory Council de l’International Commission for the Southeast Atlantic Fisheries Presidí la Societat Catalana de Biologia 1975-79 i el Centre Nacional d’Investigacions Pesqueres 1979-83 Collaborà en el…

El 1958 començà a treballar en un laboratori de revelatge comercial, on aprengué la tècnica fotogràfica Entre els anys 1961 i 1996 treballà en una agència de publicitat, de la qual fou director artístic, activitat que compaginà amb la docència a l’Escola d’Arts i Oficis de València fins a la jubilació Membre del Foto Club València, formà part de la seva junta directiva i fou un dels integrants del moviment artístic Estampa Popular Valenciana 1961 La seva obra se centra sobretot en el patrimoni històric valencià i també en la reivindicació social i nacional, com és palès tant als llibres que…

Fill de l’arquitecte Josep Oriol Mestres i Esplugas  i germà de l’escriptor Arístides Mestres i Oñós Cursà estudis a l’Escola de Belles Arts, on rebé les ensenyances de dos professors antagònics, Claudi Lorenzale i Lluís Rigalt, i es dedicà professionalment al periodisme gràfic La Campana de Gràcia , L’Esquella de la Torratxa , La Publicidad , El Globo , Almanaque sud-americano , entre d’altres i a la illustració d’obres clàssiques Virgili, Cervantes o de novellistes Pereda, Pérez Galdós i assagistes Pompeu Gener contemporanis, fins que, el 1914, perdé la visió dels dos ulls i hagué de…