Resultats de la cerca

S’inicià a Graz amb WA Remy i, després d’una etapa a Leipzig, el 1883 fou deixeble de F Liszt a Weimar El 1884, quan ja havia estrenat diverses obres pròpies, començà a exercir de director suplent a l’Òpera de Königsberg L’any següent fou contractat a Danzig per dues temporades, i més tard dirigí a Hamburg i Mannheim, fins que, finalment, el 1891 fou nomenat director de l’Òpera de Berlín i dels concerts reials El 1898 dimití el seu càrrec a l’Òpera, però continuà amb els concerts fins el 1907 El 1908 substituí G Mahler a l’Òpera de Viena, però hi renunciá el 1911, si bé seguí al capdavant…

Deixeble de Liszt a Weimar, el 1884 estrenà la seva primera òpera, Sakuntala Del 1927 al 1935 dirigí el conservatori de Basilea De les seves obres cal destacar les set simfonies, vuit òperes, lieder amb orquestra, etc

Són escasses les seves dades biogràfiques Fou de llinatge noble, i residí a la cort de Viena, juntament amb el també poeta Reinmar von Hagenau Més tard entrà al servei de l’emperador Frederic II, el qual li concedí un feu prop de Würzburg Hom conserva de la seva obra més d’un centenar de poemes, no tots d’atribució segura, repartits en uns trenta manuscrits Perfeccionà notablement la lírica, sobretot quant a l’estil La seva poesia amorosa, d’una sensibilitat extraordinària, rompé amb convencionalismes i insinuà la possibilitat de l’amor per damunt de la classe social, exaltant la bellesa de…

Estudià a la seva ciutat natal amb Jesús Guridi, entre d’altres, i posteriorment a París, on fou deixeble de Paul Dukas A Basilea estudià direcció d’orquestra amb Felix Weingartner El 1933 tornà a Bilbao, on dirigí la Banda Municipal El 1939 fou nomenat director de l’Orquestra Municipal Es traslladà a Madrid, on impartí classes d’harmonia al conservatori a partir del 1953 dirigí l’Orquesta de Conciertos i presidí l’Asociación de Directores de Orquesta Españoles Compaginà aquesta activitat amb collaboracions amb l’Orquestra Nacional d’Espanya

Es formà musicalment a Viena i, entre d’altres, estudià amb el compositor Egon Wellesz El seu interès per la musicologia el portà a cercar la màxima fidelitat a les intencions del compositor, aspecte en què excellí especialment com a intèrpret de l’obra d’A Bruckner Estudià privadament amb Felix Weingartner, el qual l’influí molt en el seu estil com a director Convidat habitual de diverses orquestres, especialment europees, també fou titular de la Niederösterreichisches Tonkünstler de Viena 1948-50, de la Simfònica de l’NHK del Japó 1951-54, de l’Òpera de Melbourne 1954-60, de l’…

S'inicià amb l’orquestra La Principal de la seva vila natal Fundador de l’Orquestra Amics de la Música i primer clarinet de l’Orquestra Escales, formà part de l’Agrupació d’Instruments de Vent i el Quartet Renaixement, dirigits per E Toldrà Primer clarinet de l’Orquestra Pau Casals des de la seva creació 1920, ho fou també de la del Liceu i de la Banda Municipal de Barcelona des del 1923 El 1925 féu diversos enregistraments R Strauss, IStravinsky, J Cassadó, F von Weingartner i S Kusevickij reconegueren el seu gran talent El seu fill Conrad Cardús i Rosell Barcelona 1915, notable…

Format a l’Institut de Belles Arts de Cartagena, posteriorment es traslladà a Europa i estudià a Itàlia, on fou deixeble de R Bossi, i a Berlín, on tingué com a mestres J Preuwer i F Weingartner El 1931 dirigí l’Orquestra Simfònica de Berlín Fou el fundador i primer director de l’Orquestra Simfònica Nacional de Colòmbia, càrrec que ocupà del 1936 al 1947 Preocupat per donar a conèixer la música que es feia als països llatinoamericans, el 1938 organitzà a Bogotà el primer Festival Iberoamericano de Música amb motiu del 400 aniversari de la capital colombiana Fou cap de la Divisió…

Es formà a Ljubljana, al Conservatori de Praga 1920-24 i a Viena 1922-24, i completà els seus estudis a la Schola Cantorum de París amb V d’Indy composició, 1924-27 i al Conservatori de Basilea amb Weingartner direcció, 1930 Des del 1922 ensenyà música a Ljubljana, i el 1926 ja era professor al conservatori de la ciutat, on uns quants anys més tard exercí la docència a l’Acadèmia de Música 1940-70 La seva música, generalment postromàntica i sovint impressionista, és predominantment orquestral En destaquen cinc simfonies 1931-43, fantasies i concerts per a solistes i algunes peces…

Inicià la seva trajectòria musical amb l’orquestra La Principal, de la seva vila Posteriorment fou fundador de l’Orquestra Amics de la Música i formà part de l’Agrupació d’Instruments de Vent i del Quartet Renaixement, dirigits per E Toldrà Solista de l’Orquestra Pau Casals i de la del Gran teatre del Liceu, fou primer clarinet de la Banda Municipal de Barcelona des del 1923 Les seves qualitats com a intèrpret foren reconegudes per figures com R Strauss, I Stravinsky, FP von Weingartner, S Koussevitzky o J Cassadó En diverses ocasions actuà amb figures de la lírica, entre les…

Amb pocs anys es traslladà amb la seva família a Viena on fou deixeble d’A Walter Es perfeccionà a Leipzig amb J Plengel Debutà amb només onze anys en un concert amb l’Orquestra Simfònica de Viena que dirigia F Weingartner i a l’edat de setze anys ja impartia classes al Conservatori de Colònia El 1923 tornà a Viena i des del 1929 al 1933 fou professor de la Hochschule de Berlín L’any 1934 debutà als Estats Units, en un concert a Nova York dirigit per B Walter El 1941 el nomenaren professor de l’Institut Curtis de Filadèlfia Sovint formà part de trios amb A Schnabel i B Huberman i…