Resultats de la cerca

Installat a París 1855, estudià a l’Académie Gleyre, on descobrí l’art japonès El 1859 anà a Londres, on residí una gran part de la seva vida El seu estil, partint del realisme de GCoubert, passà per una etapa impressionista, a partir de la qual arribà a una síntesi d’impressionisme, simbolisme i estampa japonesa, especialment a partir del 1864, en què el seu art madurà i arribà a un cromatisme refinat Entre les seves obres, especialment les de petit format, cal esmentar Nocturn en blau i or ~1856 Tate Gallery, Londres, La princesa del país de la porcellana 1864 Freer Gallery, Washington, La…

Format a Nova York i a Munic A Nova York fundà una escola d’art Esnob i europeista, el seu estudi esdevingué un dels centres de l’art progressiu a Amèrica Colleccionà objectes i obres d’art Pintà retrats excellents, que recorden Whistler, paisatges i interiors propers a l’impressionisme

Format a Karlsruhe 1873-74 Cunyat de Gauguin Passà temporades a París i a Normandia Dieppe, on formà part —amb Whistler, Sickert, Helleu— d’un grup artístic que gravitava a l’entorn de JÉBlanche Proper a l’impressionisme, fou bàsicament un paisatgista amant dels temes hivernals o fumosos d’Escandinàvia o d’Holanda

Format a Florència, on fou un dels macchiaioli , fou influït a Londres pels retratistes anglesos dels ss XVIII i XIX, i esdevingué el gran retratista de l’aristocràcia i de la intellectualitat Verdi, Puccini, Whistler, Dumas, Robert de Montesquiou, etc La seva pintura, de pinzellada llarga i elegant, estudiadament esbossada, prefereix les tonalitats poc cridaneres i sovint és subtilment irònica

Installat de nen a París, fou deixeble del seu pare, pintor afeccionat, i de Courbet, que el rebutjà Al seu taller de la Rue des Beaux Arts es reuniren els futurs impressionistes Exposà al Salon des Refusés el 1868 Molt amic de Manet i de Whistler, no adoptà la pinzellada ampla i la lluminositat dels impressionistes, dels quals s’anà separant Retratista subtil i elegant, pintà amb tons foscs i pinzellada molt curta i minuciosa diversos retrats collectius dels intellectuals i els artistes del seu temps Hommage à Delacroix 1864, Un atelier à Battignoles 1870, ambdós al Musée d’…

Conegut també amb els noms d’Utagawa o Andō Hiroshige, és considerat el paisatgista nipó més important del segle XIX Hom li atribueix prop de 8000 estampes, entre les quals es destaquen les Cinquanta-tres vistes de la ruta de Tōkaidō 1833, els Vint-i-vuit paisatges sota la lluna i les Cent vistes d’Edo 1853-56 també en feu algunes de tema històric Fou un mestre a copsar amb un dibuix precís i un color ric i matisat, les característiques d’un lloc determinat a qualsevol hora del dia i els fenòmens de la natura, especialment la neu i la pluja Vers el 1865 foren conegudes a Europa estampes seves…

Format a la Slade School de Londres, treballà també un quant temps amb Whistler, que el 1883 el presentà a Degas, pel qual seria molt influït Membre fundador del New English Art Club 1886 Obrí una escola d’art a Londres 1893, on residí normalment, excepte alguns períodes en què pintà a Dieppe, París i Venècia Fou el líder del Camden Town Group 1911 i membre destacat del London Group 1913 Hom el considera el principal impressionista anglès, malgrat no seguir l’ortodòxia de l’impressionisme francès Bàsicament pintor d’interiors, sovint d’un naturalisme molt en la línia de l’escena…

El 2001 i el 2003 guanyà un total de set medalles en els campionats del món júnior d’esquí alpí Ja en la categoria sènior, guanyà fins el 2009, un total d’onze proves de la copa del món, amb les quals aconseguí el títol en la modalitat de supergegant i en la de combinada en la temporada 2007-2008 i la d’eslàlom la temporada següent Haus im Ennstal Àustria en descens i supergegant el 2004 Levi Finlàndia en eslàlom 2004 Lake Louis Canadà en descens 2006 Cortina d’Ampezzo Itàlia en supergegant 2008 Whistler Canadà en supergegant combinat 2008 la Molina Catalunya en eslàlom 2008…

Deixeble de Joan Vicens El 1882 estudià al taller de Carolus Duran a París, on pintà un autoretrat amb vestit andalús Museu d’Art Modern de Barcelona que li fou admès al Saló del 1883 De tornada amb Laureà Barrau, viatjà per la península Ibèrica, on influí sobre Tom Roberts visità el Museo del Prado i feu estada a Granada 1884 El 1890, amb Rusiñol i Miquel Utrillo, s’installà al Moulin de la Galette de Montmartre Era l’hora del simbolisme i de les harmonies vaporoses en gris de Whistler Els seus quadres Plein air 1891, Museu d’Art Modern de Barcelona i Ball al Moulin de la Galette 1893, El…

Estudià al seminari de Barcelona i, morts els seus pares, el 1872 s’encarregà de la tintoreria familiar, que abandonà en dedicar-se a les lletres El 1891 entrà com a redactor a L’Avenç , i el 1892 passà a la redacció de La Vanguardia com a crític d’art Amb Rusiñol, defensà el moviment de l’art per l’art i es convertí en un dels iniciadors del Modernisme català Lluità contra la pintura històrica i costumista, i defensà l’impressionisme, la introducció del prerafaelitisme, la pintura de Puvis de Chavannes, de Whistler, de Besnard, etc, i tot el que significava novetat formal i…