Resultats de la cerca

Després de graduar-se per la Universitat de Harvard 1991, els dos anys següents collaborà al setmanari alternatiu Village Voice , i posteriorment en altres publicacions com ara el diari The New York Times o les revistes The New Yorker  i  Granta La seva narrativa combina elements de la ciència-ficció, el gènere fantàstic i la novella històrica, amb els quals construeix una realitat alternativa que té en el seu centre la comunitat afroamericana, a la qual ell mateix pertany Després de la seva primera novella The Intuitionist 1999, publicà John Henry Days 2001, Apex Hides the Hurt 2006, Sag…

Estudià a Cambridge, i professà a diversos llocs d’Anglaterra 1911-24 i, als EUA, a Harvard 1924-47 El seu primer camp de reflexió fou el dels fonaments de la matemàtica, on seguí les idees de Peano, Cantor i Frege collaborà amb Bertrand Arthur William Russell en la redacció dels Principia Mathematica 3 volums, 1910-13 Iniciador del neorealisme anglès, concebia tot fet event com un organisme complex de “prehensions”, mot amb què significava tant l’aspecte subjectiu com l’objectiu de l’aprehensió elaboració constitutiva de l’objecte de coneixement Entre els seus propòsits hi havia el de…

Professor a Viena 1919-38, s’hi féu famós per la seva “teoria universalista” de l’economia política, rèplica tant a Ricardo com al marxisme, en la mesura que no considera encertat de deslligar l’economia dels fins espirituals, religiosos, polítics i socials Filosòficament restà afí a Whitehead, i a NHartmann pel que fa a la doctrina de les categories

S’inicià en la pràctica del polo Competí representant l’equip Domecq de Jerez de la Frontera i també el Cerdanyola Polo, on jugà amb Rosa Girona, Rick Whitehead i José Trenor Ostentà un hàndicap 1 Participà en diversos trofeus internacionals Fou un dels promotors, juntament amb els seus germans José Ignacio i Germán, del Memorial José Ignacio Domecq, en record del seu pare, que es començà a disputar l’any 2009

La majoria dels seus treballs són recollits en el volum pòstum The Foundations of Mathematics and Other Logical Essays 1931 Seguidor en part de Wittgenstein, proposà algunes modificacions als Principia Mathematica de Russell i Whitehead, especialment pel que fa a les funcions i a la teoria dels tipus Formulà també una teoria sobre les proposicions causals i mostrà la dificultat de fonamentar tota la matemàtica en la lògica, així com de verificar les proposicions generals

Doctorat a la Universitat Rockefeller 1964, de la qual fou professor en 1990-94 i director en 1990-91, des del 1968 exercí la docència, la investigació i càrrecs directius al MIT Compartí el premi Nobel de fisiologia i medicina del 1975 amb R Dulbecco i HD Temin , pels seus treballs sobre virus d’ARN, la descoberta de l’enzim transcriptasa inversa ADN polimerasa-ARN dependent, i per la fixació dels processos moleculars mitjançant els quals la informació genètica s’incorpora a l’ADN Fou una veu pionera en la lluita contra la sida a partir de 1986, i el 1996 fou nomenat cap del Comitè per a la…

De família noble li fou, a més, concedit el títol de sir , estudià matemàtiques, física i ciències humanes a Cambridge La seva primera obra important, Principia Mathematica 3 volums, 1910-13, en collaboració amb Alfred North Whitehead , donà resposta, amb la teoria dels tipus , a la greu crisi de fonaments que afectava la teoria de conjunts, i alhora obrí un nou camp a la lògica formal, situant-la en el lloc fonamental entre les ciències que avui ocupa La filosofia russelliana, en contínua evolució en el curs de la llarga vida de l’autor, és coneguda amb el nom d’ atomisme lògic…

Vida S’inicià en la música com a escolà de la catedral de Saint Paul sota la direcció de Charles King Quan el canvi de veu no li permeté continuar en el cor, Maurice Greene, l’organista de la catedral, l’admeté com a alumne El 1734 ja exercia d’organista en diverses esglésies de Londres, entre les quals hi havia l’Oxford Chapell, la de Vere Street i la de Cavendish Square, activitat que compaginà amb classes de clavecí en algunes escoles de la ciutat En aquesta època fou alumne de G Pepusch, que inculcà al seu pupil el gust pels compositors antics, cosa inusual en aquell temps L’any 1736…

Vida i obra Estudià dret a la Universitat de Barcelona més per imperatiu familiar que per vocació pròpia Al mateix temps, realitzà estudis de filosofia i lletres a la UB 1913-14 La seva presència en les institucions i publicacions catalanes el relacionen amb la generació intellectual que es formà a les plataformes impulsades per la Mancomunitat i per l’Institut d’Estudis Catalans, políticament vinculats a Acció Catalana Tot i així, la personalitat intellectual de Crexells es presenta amb un perfil original per la seva voluntat de mantenir-se autònom i per la varietat dels camps conreats Del…

Vida i obra Estudià comerç i dret a la Universitat de Barcelona més per imperatiu familiar que per vocació pròpia Al mateix temps, realitzà estudis de filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona 1913-14 i als Estudis Universitaris Catalans Interessat en la problemàtica del pensament, aprofundí els estudis de grec, de filosofia i de pedagogia Aprofundí els estudis de filosofia i d’estadística a Berlín —on fou deixeble de Rudolf Stammler, professor de filosofia del dret—, Munic, Londres i Madrid El 1925 es llicencià en dret a Barcelona Del seu període de formació universitària cal…