Resultats de la cerca

La seva obra de creació, que començà a ésser publicada molt tardanament, és caracterizada per la tristesa de les imatges simbòliques, d’inspiració francesa, a les quals afegeix la passió del món clàssic A més de tragèdies de tema mitològic, escriví tres únics volums de poesia Tikhije pesni ‘Dolces cançons’, 1904, Kiparisovyj larec ‘L’estoig de xiprer’, 1910 i Posmertnyje stikhi ‘Versos pòstums’, 1923

Amb L’ombra del xiprer 1910 provà d’introduir el drama naturalista, en català, en l’escena valenciana i d’atreure el públic burgès, contra l’hàbit del sainet No tingué èxit i escriví obres més fàcils L’ase del poble, Els tres nòvios de Toneta , juntament amb drames en castellà Isabel la Católica, madre de España, Madre, Mujer fuerte , força reeixits Amb Maria de Magdala obtingué el premi València de literatura 1950

Estudià al conservatori de Perpinyà De molt jove actuà en formacions simfòniques i de música lleugera i formà una orquestra pròpia, que dirigí durant prop de trenta anys i amb la qual aconseguí notorietat Des de la publicació del disc Canta Perpinyà 1963, poemes musicats de Jordi-Pere Cerdà , interpretà i enregistrà sempre en català, i destacà la seva collaboració amb el poeta i rapsode Joan Cayrol Vinculat a la Nova Cançó , hom el considera l’introductor d’aquest moviment a la Catalunya del Nord, on actuà arreu També fou invitat a les televisions francesa i catalana El seu repertori, molt…

Màxim representant del Romanticisme a Hongria D’origen humil, tingué una formació irregular, fou soldat i treballà després com a actor en una companyia de comediants ambulants Fou descobert pel poeta Vörösmarty Cap espiritual de la revolució hongaresa del 1848, a l’academicisme formal i individualista de la poesia precedent oposà una poesia optimista i cívica, accessible a tothom La seva poesia lírica, d’una gran fecunditat, es caracteritza per un llenguatge nou, nodrit pel coneixement i pel gust de la lírica popular, on s’accentuen els temes de l’amor, de la joventut, i l’exaltació de grans…

El 1911 obtingué el títol de magisteri i el 1915 obtingué per oposició la plaça de Benassal Alt Maestrat fins el 1934, que fou destinat a Benimaclet, a la ciutat de València El 1919 publicà el fullet El valencià a les escoles i el 1921 llançà un manifest, Pro Associació Protectora de l’Ensenyança Valenciana , sense gaire èxit Mantingué estrets lligams amb els intellectuals de la Societat Castellonenca de Cultura Fou actiu collaborador de la premsa de Castelló de la Plana, de València i de Barcelona i un dels principals animadors de les revistes Taula de les Lletres Valencianes i La República…