Resultats de la cerca
Es mostren 1181 resultats
Benicalap
Barri
Antic poble
Antic poble, avui barri perifèric de València, situat al nord de la ciutat.
Dins el poble es conserva la casa senyorial, de construcció gòtica de maons L’església Sant Roc esdevingué parroquial el 1902
Angoumois
Regió de la França atlàntica, avui compresa aproximadament dins els límits del departament de Charente.
Drenada pel riu Charente, té dues parts ben diferenciades al nord-est, d’economia ramadera i de pasturatge, que ha originat indústries derivades, i les terres pobres del sud, dedicades a la pastura de xais Vora el Charente, la principal activitat econòmica és l’explotació vinícola, amb centres de destillació com Cognac La part nord-oriental de l’Angoumois és de llengua occitana La història de la regió restà identificada amb la del comtat d'Angulema
Magalona
Ciutat
Antiga ciutat del Baix Llenguadoc, avui despoblada, situada a la costa, al migdia de Montpeller.
Documentada com a seu diplomàtica en època visigòtica, caigué en poder dels sarraïns i fou destruïda per Carles Martell el 737, motiu pel qual el clergat i una bona part dels habitants es traslladaren a Substantion, localitat de l’interior propera a Castelnau-le-Lez també desapareguda actualment El 1060, alhora que el comte s’establia a Mauguió, el bisbe tornà a Magalona, on fou construïda una catedral romànica, encara existent el 1115 hi fou consagrat bisbe de Barcelona sant Oleguer La canònica d’aquesta seu adoptà la regla de sant Agustí Magalona patí la competència progressiva de…
República de la Barcelona Colombiana
Demarcació politicoadministrativa històrica, de duració efímera, que existí en el que és avui territori veneçolà.
Durant la governació de Cumaná, presidida per Diguja 1761, hi havia una província de Barcelona, amb una delimitació precisa, que mantingué sovint una actitud de rebellia contra la seva administració Finalment, en formar-se la Junta sota el comandament de Gaspar de Cajigal, la tendència autonomista d’aquesta província es traduí en la proclamació de la República de la Barcelona Colombiana, de la qual Francisco Espejo fou l’artífex principal Existí des de l’abril de 1810 fins el 12 d’octubre del mateix any, data en la qual la seva circumscripció passà a la jurisdicció de Caracas Més tard, el…
Tronxó
Despoblat
Antic llogaret, avui despoblat, del municipi de Montellà i Martinet (Baixa Cerdanya), actualment no localitzable.
la Vallmesquida
Antic llogaret
Antic lloc del municipi de Godall (Montsià), esmentat el 1238, avui força difícil de localitzar.
Grailly
Llinatge francès originari de la senyoria de Grailly (avui Grilli), que posseïa des del sXII.
Al final del s XIII adquirí el vescomtat de Benauges Gascunya Joan I de Grailly , senyor de Grailly, vescomte de Benauges i Castilhon, que era senescal de Guiena pel rei EduardI d’Anglaterra al moment del desafiament entre Pere II de Catalunya-Aragó i Carles d’Anjou 1283, tenia ordres del rei anglès de no permetre l’encontre i de lliurar la ciutat al rei de França Malgrat tot, Pere II es presentà al camp disfressat i al final es donà a conèixer al de Grailly El seu fill i successor Joan II de Grailly es casà amb Blanca de Foix Llur fill Pere I de Grailly , vescomte de Benauges 1336,…
la Rutlla
Raval
Antic raval de Girona, a l’esquerra de l’Onyar, avui incorporat a la ciutat moderna.
Sentigosa
Caseria
Masia
Antiga vil·la rural, avui masia i caseria, del municipi de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès).
Es troba a la part sud-oriental del terme, als vessants septentrionals de la serra de Puig Estela, a la capçalera de la riera de Sentigosa , que desguassa al Ter sota la vila de Sant Joan, prop de la collada de Sentigosa , a la carretera de Sant Joan a Olot pel coll de Caubet Fou cedida al monestir de Sant Joan el 885 com a part de la seva dotació original
Teatro San Carlo
Música
Teatre de Nàpols, el més antic dels teatres d’òpera que es mantenen actius avui dia.
Fou construït el 1737 al costat del Palau Reial per iniciativa de Carles de Borbó, el futur Carles III d’Espanya, dins la política de renovament urbanístic de la nova capital d’un regne autònom Dissenyat per Giovanni Antonio Medrano, amb 184 llotges i una gran llotja reial, era el més gran i bell d’Europa Es bastí en vuit mesos i s’inaugurà amb Achille in Scirro , de DN Sarro amb llibret de P Metastasio El 1812, durant el govern del mariscal J Murat, Antonio Niccolini hi feu una nova façana, i el mateix arquitecte, ja sota la restauració borbònica, el refeu després de l’incendi del 1816 dins…