Resultats de la cerca
Es mostren 173 resultats
Farnese
Llinatge noble italià originari del castell de Farnese (Laci), que posseí, l’estirp coneguda del qual és Pietro Farnese, senyor de Farnese, comte d’Orvieto (1100) i comanador de la cavalleria pontifícia.
Fou descendent seu Ranuccio Farnese dit el Vell , senyor de Farnese, Montalto i Ischia di Castro, senador de Roma i cèlebre condottiere que comandà els florentins contra els milanesos 1424 i capità del papa Eugeni IV, que l’afavorí amb territoris i riqueses Foren nets seus fills de Pier Luigi Farnese Giulia Farnese , dita la Bella 1474-1524, muller 1489 d’Orsino Orsini i amant del papa Alexandre VI Borja, l’hereu Bartolomeo Farnese , senyor de Farnese, Montalto i Làtera, els descendents del qual ducs de Làtera vengueren el castell de Farnese als Chigi i s’extingiren el 1668, i…
Grop Nacionalista Radical
Política
Entitat política catalanista separatista fundada a Santiago de Cuba el 1908, amb nuclis a l’Havana i a Guantánamo.
El nom oficial era Catalunya Grop Nacionalista Radical , i també era conegut per Grop Catalunya En fou l’ànima Salvador Carbonell Junt amb el Centre Català de l’Havana fou l'organització independentista més important de Cuba Tot i adherir-se a l'Assemblea Constituent de del Separatisme Català d'on sorgí la Constitució de l’Havana , reaccionà, com els altres grups cubans, amb hostilitat a la proclamació de la República Catalana de Macià del 14 d'abril de 1931 El 1943, juntament amb els catalans exiliats a Mèxic, fundà la Unió dels Catalans Independentistes Fou suprimit pel govern de Fidel…
Hospital Universitari Dr. Josep Trueta
Medicina
Centre hospitalari de Girona.
Creat per la Seguretat Social s’inaugurà el 1956 amb el nom de Residència Sanitària de l’Assegurança Obligatòria de Malaltia de Girona El 1959 canvià el nom per Residència Sanitària de la Seguretat Social General Álvarez de Castro Després dels traspassos sanitaris a la Generalitat, el 1981, entrà a formar part del grup de l’Institut Català de la Salut i anà incorporant més especialitats quirúrgiques El 1990 canvià de nom novament per adoptar el d’un dels metges catalans amb més projecció internacional, Josep Trueta Avui la relació de l’hospital amb la docència és un dels seus…
Museu de Ceràmica Popular
Museu
Museologia
Centre museístic obert al públic l’any 2001 a l’Ametlla de Mar.
Té el seu origen en la Fundació Privada Martí-Castro, creada el 1992 El 2006 reobrí les portes després d’un any i mig de tancament, i gràcies a un acord entre l’ajuntament, la Generalitat de Catalunya i la diputació de Tarragona, passà a ser de titularitat pública El fons museístic, format per objectes de ceràmica popular de tota la península Ibèrica, del Marroc i d’altres països del món, és considerat el major fons del seu gènere exposat a Europa A les seves sales permanents s’exposen uns 4 500 objectes ordenats en quatre circuits els usos de la ceràmica, els centres terrissers…
comtat d’Arraiolos
Història
Títol feudal portuguès concedit sobre la vila d’Arraiolos cap al 1377 a Álvaro Pires de Castro, primer conestable de Portugal.
Nuno Álvares Pereira fou creat el 1387 segon comte d’Arraiolos, títol que el 1422 cedí al seu net Ferran, primer duc de Bragança Des d’aleshores tots els ducs de Bragança han estat comtes d’Arraiolos
Acadèmia dels Muntanyesos del Parnàs
Acadèmia literària creada a València per Guillem de Castro el 1616, com a intent de fer reviure l’Acadèmia dels Nocturns.
Dissolta al cap d’un temps, fou reconstituïda el 1698
Ciudad Rodrigo
Municipi
Municipi de la província de Salamanca, Castella i Lleó, vora el riu Águeda, afluent del Duero.
Centre d’àrea comercial i de transaccions agrícoles i ramaderes Encreuament de carreteres Les primeres notícies documentades de Ciudad Rodrigo daten del s XII, quan fou repoblada pel comte Rodrigo Fernández El 1706 fou presa pels anglesos Durant la guerra contra Napoleó fou conquerida 1810 pel francès Ney i reconquerida 1812 per Wellington Arquitectònicament, cal destacar-ne la catedral, romànica, de tres naus, creuer a penes sortit i tres absis, inspirada en la de Zamora el seu cor fou esculpit per Rodrigo Alemán al s XVI, l’alcàsser d’Enric II iniciat el 1372, el palau dels Castro…
Íxer
Família noble que formà una branca de la dels Ferrandis d’Híxar.
Fou iniciada per Joan Gonçal d’Íxer i Mesía —fill de Pere III Ferrandis d’Híxar, senyor de la baronia d’Híxar—, el qual s’establí al Regne de València Fou fill seu Gonçal d'Íxer i de Castro , senyor de la vall de Xaló, de Gata i de Llíber Llur rebesnet Gonçal d’Íxer i Escrivà mort després del 1587, baró de Xaló i de Gata i comanador de Montalbà a l’orde de Sant Jaume, es casà amb Maria de Montagut òlim de Castellví i de Montagut, que li aportà les senyories de l’Alcúdia i de Ressalany La família s’extingí amb llur filla Jerònima d’Íxer i de Montagut , que aportà les senyories…
orde de Crist
Militar
Orde religiós i militar fundat per Dionís I de Portugal (1317) per tal de continuar la lluita contra els musulmans.
Substituí l’abolit orde dels templers, amb les terres dels quals fou dotat Posat sota la regla de sant Benet, fou confirmat pel papa Joan XXII 1319, el qual es reservà el dret a crear un cert nombre de cavallers això fou l’origen de l’orde d’aquest nom, que depèn directament de la Santa Seu La residència principal de l’orde fou Castro Marino i, des del 1336, Tomar El papa Adrià VI acordà l’administració de l’orde al rei Joan III 1522, i Juli II uní definitivament el gran mestratge a la corona 1550 Fou secularitzat per la reina Maria I 1789 i adoptat a l’imperi brasiler 1843 El…
Partido del Trabajo de España
Política
Partit polític procedent d’una escissió esquerrana del PSUC (1967) que donà lloc al PCE (internacional), el qual, després d’haver sofert la separació del sector més radical (1971), l’any 1975 esdevingué PTE.
De tendència maoista, propugnà un Front Democràtic per a la ruptura amb el franquisme Amb presència a Madrid, Andalusia i Aragó, promogué la Confederación de Sindicatos Unitarios de Trabajadores CSUT i creà la Joven Guardia Roja el 1977 absorbí el Partido Comunista de Unificación Tingué per òrgans de premsa Mundo Obrero Rojo 1969-75, El Correo del Pueblo 1975-77 i La Unión del Pueblo 1977-79 Dirigit per Eladio García Castro, es fusionà amb l’ORT en el Partit dels Treballadors A Catalunya es constituí el 1975 i figurà en l’Assemblea de Catalunya i publicà Avant el 1977 participà…