Resultats de la cerca
Es mostren 78 resultats
es Barcarès
Cala
Cala del terme municipal d’Alcúdia de Mallorca, a la banda meridional de la badia de Pollença, entre la punta des Barcarès, a l’oest, i la de l’Emperador, a l’est.
Dóna nom a una caseria propera, la qual és al nord mateix d’Alcúdia
Llull
Armes dels Llull
Llinatge de ciutadans honrats i cavallers barcelonins testimoniat des de mitjan segle XIII entre la classe dirigent del municipi.
El 1248 un Ramon Llull es casà amb Elisabet de Malla Un Bernat Llull mort el 1348, fill de Berenguera, fou el primer ardiaca de Santa Maria del Mar on fundà la capella del Santíssim Cos de Crist, canonge i vicari general de Barcelona Foren consellers en cap Guillem Llull 1306, 1320, Joan Llull 1467, Joan Llull 1489 i Joan Llull 1508 Llur fortuna era considerable rendes, cases i terres, la torre d’Horta, les vinyes de Montjuïc, etc Establerts a la Vilanova de la Mar, donaren nom al pla d’en Llull ara, el Born, i llur sepulcre era a la capella de Santa Agnès de l’església del convent de Santa…
serra de Cornavaques
Serra
Serra (544 m alt.) del municipi de Pollença (Mallorca), que forma part de l’alineació muntanyosa de l’extrem nord-est de la serra de Tramuntana, entre les serres de la Font i de Sant Vicent.
Separa les valls de Ternelles i del Castell de les de Cuixac i de Sant Vicent
Manresa
Castell
Possessió i antic castell (dit castell de Manresa o de Sant Pere) del municipi d’Alcúdia de Mallorca (Mallorca), situat a la costa, al sector meridional de la badia de Pollença, damunt la punta de Manresa
.
La fortificació fou construïda, a partir del 1715, per ordre del capità general, marquès de Rubí
Tacàritx
Possessió del municipi d’Alcúdia de Mallorca (Mallorca ), vora la costa, on hi ha la punta de Tacàritx, damunt la qual fou construïda el 1715 una bateria per tal de resguardar la bocana de la badia de Pollença.
Escorca
Municipi
Municipi de Mallorca, situat a la costa (entre els termes de Sóller i de Pollença), on predominen els espadats, que la fan inaccessible amb excepció de les cales Tuent i de sa Calobra, on desemboca el torrent de Pareis.
El terme, molt extens, ocupa la part més accidentada de la serra de Tramuntana, amb les màximes altures puig Major, 1 443 m puig de Massanella, 1 348 m puig Tomir, 1 102 m puig Roig, 1 002 m s’hi destaquen les formes de relleu de tipus càrstic, com el canyó del torrent de Pareis, el polje de la coma de son Torrella, els camps de lapiaz de la vall de Turixant i de sa Calobra, nombrosos avencs i coves, algunes d’un gran interès arqueològic El relleu i la pluviositat relativament alta dins la isoieta de 1 000 mm justifiquen la localització dels pantans de Cúber i del gorg Blau que donen aigua a…
el Roser Vell
Santuari
Convent
Antic santuari de la Mare de Déu del Roser del municipi de Pollença (Mallorca), a l’extrem meridional de la vila; el 1578 s’hi instal·là un convent de dominicans, els quals s’endugueren l’antiga imatge a la nova residència.
sa Muntanya
Nom que designa una de les unitats paisatgístiques de Mallorca, que correspon a la serra de Tramuntana amb el litoral que origina (costa brava mallorquina, fins a les badies de Palma i de Pollença) i les valls intramontanes (longitudinals i transversals).
Despuig
Armes dels Despuig
Llinatge noble d’origen probablement rossellonès establert a Tortosa en ésser conquerida el 1148.
Al segle XIII detenia la senyoria de Paüls Una línia s’establí a Xàtiva i posseí la senyoria d’Alcàntera Ribera Alta, i una altra passà a Mallorca arran de la conquesta La Els Despuig de Mallorca línia de Mallorca fou iniciada per Guillem Despuig , que passà a l’illa amb Jaume I 1229 i a qui tocà en el repartiment l’alqueria de Ben Aiet, a Artà A Bernat Despuig , possiblement germà seu, li tocà el rafal de Flacanitx després dit de Fonolleta , a Pollença Galceran Despuig , fill de Guillem, morí en la conquesta de Menorca 1287, i el seu nebot, Berenguer Despuig, fou 1351 procurador…
arxius monàstics i conventuals dels Països Catalans
Historiografia catalana
Els primers ordes monàstics s’implantaren als Països Catalans al s. IX, durant el procés de reconquesta cristiana; foren en concret els monestirs benedictins, que instauraren la regla de sant Benet en establiments monàstics del Pallars, la Ribagorça, Girona i l’Urgell.
Entre el final del s IX i l’inici del X es produïren les primeres fundacions benedictines de la noblesa comtal, on destaca el monestir de Ripoll, que en temps de l’abat Oliba, al s XI, arribà a tenir un arxiu molt important i una de les biblioteques més grans de l’Europa cristiana Fins al s XII es fundaren al Principat més d’un centenar de cases benedictines Al s XIII, perderen influència pel creixement de les canòniques augustinianes Santa Maria de l’Estany, Sant Vicenç de Cardona i dels cenobis cistercencs Altres monestirs benedictins que, a més de Ripoll, tingueren arxius importants, foren…