Resultats de la cerca
Es mostren 76 resultats
Parliament Acts
Història del dret
Nom donat a dues lleis britàniques que defineixen els poders de la Cambra dels Lords.
La primera 1911 traçà l’estructura del sistema parlamentari britànic actual en abolir el seu poder de vet absolut davant les lleis aprovades per la Cambra dels Comuns La segona 1949 reduí els terminis dels quals disposa per a aprovar-les menys d’un mes per a les lleis pressupostàries i menys d’un any per a les altres
parc natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter
© Fototeca.cat
Espai natural
Parc natural de Catalunya creat l’any 2010.
Inclou tres unitats biogeogràfiques en 8192,12 hectàrees totals, de les quals 2 037 són marines el massís del Montgrí , les illes Medes i el Baix Ter , zones que ja gaudien anteriorment de protecció, el nivell de la qual fou ampliat en aprovar el Parlament de Catalunya la llei que establia el parc al tretze de maig d’aquest any Afecta vuit municipis de l’Alt Empordà i el Baix Empordà
Declaració de Barcelona
Text final de la conferència ministerial euromediterrània de Barcelona, celebrada al novembre del 1995, que tenia per objectiu convertir la Mediterrània en un espai comú de pau, estabilitat i prosperitat.
Signada per quinze països, estableix les bases per a la construcció d’un marc multilateral de diàleg i cooperació, una xarxa de relacions pacífiques a través de la intensificació del diàleg polític i la seguretat, i la instauració d’una associació econòmica i financera que inclou una dimensió social, cultural i humana En ocasió del desè aniversari de la signatura se celebrà a Barcelona una nova conferència novembre del 2005 durant la qual es va aprovar el programa de treball per als propers cinc anys
les Hortes de Sant Bertran
Sector o indret
Sector marítim de Barcelona, comprès entre el Paral·lel, el Poble Sec i Montjuïc, dins del barri del Poble-sec
.
El sector, dit així perquè eren sota l’antiga capella de Sant Bertran, es va començar a omplir d’edificacions a partir del 1860, però el lloc no es va urbanitzar fins el 1877, en aprovar-se l’anomenat Eixample de Santa Madrona Fou sotmès a un procés de reconversió urbana motivat pel trasllat fora de la ciutat dels magatzems i les indústries que, des del s XIX, s’anaren localitzant en aquesta antiga zona de conreus Encara el 1879 hom esmentava amb aquest nom, usat pels pagesos, l’espai, fora del clos emmurallat, situat entre el mont Tàber i Montjuïc, conegut també pels pescadors…
Estatut Reial
Història
Carta atorgada per la reina regent d’Espanya Maria Cristina, en nom de la seva filla Isabel II, per l’abril del 1834 i que fou vigent fins a l’agost del 1836.
Fou inspirat en la carta 1814 de Lluís XVIII de França i elaborat per Martínez de la Rosa Establia unes corts amb dues cambres l’estament de pròcers, els quals podien ésser hereditaris grans d’Espanya o vitalicis nomenats pel rei, i l’estament de procuradors, escollit per sufragi censatari restringit i que només tenia dret de deliberació i petició i la facultat d’aprovar les lleis i els imposts L’Estatut no aconseguí de satisfer cap partit polític, i el motí de La Granja agost del 1836 obligà la reina regent a restablir la constitució de Cadis, reformada al cap de poc temps per…
constitució de Baiona
Dret constitucional
Text legal aprovat a Baiona per una assemblea de notables (que mai no passà de 91 membres), qualificada de «corts», convocada per Murat i per la junta de govern pel juny-juliol del 1808.
Després de les abdicacions de Carles IV i Ferran VII, aquest text reconeixia Josep, germà de Napoleó, com a rei d’Espanya i es volia atreure la confiança del poble La constitució era la base del pacte que unia el poble amb el sobirà El text comprenia 13 títols i 146 articles La religió del país seria la catòlica El poder executiu es compondria de nou ministeris Hom instaurava un senat, un consell d’estat i unes corts integrades per tres estaments, que es reunirien cada tres anys per discutir lleis fonamentals i aprovar els pressuposts Hom reconeixia la independència del poder…
concili II de Constantinoble
Cinquè concili ecumènic (553), convocat per l’emperador Justinià amb l’intent de reconciliar ortodoxos i monofisites.
En 543-544 havia publicat un edicte dogmàtic on condemnava els Tres Capítols obres de Teodor de Mopsuèstia, de Teodoret de Cir i d’Ibes d’Edessa Els 151 bisbes orientals presents al concili condemnaren també aquestes obres El papa Vigili, present a Constantinoble, no hi prengué part i primerament es refusà a aprovar-lo, però acabà fent-ho, a l’exili, com ja d’antuvi havia condemnat els Tres Capítols , cedint més d’una vegada a les pressions imperials El concili fou una revisió del de Calcedònia, i durant força temps l’Occident es refusà a admetre'l El concili condemnà també l’…
Diada de Mallorca
Folklore
Festivitat celebrada anualment a Mallorca.
Després del franquisme, va ser celebrada inicialment el 31 de desembre, coincidint amb la tradicional festa de la Conquista , o de l’Estendard, documentada des del 1313 i que commemora l’entrada de Jaume I a Palma 1226 El 5 de maig de 1997 el Consell Insular, amb majoria del Partido Popular, canvià la data de la Diada pel 12 de setembre, dia que el rei Jaume II de Mallorca jurà, el 1276, els privilegis que atorgà Jaume I a l’illa, fet considerat constitutiu de l’inici del regne privatiu de Mallorca Tanmateix, la principal institució cultural mallorquina, l’ Obra Cultural Balear , no va…
Caja Madrid
Economia
Entitat financera creada el 1838, amb seu a Madrid.
Té l’origen en el Monte de Piedad de Madrid, creat pel sacerdot Francisco Piquer el 1702, que donà lloc a la Caja de Ahorros de Madrid quan començà a cobrar interessos pels préstecs Ha creat l’Obra Social Caja Madrid i Fundación Caja Madrid Té participacions a Iberia Líneas Aéreas de España SA , Empresa Nacional de Electricidad SA , Mapfre i altres grans corporacions L’any 2009 els actius totals eren de 191904 milions d’euros i el resultat atribuït fou de 725 milions d’euros El nombre d’oficines era de 2179 i el d’empleats de 15259 Quarta entitat financera i segona caixa d’estalvis de l’Estat…
Federació Catalana d’Atletisme
Atletisme
Organisme rector de l’atletisme a Catalunya.
Fou fundada l’any 1915, amb el nom de Federació Atlètica Catalana, per donar resposta a la necessitat d’ordenar la incipient pràctica de l’atletisme Un any abans, el periodista del diari Stadium Manuel Nogareda va començar a buscar personalitats interessades i, en una reunió presidida per Narcís Masferrer, es va nomenar una comissió per a elaborar-ne els estatuts Presidents de la Federació Catalana d’Atletisme Finalment, el 2 de setembre del 1915, al local de la Reial Societat Colombòfila de Barcelona, se celebrà l’assemblea de constitució, on es van aprovar els estatuts i es va…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina