Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Pioneer
© fototeca.cat
Astronàutica
Sèrie de sondes còsmiques dels EUA pertanyents al programa de recerca espacial del mateix nom, iniciat per les forces aèries l’any 1958, però transferit tot seguit a la NASA, de la qual el Pioneer 1, llançat l’11 d’octubre de 1958, fou el primer giny espacial.
Amb els quatre primers Pioneer, i fins al març del 1959, hom intentà, sense èxit, de fer impacte a la Lluna Els Pioneer del 5 després del llançament del qual el programa fou interromput fins a la darreria del 1965 al 9 llançat pel novembre del 1968 foren emprats per a l’estudi i la predicció de l’activitat solar Des del 10, els Pioneer han estat sondes d’estudis planetaris exteriors El Pioneer 10 passà el 3 de desembre de 1973 a una distància de 130 000 km sobre els núvols de Júpiter, i n'envià imatges i altres dades Accelerat per l’acció del camp gravitatori del dit planeta, ha de travessar…
Scout
Astronàutica
Coet nord-americà de quatre trams, en la configuració bàsica F1, amb propergol sòlid, i que fou un dels més emprats en la satel·lització de ginys d’una massa de l’ordre de la centena de quilograms a una altitud d’uns 1 000 km.
El seu desenvolupament s’inicià l’any 1958 i amb el seu impuls fou satellitzat per primera vegada un giny, l' Explorer 9 , l’any 1961 A més dels nombrosos tipus de satèllits nord-americans, tant civils i de la NASA com del Departament de Defensa, collocats en òrbita amb aquest coet, hom el posà a disposició d’altres estats en programes de recerca en collaboració, entre els quals cal esmentar la RF d’Alemanya, França, els Països Baixos, Itàlia i la Gran Bretanya
Pioneer Venus
Astronàutica
Sèrie de sondes planetàries dels EUA destinades a l’estudi global de l’atmosfera i climatologia de Venus.
El sistema estigué constituït per un giny espacial Venus 1 Orbiter que se situà en òrbita com a satèllit artificial de Venus pel novembre del 1978, i que era destinat, entre d’altres, a tasques cartogràfiques per radar altimètric, i d’un altre, Venus 2 Multiprobe 1978 portador d’una sèrie de cinc càrregues instrumentals destinades a entrar en l’atmosfera de Venus en diferents punts fins a xocar amb el sòl Una d’elles arribà a transmetre senyals durant 68 minuts després de l’impacte
New Horizons
© NASA
Astronomia
Missió de la National Aeronautics and Space Administration (NASA) destinada a l’exploració de Plutó i els seus satèl·lits.
La missió New Horizons fou engegada per la NASA després de la cancellació de la Pluto Express , projecte que també tenia per objectiu el planeta nan La New Horizons fou llançada des de Cap Canaveral Florida, EUA el 19 de gener de 2006 a bord d’un coet Atlas V i arribà a Plutó el juliol del 2015, aproximant-se a tan sols 12500 km Es tracta de la primera sonda espacial en visitar aquest planeta nan, del qual recopilà imatges, com també dels seus satèllits Caront, Styx, Cèrber, Nix, i Hidra, i efectuà estudis de la seva morfologia i geologia Després de deixar enrere Plutó, la sonda es dirigí cap…
Huygens
Astronàutica
Sonda de l’Agència Espacial Europea (ESA) transportada per la nau Cassini de la NASA cap a Tità, satèl·lit de Saturn.
Rep el nom de l’astrònom Christiaan Huygens Després de set anys de viatge, el 14 de gener de 2005 la sonda, que s’havia separat de la nau Cassini vint dies abans, entrà a l’atmosfera de Tità i aterrà a la superfície del satèllit En total, des del descens 2 hores i 27 minuts fins que se’n perdé el contacte ja a la superfície 72 minuts, la sonda estigué activa 3 hores i 39 minuts, durant els quals emeté missatges i dades Entre els més rellevants destaquen el mesurament de la temperatura, la pressió i la densitat de l’atmosfera del satèllit i la determinació del metà i el nitrogen com els…
Luna
© NASA
Astronàutica
Sèrie de satèl·lits artificials i sondes lunars llançats per l’URSS el 1959, destinada a efectuar l’estudi de la Lluna.
El Luna o Lunik 1 esdevingué, el 4 de gener de 1959, el primer satèllit artificial que passà a uns 6000 km de la Lluna Era un giny d’uns 360 kg, de forma cilíndrica, i anava equipat d’aparells destinats a analitzar l’espai circumterrestre i circumlunar i d’emissors capaços de transmetre informacions a la Terra El Luna o Lunik 2 fou el primer objecte fabricat per l’home que, el 14 d’octubre de 1959, aconseguí d’arribar a la Lluna, prop del circ Arquimedes El Luna o Lunik 3 marcà una data important en la història de l’astronàutica, en aconseguir de fotografiar la cara invisible de…
Opportunity
Astronàutica
Vehicle robòtic de la National Aeronautics and Space Administration (NASA) destinat a l’exploració de Mart que, juntament amb el robot Spirit, formà la Mars Exploration Rover Mission.
Fou llançat el 7 de juliol de 2003 i aterrà a Mart el 25 de gener de 2004, a la zona coneguda com Meridiani Planum Igual que el seu bessó Spirit , l’ Opportunity és un vehicle de 6 rodes, amb una alçada aproximada d’1,5 m i 180 kg de pes, destinat a estudiar la geologia de les roques marcianes Tot i estar dissenyat per tenir una vida útil de 90 dies marcians poc menys de tres mesos terraqüis, la seva activitat continuà almenys fins el juny del 2018, quan es perdé tot contacte amb el giny El febrer del 2019 la NASA anuncià que renunciava definitivament a localitzar-lo Durant els…
Mars Science Laboratory
© NASA
Astronomia
Missió de la NASA destinada a l’exploració, mitjançant el vehicle tot terreny anomenat Curiosity, del planeta Mart.
Fou llançada el 26 de novembre de 2011 i arribà a Mart el 6 d’agost de 2012 La missió té per objectiu la detecció i la identificació de compostos orgànics de carboni per a determinar si Mart reuní en algun moment de la seva història les condicions per a acollir vida microbiana, a més de recopilar informació sobre l’evolució geològica i atmosfèrica del planeta, i també determinar la distribució dels cicles de l’aigua i de diòxid de carboni en forma sòlida, líquida o gasosa El punt d’aterratge seleccionat, des d’on hom ha dut a terme les prospeccions, és el cràter Gale, a l'hemisferi sud El…
67P/Čurjumov-Gerasimenko
Astronomia
Cometa que orbita el Sol un cop cada 6,45 anys, entre les òrbites de Júpiter i la Terra.
Fou descobert el 1969 pels astrònoms soviètics Klim Čurjumov i Svetlana Gerasimenko a partir d’una fotografia del cometa 32P/Comas Solà Posteriorment el seu pas ha estat observat des de la Terra els anys 1976, 1982, 1989, 1996, 2002 i 2009 i fotografiat pel telescopi espacial Hubble La seva òrbita al voltant del Sol se situa entre una distància màxima de 840 milions de quilòmetres i una distància mínima de 180 milions de quilòmetres Té una forma irregular d’entre 3 x 5 km i el núvol de gasos evaporats que es forma durant l’aproximació al Sol en fa difícil l’observació des de la Terra El 67/…
Ulisses
© Fototeca.cat
Mitologia
Nom amb què és conegut Odisseu (del grec Ὀδυσσεύζ), heroi mític grec, rei d’Ítaca.
Fill de Laertes i d’Anticlea, a la Ilíada apareix com a aliat d’Agamèmnon al costat dels altres capitosts que participen en la guerra de Troia, i excelleix pel seu giny i per la seva astúcia A l’Odissea , poema del qual és protagonista, hom el troba delerós de retornar a la pàtria i al seu casal patern, afrontant les aventures i els perills innombrables que les divinitats adverses li envien Calipso, els cícons, lotòfags, ciclops, lestrígons, les sirenes i, finalment, després d’una famosa nékyia , el combat i la victòria sobre els pretendents que en la seva absència li assetjaven…