Resultats de la cerca

Habitada originàriament per illiris, fou després, successivament, possessió romana, bizantina, veneciana i austríaca fins el 1918 El 1866 l’almirall austríac Tegetthoff hi vencé la flota italiana Actualment hi té una gran importància el turisme

Els seus habitants presentaven uns trets culturals i lingüístics que els mostraven parents dels illiris dels Balcans Entre les seves poblacions cal fer esment d' Asculum Ascoli Piceno, Firmum Fermo, Ancona, Cupra maritima, Cupra montana, Auximum Osimo, Numana i Adria Atri Conquerida pels romans el 268 aC, la regió fou repartida, d’acord amb la Lex Flaminia , entre colons A Asculum esclatà, el 90 aC, la Guerra Social , amb la qual els socii , o aliats, aconseguiren que Roma els concedís el dret de ciutadania romana Sota August, el Picè passà a constituir la V regió de Roma

És una regió muntanyosa l’altitud de la qual augmenta de nord a sud El clima és fred i molt plujós, i la vegetació és constituïda per boscs frondosos La regió és drenada pels afluents dels rius Una, Sava i Drina Els habitants són, en llur majoria, de llengua serbocroata un 40% practiquen la religió ortodoxa, un 30% són musulmans i un altre 30% catòlics Els recursos econòmics principals són l’explotació forestal, l’agricultura cereals, arbres fruiters, patates, la ramaderia especialment ovina i la mineria ferro, coure, sal, lignit la indústria és important Com a nuclis urbans destaquen…

La capital és Graz És una regió muntanyosa que correspon al sector més oriental de l’Àustria alpina La part occidental és constituïda per les valls superiors de l’Enns i del Mur, separades pels Niedere Tauern 2747 m La primera és limitada al N pels massissos de Totesgebirge i Dachsteingebirge 2995 m alt La part oriental correspon a la vall mitjana del Mur, que rep la del Mürz i que s’obre pas per entre una sèrie de serralades prealpines Fischbacher, Packalpe, Koralpe flanquejades per un piemont format de materials terciaris La riquesa minera de la vall del Mur i l’activitat industrial que hom…

La capital és Iōánnina 44 829 h 1981 És dividida en els nomoí d’Árta, Iōánnina, Prébeza i Thesprōtía País muntanyós, s’estén des del vessant occidental de la serralada del Pindos a la mar Jònica i des d’Albània, al nord, fins al golf d’Árta, al sud És emmarcada dins les serralades dinàriques, constituïdes per bandes longitudinals, on alternen materials calcaris i flysch Els alts altiplans i cims retallats, entallats per una sèrie de profundes conques i depressions per on corren els rius, culminen al Smólikas, de 2 637 m d’altitud La costa, en general deserta, ofereix la desembocadura d’…

La geografia Vorejant la mar Adriàtica des de les boques de Kotor a la desembocadura del Bojana, i entre Hercegovina al N, Sèrbia a l’E i Albània al S, Montenegro és una regió muntanyosa Inclosa dins les serralades dinàriques, és formada per una sèrie d’alts relleus parallels a la costa que constitueixen el vorell de l’altiplà càrstic de Crna Gora entre aquests relleus es destaquen els massissos de Durmitor 2522 m, Komovi 2483 m i Maganik 2400 m, entre els quals s’obren profunds congosts encaixats en les calcàries Al S del Crna Gora, ja prop d’Albània, s’obre l’ampla conca del llac de Shkodër…

Convencionalment, hom n’estableix els límits temporals entre el 753 aC data de fundació de la ciutat segons la tradició llegendària i el 476 dC, any de la deposició de Ròmul Augústul, darrer emperador romà d’Occident En la seva màxima expansió, el territori dominat i colonitzat pels romans circumdava la Mediterrània, des de l’estret de Gibraltar fins a la mar Roja, incloent-hi totes les illes, les penínsules Ibèrica, Itàlica bressol de la seva expansió i Balcànica, i el litoral del N d’Àfricà Vers el N, el domini romà arribà fins als dos terços meridionals de l’illa de la Gran Bretanya i, al…

La geografia física Llevat de l’extrem NE, on s’inicien les planes danubianes, el territori és muntanyós, accidentat per les serralades que formen l’extrem sud-oriental de l’arc alpí El conjunt és format per massissos i altiplans dislocats separats per diverses fosses tectòniques Al NW hi ha les crestes calcàries dels Karawanken, que continuen cap a l’est, pels Macelj, i voregen el massís cristallí de Pohorje Els Alps Julians, separats per la vall alta del Sava, on massissos i altiplans calcaris alternen amb depressions d’esquists, culminen al Triglav 2863 m i pel SE voregen la conca de…

Situació i presentació Limita a l’W amb el terme de Lloret de Mar, al N amb el de Llagostera Gironès i el de Vidreres i a l’E amb el de Santa Cristina d’Aro Baix Empordà Al terme s’alça el puig de les Cadiretes 519 m, punt culminant del massís o bloc granític que tanca per mar la depressió selvatana, anomenat serra de Sant Grau pel santuari que es dreça en un dels vessants És drenat en bona part per la riera de Tossa, que centra el sector SW i desemboca a la mar a llevant de la vila La costa és summament retallada i la munió de cales i caletes que forma han estat ocupades per urbanitzacions…