Resultats de la cerca
Es mostren 96 resultats
conferència de Berlín
Història
Conferència política reunida a Berlín del 15 de novembre de 1884 al 26 de febrer de 1885, promoguda per França i Alemanya per defensar llurs interessos comercials i colonials contra l’amenaça de la influència angloportuguesa sobre la zona del baix Congo.
Anomenada oficialment Conferència de l’Àfrica Occidental, hi participaren delegats de Rússia, Àustria-Hongria, Bèlgica, Dinamarca, Espanya, els Estats Units, Suècia, Noruega, Turquia, Itàlia i els Països Baixos, i Bismarck n'ocupà la presidència La conferència deliberà la creació de l’estat independent del Congo, sota la sobirania del rei Leopold II de Bèlgica, acordà la llibertat de navegació pels rius Níger i Congo i proclamà la neutralitat del territori congolès Els membres s’obligaren a notificar les annexions i els tractats de protectorat Jurídicament, consolidà…
Frasnià
Geologia
Primer estatge del Devonià superior, situat sobre el Givetià i sota el Famennià.
La localitat tipus és a Frasnes Bèlgica
Gedinnià
Geologia
Primer estatge del Devonià inferior, situat damunt el Silurià i sota el Siegenià.
La localitat tipus és a Gédinne les Ardenes, Bèlgica
Couvinià
Geologia
Primer estatge (i edat) del Devonià mitjà, interjacent entre l’Emsià, a la base, i el Givetià, al sostre.
L’estratotip és a Couvin prop de Namur, Bèlgica
Viseà
Geologia
Estatge del Carbonífer inferior, situat per sobre del Tournaisià i per sota del Namurià.
En constitueixen l’estratotip les calcàries de Visé Bèlgica
Tongrià
Geologia
Estatge de l’Oligocè inferior que, en part, podria pertànyer a l’Eocè superior.
El nom prové de la ciutat de Tongeren Bèlgica
Famennià
Geologia
Segon estatge del Devonià superior, situat damunt el Frasnià i sota el Tournaisià.
L’àrea tipus és a la Famenne, comarca natural de Bèlgica
Ypresià
Geologia
Primer estatge de l’Eocè inferior marí, comprès entre el Tanetià i el Lutecià.
L’estratotip és a Ypres Bèlgica És equivalent dels estatges Ilerdià i Cuisià
Rupelià
Geologia
Estatge de l’Oligocè belga, que correspon aproximadament a l’Estampià.
L’estratotip és a les vores del riu Rupel afluent de l’Escalda, a Bèlgica
marquesat de Casa Riera
Història
Títol concedit el 1833 al diputat a corts català Tomàs Felip Riera i Rosés, tresorer de la casa de l’infant Francesc de Paula, castellà d’Amposta.
Nebot seu i segon titular fou Alexandre Móra i Riera , besoncle de Fabiola Mora y de Aragón, reina de Bèlgica