Resultats de la cerca
Es mostren 232 resultats
Llibre de les bèsties
Literatura catalana
Apòleg politicosocial que constitueix el setè apartat del Llibre de meravelles de Ramon Llull.
A partir de l’elecció del rei dels animals, se succeeixen una sèrie de narracions, molt ben estructurades, els personatges de les quals són animals amb característiques humanes que constitueixen una crítica dels defectes humans i socials dels homesSegurament fou redactat abans que el Llibre de meravelles , i fou influït pel Calila i Dimna i el Roman de Renart Fou editat per primera vegada el 1872
Llibre de les bèsties
© Fototeca.cat
Apòleg politicosocial que constitueix el setè apartat del Llibre de meravelles de Ramon Llull.
A partir de l’elecció del rei dels animals, se succeeixen una sèrie de narracions, molt ben estructurades, els personatges de les quals són animals amb característiques humanes que constitueixen una crítica dels defectes humans i socials dels homes Segurament fou redactat abans que el Llibre de meravelles , i fou influït pel Calila i Dimna i el Roman de Renart Fou editat per primera vegada el 1872
llei de les Dotze Taules
Dret romà
Nom donat al conjunt de disposicions redactat per dues comissions de decemvirs presidides per Api Claudi (451-450 aC), aprovat pels comicis centuriats i gravades en dotze taules, fixades al fòrum.
Constitueix el document legislatiu més antic del dret romà, les normes del qual tracten temes de dret processal, familiar, successori, penal, de propietat i públic
Anàfora de Barcelona
Nom donat a un text eucarístic grec conservat en el papir de Barcelona Inv.
154 b -157 del s IV, propietat de la Fundació Sant Lluc Evangelista Constitueix l’anàfora grega més antiga conservada sencera/> Publicada fragmentàriament pel seu descobridor, Ramon Roca i Puig, ha estat estudiada per SJaneras
Tyneside
Conurbació del NE d’Anglaterra (1 300 000 h [1981]).
Constitueix un gran complex industrial al llarg de l’estuari del Tyne que comprèn Gateshead, Wallsend, Hebburn, Jarrow, South Shields i Newcastle-upon-Tyne, com a capital L’activitat industrial més important és la construcció naval
Mānavadharmaśāstra
Recopilació versificada de màximes jurídiques, socials, religioses i morals.
És la font del dret hindú i, segons la tradició, constitueix una revelació de Brahma al seu fill Manú, progenitor de la humanitat i primer legislador Cal situar la seva redacció entre els s II aC i II dC
Els desastres de la guerra
© Fototeca.cat
Pintura
Sèrie d’aiguaforts de Francisco de Goya (realitzada entre el 1810 i el 1820 i inèdita fins el 1863).
Juntament amb els Capritxos , la Tauromàquia i els Disbarats , constitueix l’obra gràfica de l’artista Representa la realitat dels horrors de la guerra amb una grafia de caire expressionista i reflecteix la concepció pessimista que l’autor tenia de l’home en la història
Vixnu
Mitologia
Divinitat del panteó hindú.
En l’antiga religió vèdica és relacionat amb Indra i té caràcters còsmics i solars En l’hinduisme clàssic, a partir del Mahābhārata , representa el principi conservador en la Trimurti i constitueix la divinitat suprema vixnuisme , adorada sobretot en els seus dos principals avatara , Rāma i Krixna
Crònica del Racional
Crònica de fets memorables generals i locals esdevinguts a la ciutat de Barcelona, escrita en llatí, i que abraça el període 1334-1417, per diversos autors, més a base de documents que com a cosa viscuda.
El conjunt és molt variat i ple d’amenitat Constitueix els folis finals 285 a 310 del manuscrit conegut per Llibre antic de constitucions i privilegis , que comprèn una gran diversitat de texts, la majoria jurídics, i era guardat a l’escrivania del racional del municipi barceloní Ha estat publicada el 1921
Enees
Mitologia
Heroi troià, fill d’Anquises i d’Afrodita i gendre del rei Príam.
Personatge destacat de la Ilíada d’Homer i protagonista de l’ Eneida de Virgili A la guerra de Troia lluità amb Diomedes, amb Idomeneu i amb el mateix Aquilles, del qual el deslliurà Posidó Fugí de la destrucció de Troia i inicià un viatge vers una nova terra, el qual constitueix el tema central de l’Eneida