Resultats de la cerca

Pierre Valenciennes 1660 — 1735 té escultures al palau de Nancy El seu fill François París 1688 — Lilla 1726 esculpí sants per a Saint-Sulpice, a París Jean —o Jacques — París 1701 — 1781, fill també de Pierre, anomenat Dumont le Romain , fou pintor de temes històrics i mitològics Edme París 1722 — 1775, fill de François, és autor del frontó de la casa de la moneda París El seu fill Jacques-Edne París 1761 — 1884 retratà Mirabeau i feu els relleus de la Colonne de Vendôme Augustin-Alexandre París 1801 — 1884, fill seu, escultor oficial, feu el Geni de la Llibertat de la Colonne de Juillet…

Hi collaboraren Gabriel Maura Fermin, Al-Majori , Tomàs Forteza Ximelis , Bartomeu Ferrà Aliatar , Pere d’A Penya i Margalida Caimari

A la conferència, presidida pel secretari d’estat dels EUA Stettinius, participaren delegacions britàniques, nord-americanes, soviètiques i xineses Atès que l’URSS encara no havia declarat la guerra al Japó, invasor de la Xina, les converses foren dividides en dues fases en la primera, foren fetes les propostes sense el concurs dels xinesos, i en la segona, aquests les reiteraren en absència dels soviètics Les decisions preses foren polides a la conferència de Jalta 1945 i serviren de base a la de San Francisco, on fou projectada la Carta de l’ONU

Com a titular de la corona catalanoaragonesa, Alfons era ja rei de Sicília i, d’altra banda, els reis angevins de Nàpols, els quals succeí, es consideraven i s’anomenaven reis de Sicília per la pau de Caltabellotta, el 1302, Frederic II de Sicília, fou obligat a prendre el títol de rei de Trinàcria tot reservant el títol de rei de Sicília als angevins de Nàpols Hom distingia cadascuna de les ‘Sicílies’ amb el nom de Sicília dellà el Far l’illa de Sicília i Sicília deçà el Far el regne de Nàpols La separació del regne de Nàpols durant la segona meitat del segle XV i l’organització separada…

La primera adoptà com a emblema una rosa vermella, i la segona, una rosa blanca Ricard, duc de York, intentà d’usurpar el poder al rei Enric VI, de la casa de Lancaster, amb l’ajut del comte de Warwick, però fou vençut a Wakefield 1460, on morí El seu fill Eduard aconseguí una victòria decisiva a Mortimer's Cross 1461 i es proclamà rei després d’un breu exili a Borgonya 1470-71, fou definitivament acceptat 1471-85 En morir, fou succeït pel seu germà, amb el nom de Ricard III, el qual morí lluitant contra Enric Tudor a la batalla de Bosworth Field La seva mort significà la fi de…

Jacques I París ~1510 — Annecy ~1585 fou autor de tractats d’arquitectura Livre d’architecture 1559 i Les plus excellents bâtiments de France 1576-79 Els seus fills foren també arquitectes Baptiste ~1544/1547 — 1579 intervingué en la construcció del Pont Neuf de París 1571 i Jacques II ~1550 — 1614 alçà la segona meitat de la galeria del Louvre i l’antic pavelló de Flora Jean I 1585 — 1649, fill de Baptiste, construí l’escala amb planta de ferradura de Fontainebleau 1632

Segons aquest document, tots els territoris de les Índies Orientals no ocupats pertanyien a Castella, i eren rebutjades les decisions, favorables als portuguesos, de Martí V 1454 i de Calixt III 1456

El congrés de Viena 1815 havia decidit que eren territoris danesos, però que gaudien d’un estatut especial d’autonomia Els intents d’annexió abocaren a una sèrie de guerres, que acabaren amb la derrota danesa 1864 i derivaren cap al conflicte dins el bàndol vencedor guerra Austroprussiana

Apareix documentat des del segle IX, i assolí importància amb el domesticus schole Constantí Ducas mort el 913, fill del general Andrònic Ducas , que morí en intentar d’esdevenir emperador Descendent seu, possiblement per línia femenina, fou Andrònic Ducas , pare de l’emperador Constantí X Ducas i de Joan Ducas mort el 1081, que fou creat cèsar pel seu germà i conseller del seu nebot Miquel VII Ducas , contra el qual es revoltà el 1073 La seva neta Irene Ducas morta el 1123 fou muller de l’emperador Aleix I Comnè Dos germans de Miquel VII, Constantí Ducas mort el 1082 i Andrònic Ducas mort el…