Resultats de la cerca
Es mostren 17159 resultats
El Mirall
Publicacions periòdiques
Revista en català publicada per l’Obra Cultural Balear i apareguda a Palma pel gener del 1987.
Manté un contingut similar a la revista Lluc , de la qual és continuació i superació
La Mirada
Col·lecció literària, fundada i impresa a Sabadell per Joan Oliver, Josep Carner, Francesc Trabal, Carles Riba, Guerau de Liost i Armand Obiols.
Entre el 1925 i el 1935 publicà una dotzena d’obres de Carner, Josep Pla, Riba, Joan Sacs, Rovira i Virgili, Guerau de Liost, CAJordana, Oliver, etc El 1936 es fusionà amb Proa, i el 1965 fou represa per l’editorial Aymà, que en reforçà el vessant assagístic El 1983 fou adquirida per la Fundació Enciclopèdia Catalana, que l’any 1997 en rellançà la publicació de nous títols
Mirador

Número 1 del setmanari Mirador (31 de gener de 1929)
Setmanari
Setmanari de literatura, art i política, fundat a Barcelona per Amadeu Hurtado el 13 de gener de 1929.
Inspirat pel propietari i àgilment confeccionat per Víctor Hurtado, fou una publicació essencialment catalana amb clar sentit europeu Dirigida per Manuel Brunet i Just Cabot, que fou el seu gran animador Les seccions L’Aperitiu , a càrrec de Josep M de Sagarra, i Mirador Indiscret , anònima i de caire satíric, obtingueren molt d’èxit Setmanari profund en les idees i lleuger en el to, aplegà harmoniosament les caricatures d’Apa, els reportatges de Josep M Planas, Joan Tomàs, Andreu A Artís, Manuel Mat, Jaume Passarell, Carles Sentís, Josep Xicota, etc, les crítiques d’espectacles de CA Jordana…
marquès de Mirabeau
Història
Títol de l’economista Victor Riqueti i del polític i escriptor Honoré-Gabriel Riqueti.
Mir
Família d’artistes i d’impressors.
Francesc Mir i Bosch Barcelona 1847 — fundà l’editorial Mir, Terrades, Comas i Companyia a Barcelona, la qual, dissolta el 1883, passà a càrrec de Jaume Seix Fills seus foren Francesc Mir i Escudé , dibuixant de planxa litogràfica Manuel Mir i Escudé Barcelona 1877 — 1931, format a Barcelona, Tolosa Llenguadoc i París, que fou considerat el millor gravador a la pedra del país al seu temps Andreu Mir i Escudé Barcelona 1885 — 1966, que fou el creador de la primera publicació especialitzada en fotografia en català — Art de la Llum 1933-35—, conreà la pintura i el gravat i, amb tècnica de…
Miocè
Geologia
Època (i sèrie) del Terciari superior, compresa entre l’Oligocè i el Pliocè.
S'inicià fa 24,6 milions d’anys i finalitzà fa uns 5,1 milions d’anys Com durant tot el Terciari, el clima en el Miocè s’anà refredant progressivament això no obstant, es mantingué més càlid que en l’Oligocè i el Pliocè El Miocè fou una època de grans esdeveniments faunístics En el Miocè inferior el contacte entre el continent africà i l’eurasiàtic afavorí l’intercanvi de fauna en ambdós sentits, mitjançant l’existència d’un corredor en el Pròxim Orient Entre els elements faunístics nouvinguts procedents d’Àfrica s’han trobat, en el registre fòssil peninsular, els primers proboscidis, com…
Minyons Escoltes i Guies de Catalunya
Institució escolta catalana fundada l’any 1977 amb la fusió de Minyons Escoltes i de Guies Sant Jordi.
Recull els orígens i la trajectòria de l’ escoltisme i el guiatge catòlics a Catalunya L’any 2019 tenia prop de 150 agrupaments, els quals aplegaven 15000 nois i noies Forma part de la Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge
Minyons de Muntanya
Primera institució escolta catalana sorgida, juntament amb els Guies Excursionistes, el 1927 gràcies a la iniciativa de Josep M. Batista i Roca, que considerà el mètode escolta com el més apte per a la formació del caràcter.
La idea arrelà especialment en l’ambient excursionista, d’on sortiren els primers grups El 1928 tingué lloc el primer campament general a partir del 1933 unificaren els plans de treball amb els Guies Excursionistes L’experiència fou ampliada amb la fundació d’una secció de Minyons al Centre Moral i Instructiu de Gràcia per A Batlle, que, juntament amb Batista i Roca, formà part del Consell General de la Germanor, constituït el 1930 Durant la República, la guerra civil i la postguerra, els Minyons de Muntanya seguiren les vicissituds de l' escoltisme Es dissolgué l’any 1974
Minos
Representació de Minos jutjant els condemnats , segons un fresc de Miquel Àngel a la Capella Sixtina
© Corel Professional Photos
Història
Rei mític de Creta, fill de Zeus i d’Europa i espòs de Pasífae.
Per assegurar-se el favor de Posidó li demanà que li tornés el toro que li havia sacrificat però, havent mancat a la promesa feta al déu, fou castigat amb el naixement del minotaure Segons diverses versions del mite, morí a Sicília quan perseguia Dèdal, que s’havia escapat del laberint Representant de la màxima esplendor de la civilització cretenca, sacerdot i legislador, tingué a l’Hades el paper d’administrador de la justícia, juntament amb Radamantis i Èac Així apareix a la Commedia de Dant, a l’entrada de l’infern, disposat a escoltar la confessió dels condemnats i a assignar-los llur pena
Minyons Catalans
Història
Cos de soldats que lluitaren contra la invasió anglesa de Buenos Aires l’any 1806.
Fou format per catalans residents a l’Argentina, més una expedició que arribà de Montevideo per collaborar en la defensa Entre els caps que dugueren la iniciativa figurà Josep Grau, antic alferes del Terç de Vilafranca del Penedès, que defensà la zona que actualment és el barri de Barracas de la ciutat