Resultats de la cerca
Es mostren 17159 resultats
Les Metamorfosis
Novel·la que Apuleu degué escriure en la seva maduresa (després del 161).
Sembla l’adaptació, amb troballes originals, d’una altra narració de la qual hi ha una versió grega Luci o l’Ase És la història de les aventures de Luci transformat en ase perquè volgué conèixer el món de la màgia de fet, glossa la punició de l’ànima constreta a endurar un seguit de proves abans d’abraçar el culte d’Isis Però aquest pla místic, o meravellós, gairebé es fon en el realisme, de tint eròtic o picaresc, que domina una gran part de l’obra Hi sobresurt el famós conte d' Amor i Psique IV 28-VI 24 Per al lector d’avui, la novella és, abans de tot, un model de l’antiga prosa…
Mestres cantaires
Història
Poetes populars alemanys, sovint menestrals, dels s. XIV al XVI, que s’autodenominaven ‘mestres’ per tal de diferenciar-se dels seglars no instruïts.
Estaven organitzats en corporacions on la poesia era considerada una ciència amb regles molt estrictes Tot i ésser els successors de la poesia cortesana Minnesang , només tractaven de temes sacres i històrics amb finalitat didàctica Llur poesia tendeix a l’abstracció i a l’allegoria i s’aparta de la vida que els envolta Els més famosos són Heinrich von Meissen, considerat el fundador d’aquest moviment artístic, Hans Volz i Hans Sachs, que intentaren d’introduir innovacions mètriques i musicals El centre dels Mestres cantaires passà al s XV de Renània a Nuremberg i, més tard, a Frankfurt El…
Lo Mestre Tites
Setmanari
Títol emprat per diversos setmanaris carlins en català publicats a Barcelona.
Primer l’utilitzà una publicació simplement humorística, de molt curta durada, publicada des del maig del 1868 Del 20 de novembre de 1868 al 27 d’abril de 1872 aparegué el primer setmanari carlí d’aquest nom —per a combatre liberals i republicans—, substituït, durant una suspensió, per Lo Entreteniment 1870 Tornà a sortir del 12 de juliol de 1888 al 23 de gener de 1890, i encara del 26 de juny de 1897 al 17 de març de 1900 Editat a Manresa del 23 de març al 10 d’agost de 1907, fou un setmanari escolar carlí Finalment, fou publicat setmanalment durant el 1910, i mensualment l’any següent
Mestres
Arquitectura
Família de mestres de cases i arquitectes.
Francesc d’AMestres i Guitart fou mestre major de la catedral de Barcelona 1764-94 El seu fill Josep Mestres i Ximenes — 1804 el substituí com a ajudant del 1781 al 1794, any que ocupà en propietat la plaça fins a la seva mort El seu fill Francesc d’AMestres i Gramatxes — 1814 el succeí fins a la seva mort i fou succeït pel seu germà Josep Mestres i Gramatxes fins el 1832, que hagué de cedir el lloc a Josep Mas i Vila, car posseïa el títol gremial però no l’acadèmic preceptiu Mort Mas, el 1855, ocupà el càrrec Josep Oriol Mestres i Esplugas , fill de Josep i pare d' Apelles Mestres i Oñós i…
regla del Mestre
Regla monàstica anònima compilada entorn de Roma al començament del s VI.
Consta de 95 capítols en forma de preguntes i respostes en les quals, amb un esperit rigorista, tradicional i casuístic, són plantejats els principals temes de la vida monàstica Té importància pel fet d’ésser la font literal més important de la regla de sant Benet , tal com ha estat demostrat després d’una llarga polèmica
Reial Mestrança de Cavalleria de València
Història
Cos nobiliari creat el 1690, anàlogament a les mestrances de Sevilla i Granada, per a instruir i ensinistrar en els exercicis eqüestres els joves de la noblesa de la ciutat i del regne de València i per a organitzar justes, torneigs i curses de braus, posat sota l’advocació de la Immaculada Concepció.
Les seves constitucions foren impreses el 1697 Arran de la guerra de Successió a la corona d’Espanya restà inactiva, però fou restablerta el 1747 El 1754 el rei confirmà les antigues constitucions i el 1775 n'aprovà unes de noves El seu govern és a càrrec d’un germà major que ha d’ésser un membre de la casa reial i, des de Ferran VII, ha estat sempre el rei, un tinent de germà major, un fiscal, dos padrins, un secretari, un tresorer, dos capellans, cinc quadrillers, dos diputats i dos comissaris Es disposà que el capità general de València en fos jutge protector Per a ingressar-hi cal provar…
Mester de juglaría
Escola poètica castellana de tradició oral.
Tingué l’esplendor màxima als s XII i XIII, bé que al s XIV hom també en troba mostres Els temes, diferentment dels del Mester de clerecía , són fets nacionals amb els quals els joglars assajaven de fer mites El metre característic és la tirada de versos irregulars assonantats L’aspecte líric del Mester de juglaría es projecta a tota la literatura popular castellana
Mester de clerecía
Escola poètica castellana dels s. XII al XIV.
La denominació significa ministeri o ocupació d’homes cultes, en contraposició a Mester de juglaría El seu primer representant conegut és Gonzalo de Berceo i el darrer el canceller López de Ayala Pertanyen a aquest gènere obres com el Libro de Apolonio , el Libro de Aleixandre i, en part, el Libro de Buen Amor El metre característic és la cuadernavía
Messinià
Geologia
Segon estatge (i edat) del Miocè superior marí, situat damunt el Tortonià i sota el Pliocè inferior.
Hom ha proposat de substituir-lo pel terme Andalusià Caracteritzat per la dessecació de la Mediterrània, la qual cosa afavorí un intercanvi faunístic entre el continent africà i l’eurasiàtic
Mesozoic
Geologia
Segona era (o eratema) del Fanerozoic, compresa entre el Paleozoic i el Cenozoic.
Fou introduït per JPhillips És dividit en tres períodes Triàsic, Juràssic i Cretaci Hom el considera sinònim de Secundari o era secundària En el Triàsic inferior es produí una impotant radiació del grup dels rèptils els teràpsids i els arcosaures Els teràpsids, que ja presentaven alguns aspectes mamiferoides, donaren pas als mamífers a la fi del Triàsic Els arcosaures es diversificaren fins a donar tres branques molt especialitzades la dels cocodrils, que sobreviuen actualment, la dels pterosaures o rèptils voladors, i la dels dinosaures, dels quals sorgiren les aus actuals La diversificació…