Resultats de la cerca
Es mostren 17154 resultats
Deixem lo dol
Folklore
Refrany dels goigs de Pasqua cantats pels joves dels pobles de Mallorca i de Menorca durant la capta de les panades, equivalent a les caramelles del Principat.
La forma més habitual fa “Deixem lo dol, cantem amb alegria, / anirem a dar los Pascos a Maria”
Deianira
Mitologia
Filla d’Eneu, rei de Calidònia, i d’Altea.
Segons la llegenda, es casà amb Hèracles, amb qui tingué un fill, Hilos Hèracles matà el centaure Nesos, que volia abusar de Deianira Aquest, abans de morir, donà la seva túnica a Deianira, que l’envià a Hèracles, el qual, en posar-se-la, sentí uns dolors tan forts que es llançà al foc En conèixer la notícia de la mort d’Hèracles, Deianira se suïcidà Aquest tema apareix a les Traquínies de Sòfocles
Degollació de sant Joan Baptista
Festa (29 d’agost) que commemora el martiri de Joan Baptista per ordre del tetrarca Herodes Antipes.
Aquest tema ha estat objecte de diverses representacions plàstiques Jacopo Bassano, Caravaggio, etc, sobretot en relació amb el tema de Salomé
Deia
Periodisme
Diari fundat a Bilbao el 1977, sota els auspicis de l’editorial Iparraguirre i per iniciativa d’un grup de personalitats vinculades al Partit Nacionalista Basc.
És redactat en castellà amb algunes pàgines en basc Des del 1986 publica, també, un setmanari totalment redactat en basc ‘Deia Euskaraz’
la Degolla
Folklore
Comparsa d’homes que representen els soldats de la Degollació dels Innocents vestits de dimonis amb fulles de pàmpol al cap tot perseguint amb rodolins de pergamí una colla de nens i tothom qui es posa a l’abast.
Formava part de la cavalcada de la vigília del Corpus en algunes poblacions del País Valencià i era dita també Misteri del rei Herodes
De Filippo
Teatre
Família d’actors i comediògrafs italians integrada pels germans Titina (Nàpols 1898 — Roma 1963), Eduardo(Nàpols 1900 — Roma 1984) i Peppino (Nàpols 1903 — Roma 1980).
De primer formaren part de la companyia d’Eduardo Scarpetta El 1932 constituïren la companyia de teatre humorístic I De Filippo, que dirigí Eduardo Representaren comèdies i farses escrites per ells i també obres de Pirandello i d’altres autors Peppino formà una companyia pròpia 1945, i Eduardo rebatejà la seva amb el nom de Teatro di Eduardo Tant l’una com l’altra actuaren moltes vegades a l’estranger Eduardo escriví comèdies i farses on revelà una gran fantasia i un humor malenconiós, típicament napolità Ditegli sempre di sì 1932, Natale in casa Cupiello 1931 Tractà també temes de gran…
Defensor fidei
Història
Títol atorgat pel papa Lleó X (1521) a Enric VIII d’Anglaterra com a recompensa pel fet d’haver combatut Luter en l’opuscle Assertio septem sacramentorum (‘Reafirmació dels set sagraments’).
En produir-se el cisma anglicà 1538, Pau III privà Enric VIII del títol, que continuà essent, però, una prerrogativa de la Corona
Défense et Promotion des Langues de France
Nom que prengué el 1968 el Conseil National de Défense des Langues et Cultures Régionales, creat al setembre del 1961 a París per la Fondation Culturelle Bretonne, IKAS (bascs) i la Union Culturelle des Pays d’Oc, a la qual s’adheriren, poc temps després, els alsacians i els corsos.
El 1964 i el 1965 els seus delegats formaren part de la comissió mixta que obtingué certes millores de la llei Deixonne
Defensa Social
Política
Agrupació política creada per a la defensa dels interessos catòlics, integrada per la Federació de Centres de Defensa Social.
Activa al Principat de Catalunya, especialment a Barcelona, del 1901 al 1914 Dirigida pel Comitè de Defensa Social, es presentà a diferents eleccions, infructuosament, sovint aliada amb la Lliga Regionalista i amb els tradicionalistes Aplegava elements confessionals pertanyents a diverses tendències polítiques La presidí Alexandre Pons i Serra, i en foren directius Francesc Albó, Joan Alandí, Gaietà Pareja, Enric Sagnier i Benet de Pomés i de Pomar, comte de Santa Maria de Pomés
llei de Defensa de la República
Història
Llei aprovada per les corts de la Segona República Espanyola el 29 d’octubre de 1931 per assegurar la continuïtat del nou règim i dotar-lo d’unes possibilitats de defensa contra les dretes monàrquiques i l’anarquisme.
Proposada per Azaña, primer ministre, en principi només havia de tenir validesa durant el període de les corts constituents Preveia la possibilitat de deportar les persones considerades perilloses, apartant-les dels centres neuràlgics de l’activitat política, i permetia d’imposar multes fins a 10 000 pessetes Aquesta llei es justificava perquè, sobretot durant les discussions de l’article 26 de la Constitució, sobre l’Església, s’havien manifestat reaccions contra el fet d’un estat laic La llei anava dirigida també a controlar els anarquistes catalans i andalusos, que amb llurs postures…