Resultats de la cerca
Es mostren 166 resultats
Teatre Novetats
© Fototeca.cat
Teatre
Nom de dos locals d’espectacles de Barcelona.
El primer, al xamfrà del passeig de Gràcia amb la ronda de Sant Pere, era un teatre de fusta, capaç per a 1 200 persones, inaugurat el 1869 inicialment amb el nom de Saló de Novetats, on hom representà obres teatrals, sarsueles i òperes italianes Fou enderrocat el 1884 El segon local fou construït l’any següent pel nou propietari dels terrenys, Alexandre MPons, i era situat a l’altura del carrer de Casp, amb una sala de grans dimensions i un cafè annex Hi foren estrenades obres importants del teatre modernista d’Ibsen, de Guimerà, etc i hi actuaren Eleonora Duse 1900 i Loïe Fuller 1901 Hom hi…
Missatge al Rei dels Hel·lens
Història
Document polític redactat per Enric Prat de la Riba (a iniciativa d’A.Rubió i Lluch) i adreçat a Jordi I, rei de Grècia, el 10 de març de 1897, per a felicitar-lo per l’autonomia de l’illa de Creta, alliberada del jou turc, fet que preludiava la reunió d’aquesta illa al regne grec.
El missatge, signat per 46 presidents de corporacions catalanes, fou lliurat per Antoni Suñol i Pla, president de la Unió Catalanista, al cònsol de Grècia a Barcelona, PMuzzópolo, mentre la coral Catalunya Nova i l’Orfeó Català interpretaven cançons patriòtiques i populars catalanes El govern de Madrid, irritat per aquest acte de sobirania, exercí una dura repressió damunt diverses entitats i publicacions catalanes, com La Renaixença , la revista Lo Regionalista , el Centre Català de Sabadell, el Centre Escolar Catalanista, etc La Unió Catalanista…
Centre Nacional Català
Política
Entitat catalanista fundada a Barcelona el 1899 per elements dissidents de la Unió Catalanista, partidaris d’una acció política.
La integraren figures del catalanisme tradicional, com Ramon d’Abadal, Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch, Lluís Duran i Ventosa, Francesc Cambó, Enric Prat de la Riba o Narcís Verdaguer i Callís, i elements possibilistes, més liberals, com Jaume Carner, Ildefons Sunyol o Joaquim Casas i Carbó Acceptà com a programa polític el de les bases de Manresa del 1892, definint el catalanisme no pas com un partit polític, sinó com una causa patriòtica oberta a tots els catalans El presidí Narcís Verdaguer i Callís, amb Jaume Carner de vicepresident i Enric Prat de la Riba de secretari…
Diari Català
© Fototeca.cat
Periodisme
Primer diari català, fundat a Barcelona per Valentí Almirall i Llozer el 4 de maig de 1879.
En les suspensions utilitzà els títols Lo Tibidabo 1879, La Veu de Catalunya 1880 i Lo Catalanista Eixí fins el 30 de juny de 1881 en què fou suspès per Almirall arran del seu trencament amb Pi i Margall Defensà el republicanisme federal i intentà de formar consciència catalanista Prestà una atenció especial a la informació de les comarques i procurà d’actuar com a portaveu de les classes populars
La Opinión de Cataluña
Periodisme
Diari conservador, propietat d’Elias de Molins.
Successor d' El Suplemento de Barcelona , fundat el 1884 i que el 1894 canvià el nom pel de La Opinión , fou resultat de la fusió amb La Opinión Imparcial Començà a sortir l’1 de gener de 1899 i continuà fins el 1901 L’any 1900 acceptà de publicar la Setmana Catalanista , com a suplement del periòdic, però al cinquè número ambdós foren suspesos pel fet que fou considerat massa catalanista un solt que s’hi havia de publicar
Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya
Excursionisme
Revista cultural publicada des del 1891 al 1938 a Barcelona, com a portaveu del Centre Excursionista de Catalunya.
Fou la continuació de publicacions semblants de L’Excursionista 1878-91, butlletí mensual de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques, i del Butlletí de l’Associació Catalana d’Excursions 1878-91 Suspès el 1939, reaparegué el 1946, en castellà, amb el títol de Montaña Des del 1970 és en català, Muntanya , i amb el subtítol de Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya Inicialment fou dirigit per Francesc Carreras i Candi Sobretot a les primeres èpoques, hi ha treballs importants, escrits sovint per especialistes, sobre història, arqueologia, art, geologia,…
Primer Congrés Universitari Català
Assemblea de professors, estudiants i intel·lectuals catalans celebrada a Barcelona del dia 31 de gener al 2 de febrer de 1903 per a tractar de l’organització d’una universitat catalana autònoma.
Hi assistiren 1 280 congressistes, i la presidí Jaume Algarra i Postius, que havia estat secretari de la comissió organitzadora formada pel Centre Escolar Catalanista, l’Agrupació Escolar Catalanista Ramon Llull, l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana i la Federació Escolar Catalana Defensaren les ponències Cebrià de Montoliu, Eugeni d’Ors, Domènec Martí i Julià i Josep Bertran i Musitu, entre d’altres, i hi tingueren una intervenció destacada Lluís Domènech i Montaner, Joan Bardina i Joaquim Casas i Carbó Hom hi acordà la creació dels Estudis Universitaris…
Club Muntanyenc
Excursionisme
Club de muntanyisme de Barcelona.
Fundat el 1906, el seu precedent fou l’Agrupació Excursionista Catalana els Muntanyencs, entitat catalanista creada el 1898 Inicialment estigué vinculat a l’Aplec Catalanista L’any 1912 passà a denominar-se Associació de Ciències Naturals i Excursions, i el 1914 prengué el nom de Societat de Ciències Naturals Organitzava excursions i sortides culturals, realitzava conferències i tenia una activa secció d’arqueologia, filologia i folklore dirigida per Rossend Serra Pagès El 1907 Norbert Font Sagué impulsà la secció d’espeleologia i fotografia subterrània Fou una de…
La Jove Catalunya
Política
Entitat política fundada a Barcelona cap al final del 1869.
Fou el primer grup obertament catalanista, amb matisos radicals, i en certa manera precedent de la Unió Catalanista Entre els fundadors, tots ells participants destacats del moviment de la Renaixença , hi figuren Àngel Guimerà, Pere Aldavert, Josep Roca i Roca, Francesc Matheu i Fornells, Antoni Aulèstia i Pijoan, Joan Montserrat i Archs, Pere Nanot i Renart, Ramon Picó i Campamar, Joaquim Riera i Bertran, Francesc Manel Pau, Francesc Ubach i Vinyeta, Andreu Balaguer i Merino i Jaume Ramon i Vidales El nucli inicial s’amplià amb l’entrada, al final del 1870, del grup del setmanari La…
,
La Veu de Mallorca
Setmanari
Setmanari polític en català que aparegué, en èpoques diferents, a Palma.
En la primera etapa 3 de febrer — 21 d’abril de 1900 fou dirigit per Joan Torrendell, i hi collaboraren GAlomar, ANoguera, JAlcover, Lluís Martí, Mdels SOliver, etc Hom en féu dues edicions una de popular i una altra d’illustrada, i ha estat considerat el primer periòdic polític de clara tendència catalanista Tornà a aparèixer el 4 de gener de 1917, fins el 15 de març de 1919, dirigit per Joan Estelrich Estigué relacionat amb el Centre Regionalista de Mallorca , que recollí les seves idees, i dedicà també una atenció especial als temes culturals Entre els seus collaboradors hom…