Resultats de la cerca
Es mostren 154 resultats
Trabajos varios del SIP
Sèrie de monografies publicades pel Servei d’Investigació Prehistòrica el 1937 i editades per l’Institut d’Estudis Valencians (secció historicoarqueològica).
D’ençà del 1942, són editades pel Servei d’Investigació Prehistòrica secció del CSIC, dependent de la Diputació Provincial de València Ha recollit principalment treballs de prehistòria i protohistòria de l’àrea valenciana, amb especial atenció a la publicació de treballs d’excavació, així com estudis d’epigrafia llatina i ibèrica, paleoantropologia, paleozoologia, paleoambient, d’història antiga i repertoris de bibliografia arqueològica valenciana
llibres dels Reis
Nom de dos llibres de l’Antic Testament que contenen la història de la reialesa, des dels darrers dies de David (971 aC) fins a la caiguda dels regnes d’Israel i de Judà (722 i 586 aC).
El redactor final ~s VI aC, sota la llum de la teologia deuteronomista , posa especialment en relleu l’actuació dels profetes, sobretot d’Elies i d’Eliseu Les versions grega i llatina donen aquest nom també als dos llibres de Samuel , talment que compten quatre llibres dels Reis així I i II de Samuel són comptats com a III i IV dels Reis
Communio
Publicacions periòdiques
Revista catòlica internacional fundada el 1972 per Hans Urs von Balthasar, Henri de Lubac i Joseph Ratzinger.
Creada amb la intenció de contrarestar les posicions teològiques mantingudes per la revista Concilium , rebé un fort impuls en el pontificat de Joan Pau II Propugna la renovació de la teologia accentuant al mateix temps la continuïtat amb la tradició catòlica A la segona dècada del segle XXI se’n publicaven catorze edicions repartides per Europa, l’Amèrica Llatina i el Pròxim Orient
Cursets de Cristiandat
Moviment de renovació catòlica aparegut a Mallorca el 1949 per iniciativa d’Eduard Bonnín, amb l’ajuda del bisbe Joan Hervàs.
El curset de cristiandat , de tres dies de durada, consisteix bàsicament en conferències sobre Crist i l’Església Catòlica, a càrrec d’un equip de sacerdots i laics, fetes amb estil directe i popular La formació és complementada amb reunions de perseverança S'estengué, especialment a la dècada del 1950, per molts bisbats catalans, de la resta d’Espanya i de l’Amèrica Llatina
Editorial Labor
Editorial
Editorial fundada a Barcelona el 1915 per l’editor Georg Willy Pfleger i Josep Fornés i Vila.
Es proposava de posar a l’abast d’un gran públic obres científiques, tècniques i de divulgació, especialment mèdiques Vers el 1920 s’expandí a l’Amèrica Llatina La “Biblioteca de Iniciación Cultural”, de manuals bàsics, és la que li donà més nom Diversificà l’especialització en diccionaris i enciclopèdies cap a d’altres camps culturals L’editorial esdevingué, fins la seva desaparició 1996, un grup d’empreses d’edicions i distribució en llengua castellana
CIRSA
Economia
Empresa dedicada al joc i a l’oci.
Fou fundada el 1978 a Terrassa Vallès Occidental, on té la seu, pels germans Manuel i Joan Lao i Hernández , a partir del negoci de les màquines de joc, com a Compañía Internacional de Recreativos, SA Amb el temps, esdevingué un conglomerat empresarial sota el nom de Corporación MLH, encapçalat per Cirsa Business Corporation i Leisure & Gaming El 1998 Manuel Lao, president i propietari del 56% del capital de l’empresa, en comprà el 44% al seu germà Joan Fou també els anys noranta que l’empresa començà a internacionalitzar-se, fins a esdevenir capdavantera en el sector, gràcies sobretot a…
Club Nàutic Llançà
Esports nàutics
Club d’esports nàutics de Llançà.
Fundat al juliol del 1966, inicià la construcció d’un pantalà l’any següent Amb el pas dels anys esdevingué el port esportiu i pesquer del municipi, inaugurat el 1991 Practica la vela lleugera, la vela de creuer i la vela llatina, i també la pesca esportiva i activitats subaquàtiques Organitza diverses regates, entre d’altres, la regata de vela lleugera Trofeu Festes Verge del Carme – Memorial Jordi Canal Participa en el Campionat de Catalunya de fotografia submarina en apnea
Societat Arqueològica Valenciana
Secció de la Societat d’Amics del País de València, creada el 1871 a iniciativa de Felicíssim Llorente i Olivares i sota la presidència del de l’entitat, Josep de Llano, amb la finalitat de fomentar l’estudi de les antiguitats i la preshistòria del País Valencià.
Entre el 1872 i el 1882 publicà memòries de les seves activitats, ben interessants quant a l’arreplega d’epigrafia llatina, notícies sobre jaciments arqueològics, numismàtica antiga i moderna, etc El 1878 organitzà una exposició arqueològica Desaparegué cap al 1885 Arribà a tenir noranta socis esparsos pel País Valencià cal destacar-ne Nicolau Ferrer i Julve, Vicent Boix, Joan Martínez i Vallejo, Josep Vilanova i Piera, Josep MTorres i Belda, Francesc Danvila i Collado, Josep Vives i Ciscar i Vicent Pueyo i Ariño
Banco de Bilbao Vizcaya
Economia
Entitat bancària domiciliada a Bilbao i creada el 1988 com a resultat de la fusió del Banco de Bilbao i del Banco de Vizcaya.
El 1994 absorbí el Banco Meridional i el Banco de Crédito Canario El 1997 el seu grup comprenia 178 societats consolidades, que incloïen 32 entitats bancàries onze de les quals a l’Amèrica Llatina, societats de cartera, d’inversió mobiliària, institucions financeres, gestores de fons d’inversió i de pensions i immobiliàries Participava en set bancs estrangers més i mantenia la primera cartera de participacions industrials de la banca espanyola El 2000 es fusionà amb Argentaria i donà lloc al grup bancari Banco Bilbao Vizcaya Argentaria BBVA
Escola de Catí
Música
Grup de músics originaris de la vila de Catí (Alt Maestrat) i dels pobles del voltant que, al segle XVIII, actuaven a les esglésies i parròquies del País Valencià.
El grup sorgí de l’escola de cant pla de Catí, de la qual Miquel Sales fou un dels mestres més importants L’escola no tan sols proveí de músics les esglésies valencianes, sinó que també contribuí a enriquir les colleccions de llibres de cant que aquestes conservaven Els himnaris procedents de Catí, però, desvirtuaven el cant gregorià a partir d’una concepció errònia de la prosòdia llatina, i canviaven els neumes d’unes síllabes a les altres a fi de donar més quantitat de notes a les accentuades