Resultats de la cerca

Entre els seus components han figurat nombrosos virtuosos, com els tenoristes J Coll, Ll Cotxo i J Colomer, el fiscorn J Puig "Moreno" i el contrabaixista D Sunyer Quant als compositors, cal destacar R Serrat, P Mercader, J Gravalosa i P Fontàs, que fou el darrer a dirigir la formació Ha enregistrat un total de trenta-un discos de sardanes i ha actuat en importants esdeveniments sardanístics arreu de Catalunya, Andorra i el Rosselló, i puntualment en diversos punts de la resta de l’Estat espanyol i a les Illes Balears, a més d’haver participat diverses vegades en programes de…

En fou promotor i director Ramon Fabregat i Arrufat, l’escriptor Vicenç Riera Llorca com a assesor de la secció de lletres i Joan Giménez encarregat de la secció d’arts plàstiques Publicà 116 números, i de fet era la continuació de Pont Blau , de la qual en conservà la presentació Recollia articles de crítica, ressenyes, assaigs, cròniques i informacions sobre la literatura, les arts plàstiques i la política a l’exili i a Catalunya Els darrers anys minvà en interès i en planes En foren principals collaboradors Josep Carner, Manuel de Pedrolo, Avellí Artís-Gener, Pere Calders, Rafael Tasis,…

Fou creat com a Fundació August Pi i Sunyer FAPS l’any 1988, i adoptà la denominació actual l'any 2004 Té com a socis la Generalitat de Catalunya, l'Hospital Universitari de Bellvitge, l'Institut Català de la Salut, l'Institut Català d'Oncologia i la Universitat de Barcelona Les àrees de recerca comprenen el càncer i la genètica molecular humana, les neurociències, les patologies infeccioses i els trasplantaments, els factors de creixement, les hormones i la diabetis, les malalties inflamatòries, cròniques i degeneratives i l’epigenètica i biologia del càncer És situat a l’…

N'aparegueren vint-i-quatre números L’equip promotor —Claudi Ametlla, Ferran Cuito, Joaquim de Camps i Arboix, amb Juli Sunyer i Mateu Pou i el consell d’Amadeu Hurtado— es proposava de vitalitzar la consciència nacional i política de Catalunya Hi predominaven els comentaris i notícies polítics d’Espanya i del món Debaté especialment problemes jurídics i constitucionals, amb un esperit crític i revisionista, que esperava liquidar la guerra civil Cal remarcar la importància de la secció d’economia, a cura de Ferran Cuito Hi collaboraren, entre altres, Rovira i Virgili, Nicolau d’…

Primer vespertí, el 9 de juliol de 1933 passà a ésser diari del matí, ja com a òrgan oficial d’Esquerra Republicana de Catalunya A més de Companys, en foren directors Josep M Massip, Marià Rubió i Tudurí, Josep MLladó i Figueres, Manuel Valldeperes i Antoni Roig i Guivernau Suspès arran dels fets del 6 d’octubre de 1934 i substituït momentàniament per La Ciutat novembre-desembre del 1934, reaparegué del gener de 1935 al 24 de gener del 1939 Hi collaboraren Antoni MSbert, Antoni Rovira i Virgili, Jaume Aiguader, Ventura Gassol, Pere Coromines, Carles Pi i Sunyer, etc A l’exili,…

Situat en ple Eixample de Barcelona , en la seva creació fou decisiva l’actuació de Valentí Carulla , que aconseguí els recursos de l’Administració per al nou hospital A l’inici funcionà gairebé exclusivament en règim de beneficència, i el cos d’infermeria era format majoritàriament per monges Tanmateix, amb el temps passaren a exercir-hi facultatius prestigiosos, com ara August Pi i Sunyer o   Moisès Broggi , que durant la Guerra Civil es féu càrrec de l’únic servei d’urgències Posteriorment continuà essent un dels centres capdavanters de l’atenció hospitalària a l’Estat…

També és conegut per les sigles COE Fou fundat a Madrid per Gonzalo de Figueroa l’any 1912, però al principi de la dècada de 1920 la seva activitat es reduí dràsticament a causa de la malaltia i mort del seu fundador Al gener del 1924 fou reconstituït a Barcelona sota la presidència de Santiago Güell, baró de Güell Al setembre del 1926 se n’aprovaren els estatuts Els primers anys compartí seu amb la Confederació Esportiva de Catalunya Josep Mesalles Estivill fou secretari d’ambdues entitats El 1939, en acabar la Guerra Civil, la seu es traslladà a Madrid Alguns dels seus presidents foren…

Substitueix l’Institut Municipal d’Assistència Sanitària IMAS, creat l’any 1983, d’acord amb la Llei general de sanitat i la Llei d’ordenació sanitària de Catalunya aprovada l’any 1990 En aquest consorci, la Generalitat disposa d’una representació del 60% i l' Ajuntament de Barcelona del 40% restant El Parc es localitza al litoral de Barcelona, i s’articula al voltant de l' Hospital del Mar de Barcelona Té com a centres assistencials complementaris l’hospital de l’Esperança, el Centre Peracamps i el Centre Fòrum, i l’activitat de recerca és gestionada per l’Institut Municipal d’…

L’ajuntament de Salt, l’ajuntament de Girona, la diputació de Girona i el departament de cultura de la Generalitat de Catalunya són les institucions que participaren en la gestació d’aquest Centre, que inicià l’activitat durant la tardor de l’any 2007 amb l’estrena de Coral Romput , un espectacle dirigit per JOllé a partir del poema de VAndrés Estellés Des de la seva posada en marxa, Salvador Sunyer n'és el director artístic Els objectius que persegueix El Canal són produir i coproduir, des de l’àrea urbana de Girona, espectacles teatrals de primera línia, especialment de teatre…

Dedicat a les arts escèniques, se celebra a les ciutats de Girona i Salt, durant els mesos d’octubre, novembre i desembre Creat l’any 1992, inicialment amb el nom de Festival Temporada Alta, per Bitò Produccions, el seu creixement ha estat constant Amb els anys, ha esdevingut una referència cultural important a Catalunya, ja que actua com a porta d’entrada del millor teatre internacional del moment, a més de complementar la programació amb una fórmula que garanteix la presència de les produccions catalanes més destacades a cada temporada i també la dels nous talents La programació, àmplia i…