Resultats de la cerca
Es mostren 17155 resultats
Interpol
Sigla amb què és coneguda l’Organització Internacional de Policia Criminal, amb seu a Lió (França).
La seva funció és combatre el crim i la delinqüència en qualsevol dels seus vessants narcotràfic, terrorisme, crims contra la humanitat, tràfic de persones, frau fiscal, blanqueig, corrupció, falsificació, pertinença a organitzacions criminals, immigració illegal, cibercrim, etc, facilitant i potenciant la cooperació entre els cossos policials dels estats membres quan les activitats criminals o delictives i els seus agents superen els marcs legals i policials de cadascun i esdevenen transnacionals L’òrgan suprem de presa de decisions és l’Assemblea General, formada per delegats de cadascun…
International Telephone and Telegraph Corporation
Holding nord-americà constituït el 1920 per a la realització dels serveis de comunicacions fora dels EUA (els del territori dels EUA eren reservats a l’American Telephone and Telegraph).
Ha experimentat un creixement espectacular, en part gràcies a la diversificació de les seves activitats material bèllic, investigació espacial, productes industrials, xarxa d’hotels Sheraton, companyia de lloguer de cotxes Avis, etc, algunes de les quals duu a terme dins els EUA mateix Té unitats productives a la majoria dels països occidentals El 1985 obtingué un volum de vendes de 12 714 milions de dòlars i ocupà 232 000 treballadors A Espanya participa a la Standard Eléctrica 77% i a Marconi Española 80%
International Standard Bibliographic Description
Sistema de descripció bibliogràfica normalitzada internacionalment que defineix els elements que han de figurar a la notícia bibliogràfica, així com l’ordre en què s’han de disposar.
Estableix, també, la puntuació, que constitueix un codi que permet d’identificar aquests elements Han estat publicades diverses normes de descripció l’ISBD M per a les monografies impreses, l’ISBD S per a les publicacions en sèrie, l’ISBD G per a tot tipus de document Pel que fa a un format informàtic, hom treballa sobre la base del MARC
International Standard Serial Number
Número d’identificació unívoc per a les publicacions periòdiques, acceptat internacionalment.
És format per vuit dígits
International Standard Book Number
Número assignat a cada llibre publicat o a una nova edició i que l’identifica exactament i internacionalment.
És format per deu dígits dividits en quatre grups El primer és l’indicador del país, el segon de l’editorial, el tercer de l’edició i el quart és un identificador especial Aquest sistema és emprat tant en biblioteconomia com comercialment L’agència de l’ISBN té la seu a Berlín L’1 de gener de 2007 se’n modificà el format, i l’ISBN passà de 10 a 13 dígits Els motius del canvi foren, sobretot, la necessitat d’augmentar la capacitat del sistema i compatibilitzar-lo amb el codi EAN-13 sigla d’European Article Number, que es manté malgrat el canvi de nom pel d’International Article Number Des d’…
International Serials Data System
Xarxa internacional que té per objectius desenvolupar i mantenir un registre i un control de les publicacions periòdiques que contingui tota la informació necessària per a identificar-les.
També vol promoure l’ús de l' International Standard Serials Number , facilitar la recerca de la informació científica i tècnica sobre les revistes, fer accessible aquesta informació a tots els països, establir una xarxa de comunicació entre biblioteques, editors i organismes internacionals, promoure les normes internacionals per a la descripció bibliogràfica i formats de comunicació i d’intercanvi en l’àrea de les publicacions periòdiques
International Business Machines
Electrònica i informàtica
Empresa nord-americana de màquines i material informàtic.
Fundada el 1911 a Nova York, com a fusió de tres empreses constructores de maquinària d’oficina i de precisió, s’expandí considerablement amb la invenció de la tabuladora-impressora i la difusió de les targetes perforades El 1935 presentà la primera màquina d’escriure elèctrica, i el 1944 el primer calculador electrònic, fabricat en sèrie a partir del 1951 El maig del 1997, la computadora del grup IBM anomenada Deep Blue guanyà el campió del món d’escacs Garry Kasparov després de sis partides celebrades a Nova York Era la primera vegada que una màquina vencia un jugador d’alt nivell Les seves…
Tercera Internacional
Història
Organització de treballadors de caràcter supranacional fundada a Moscou el 1919 per Lenin i Trockij per aconseguir la revolució comunista mundial.
Sota la influència de la Revolució Russa acceptà la dictadura del proletariat i obrí pas a la creació de partits comunistes en cada país El segon congrés aprovà les vint-i-una condicions d’adhesió per a impedir l’entrada dels socialdemòcrates, fet que accelerà l’escissió dels partits socialistes i accentuà el caràcter centralitzat de la Internacional que, a diferència de la segona , concebia els partits estatals com a seccions que se sotmetien a les decisions de la Internacional Es distingeix dues etapes en la vida de la Tercera Internacional Comunista Durant la primera, en vida de Lenin, fou…
Internacional Sindical Roja
Història
Organització creada el 1921 i desapareguda el 1934 al si de la Tercera Internacional per tal d’agrupar els sindicats.
Dins la Confederació Regional del Treball de Catalunya, rebé el suport principalment del setmanari de Maurín Lucha Social 1919 El 1921 el comitè nacional de la CNT envià una delegació al congrés constituent de Moscou Arlandis, Ibáñez, Maurín, Nin després, Gaston Leval, on Nin restà com a membre del secretariat de la ISR El 1922, malgrat el predomini anarquista, el grup de “La Batalla” afavorí la creació d’uns comitès sindicalistes revolucionaris, que s’adheriren a la ISR i enviaren una delegació al tercer congrés 1924 Maurín, Jové, Trilles, Pérez Solís
Segona Internacional
Història
Organització de treballadors de caràcter supranacional, fundada a París el 1889, com a reconstrucció de la Primera Internacional.
A diferència d’aquesta, es basà en els membres dels partits nacionals i reconegué l’autonomia d’aquests darrers Durant els primers anys promogué la celebració revolucionària del primer de maig i la lluita per la jornada de vuit hores Malgrat que el congrés d’Amsterdam 1904 prohibí la participació dels partits socialistes als governs burgesos, la Internacional restà dividida en dues tendències, una de reformista, que era majoritària, i una altra de revolucionària El congrés de Stuttgart 1907 proclamà una posició antibellicista, però en esclatar la Primera Guerra Mundial la política…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina