Resultats de la cerca
Es mostren 1279 resultats
Desconsol
© Fototeca.cat
Escultura de Josep Llimona (1903) que representa una dona nua, agenollada i recolzada en un suport en actitud de sobri desconhort.
Fou presentada, en marbre, a la Cinquena Exposició Internacional de Belles Arts de Barcelona 1907 És el primer nu de l’artista, encara amb una forta influència modernista L’original és al Museu Nacional d’Art de Catalunya i la rèplica més coneguda és la de marbre que centra l’estany de davant el Parlament de Catalunya 1917
escola de Fontainebleau
© Corel Professional Photos
Art
Escola artística, especialment escultòrica i pictòrica, que es donà a Fontainebleau amb l’arribada d’artistes italians cridats per Francesc I.
La primera escola de Fontainebleau és obra de GBRosso i de FPrimaticcio, dels seus seguidors Ndell’Abate, Pellegrini i Majorici i dels artistes francesos JGoujon, JCousin i ACaron L’estil d’aquesta escola de Fontainebleau és elegant, fred, de cànon allargat, continuador del manierisme italià, però amb influències flamenques i locals La segona escola de Fontainebleau, formada després del 1588, en el regnat d’Enric IV, manca d’una veritable personalitat i és la decadència de l’estil de la primera Els seus artistes principals són TDubreuil d’Anvers, JBunuel de Blois, ADubois d’Anvers i MFréminet…
Perapertusa
Llinatge noble originari del Perapertusès, que posseí el castell de Perapertusa, que li donà el nom, i s’establí al Rosselló.
El genearca conegut és Amell , casat amb Ermengarda i pares de Seguer I de Perapertusa , senyor del dit castell, que el 1017 assistí a la fundació del bisbat de Besalú, i de Pere I de Perapertusa , el qual fou pare de Ramon I de Perapertusa i de Berenguer I de Perapertusa , els quals, el 1073, signaren l’acta d’unió de l’abadia de Cubieras a la de Moissac El darrer fou avi de Berenguer II de Perapertusa , que el 1140 era senyor dels castells de Perapertusa, Montalbà i Querbús, la Torre de Triniac i les forces de Rufiac i Cucunhan Amb el seu fill Berenguer III de Perapertusa mort després del…
Dictadura de Primo de Rivera
Història
Nom que hom dona al període del regnat d’Alfons XIII en el qual el general Miguel Primo de Rivera actuà de cap de govern amb poders dictatorials (del 13 de setembre de 1923 al 28 de gener de 1930).
Origen i desenvolupament de la Dictadura La Dictadura de Primo de Rivera Davant la incapacitat dels dividits partits dinàstics per a crear un govern fort i eficaç que afrontés la radicalització de la lluita obrera, amb l’augment de les activitats de protesta dels republicans i nacionalistes, i que superés la situació de recessió econòmica, i davant les conseqüències polítiques del desastre d’Annual , escàndol que arribà al mateix rei expedient Picasso, el general Primo de Rivera s’avançà a la discussió al congrés amb un cop d’estat militar Primo de Rivera formà un Directori militar amb la…
Fundació Apel·les Fenosa
© Fundació Apel·les Fenosa
Escultura
Nom de l’entitat cultural i de l’equipament museístic obert al públic l’any 2002 al Vendrell, on s’exposa el fons del taller de l’escultor Apel·les Fenosa.
És emplaçada en una casa del segle XVI que l’artista i la seva dona compraren l’any 1958 i on residiren durant llargues temporades L’edifici acull el llegat de l’artista, amb un fons de prop de 1150 escultures, de les quals s’exposen unes 700 En la primera fase del nou centre museístic s’enllestiren la planta baixa de l’edifici i el jardí d’escultures Els visitants poden descobrir-hi els grans temes de l’obra de l’escultor la dona, la mitologia i el retrat
Agrupació Dramàtica de Barcelona
Teatre
Institució fundada a Barcelona el 1954, com a secció del Cercle Artístic de Sant Lluc, amb la finalitat de promoure el teatre.
En fou president Ferran Soldevila, i la direcció general en fou encomanada, successivament, a Lluís Orduna, a Pau Garsaball i a Frederic Roda, el qual li donà l’orientació definitiva, clarament eclèctica Malgrat les limitacions que suposava el fet de no ésser un grup professional, significà el primer intent seriós de la postguerra per a incorporar els nous corrents del teatre europeu a l’escena catalana Estrenà obres de Salvador Espriu, Joan Oliver, Manuel de Pedrolo, Joan Brossa, Baltasar Porcel, etc, i donà a conèixer Brecht, Anouilh, Rattigan, Dürrenmatt, Ionesco…
Natàlia o Colometa
Literatura catalana
Protagonista de La plaça del Diamant, novel·la de Mercè Rodoreda.
Titulada primer Colometa , la novella narra la joventut de Natàlia, quan tothom la coneix amb el sobrenom de Colometa, una identitat imposada per Quimet, que representa una primera i fonamental despossessió Inicialment, Colometa és una noia innocent, bondadosa i insegura, que es promet amb Quimet, que la sotmet a la seva autoritat i amb el qual es casa aviat neixen els dos fills, Antoni i Rita, i la seva vida està marcada pel treball i per la rutina, amb el sofriment mental i físic De fet, la seva existència és la d’una dona invisible, de la presència de la qual ningú no sembla adonar-se’n,…
Cosmic Background Explorer
Astronomia
Satèl·lit de la NASA destinat a estudiar la radiació de fons romanent del big-bang que donà origen a l’Univers actual.
Llançat al final del 1989, la seva troballa més espectacular ha estat la d’unes inhomogeneïtats que devien sorgir 300000 anys després del big-bang i que han donat nou suport a aquesta teoria
Vyāsa
Nom (‘arranjador’) que la llegenda hindú dóna a l’autor mític del Mahābhārata, compilador dels Vedes i altres obres poètiques i filosòfiques.
És presentat com un ṛiṣi important, del qual descendeixen Dhṛitarāṣṭra i Panḍu, caps de les dues famílies oposades en el relat èpic
Eva
© Fototeca.cat
Segons el Gènesi, la primera dona, creada per Déu a partir de la costella d’Adam, mare de Caín, Abel i Set.
Les narracions bíbliques volen expressar la semblança essencial d’Eva amb Adam, la seva diferència i la seva complementarietat El nom hebreu d’Eva Havva , que significa ‘donadora de vida’, fa referència a la fecunditat La doctrina paulina sobre el nou Adam ha fonamentat la tipologia Eva-Església-Maria com a parallel i complement de la tipologia Adam-Crist Eva ha estat l’única figura de nu femení individualitzada dins l’art cristià No posseeix cap tipus iconogràfic uniforme, bé que és figurada quasi sempre amb un cert aspecte angelical, cabells rossos i pell blanca Hom la representa en el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina