Resultats de la cerca
Es mostren 1077 resultats
tractat d’Alcáçovas
Història
Tractat signat el 24 de setembre de 1479, a la localitat portuguesa d’Alcáçovas (Alentejo), després de la batalla de Toro (1476), entre la princesa Joana, hereva de Castella, i el seu valedor, el rei Alfons V de Portugal, amb llurs rivals, els reis Isabel i Ferran.
Aquest acord assenyalà el final de la guerra de successió al tron de Castella, perquè Joana que es reclogué en un convent renuncià als seus drets i, en política exterior, ocasionà el repartiment de les zones d’influència a Àfrica entre els castellans Canàries i els portuguesos Açores, Madeira, Marroc, Guinea
tractat de Cazola
Història
Acord signat el 20 de març de 1179 entre AlfonsI de Catalunya-Aragó i Alfons VIII de Castella, a Cazola (o Cazala, que ha estat confosa amb Cazorla, Andalusia), probablement una població castellana prop de la vila aragonesa fronterera d’Ariza.
Els dos reis es repartien els territoris dominats encara pels musulmans al sud de la península Ibèrica les zones de València, Xàtiva i Dénia amb llurs pertinences eren reservades a la reconquesta catalanoaragonesa Alfons I renunciava, per part seva, als territoris dellà del port de Biar Alcoià i, per tant, al regne de Múrcia, en canvi de deseixir-se del vassallatge que hauria degut al rei castellà per València quan aquesta fos reconquerida Amb aquest tractat restava closa, en principi, l’expansió catalana a la Península
Zúñiga
Llinatge de rics homes de la Rioja navarresa que s’establí a Castella al final del segle XIII i que a partir del XV canvià la grafia Stúñiga o Estúñiga per la de Zúñiga.
Probablement n’és el genearca l’infant Alfons de Pamplona, germà del rei Garcia VI, el qual es casà amb Sancha Íñiguez, senyora de Stúñiga Llur besnet degué ésser el ric home Lope Ortiz de Stúñiga mort el 1239, senyor de Stúñiga i alferes major de Navarra El seu net, Íñigo Ortiz de Stúñiga , senyor de Stúñiga i també alferes major de Navarra, passà a Castella el 1274, perquè no volgué reconèixer la reina Joana I, fou reconegut ric home de Castella i rebé la senyoria de Bañares D’un net seu cabaler, Lope Díaz de Stúñiga y de Haro , senyor de Castroviejo, sortí la…
batalla del Salado
Història
Militar
Fet d’armes que tingué lloc a les ribes del riu del mateix nom, prop de Cadis, el 30 d’octubre de 1340 entre Alfons XI de Castella-Lleó (aliat amb Alfons VI de Portugal i amb Pere III de Catalunya) i el soldà benimerí Abū-l-Ḥasan
.
La victòria cristiana tallà definitivament l’accés de tropes musulmanes nord-africanes a la península Ibèrica D’acord amb Alfons XI de Castella, Pere III de Catalunya envià una host que participà en la batalla Alhora, l’estol català ajudà també els castellans a controlar l’estret de Gibraltar Un cop vençuts els marinites al Salado, les forces marítimes catalanes contribuïren poderosament a la presa d’Algesires 1344
Cantigas de Santa Maria
Música
Recull de més de 400 cantigas (cantiga) en llengua galaicoportuguesa de caràcter religiós atribuïdes al rei Alfons X el Savi de Castella-Lleó (1221-1284).
La major part són de caràcter narratiu i expliquen miracles de la Mare de Déu, les anomenades cantigas de como La resta són de lloança, més líriques, i reben el nom de cantigas de loor , molt properes a les cançons amoroses del món trobadoresc La collecció s’ha conservat copiada en quatre manuscrits, tres d’ells musicals, en els quals hi ha alguns dels còdexs peninsulars més bells de tota l’Edat Mitjana per les seves miniatures El principal és el còdex Tj1 d’El Escorial A part de la riquesa material dels manuscrits, un altre fet distintiu és que gairebé es poden considerar autògrafs, atès…
Qué Leer
Revista literària en castellà.
Fou fundada el 1996 per l’editorial barcelonesa Cypsa, pertanyent al grup francès Hachette, per iniciativa del conseller delegat deCypsa Jesús Ulled i amb l’objectiu d’oferir una aproximació universal i sense prejudicis elitistes al món dels llibres Inicialment tingué l’assessorament de Margarita Rivière i Sergio Vila-Sanjuán, entre d’altres Fins el 2008, amb Jorge de Cominges com a director i Antonio G Iturbe com a redactor en cap, fou la publicació literària més venuda a Espanya Aquest mateix any, amb la seva venda al grup MC Ediciones, Iturbe passà a ser-ne director i Milo J Krmpotic’ es…
Instituto Cervantes
Institució pública espanyola creada el 1991 per a la promoció i l’ensenyament del castellà i la difusió internacional de la cultura que hi és associada, que inclou tant la desenvolupada a l’Estat espanyol com la hispanoamericana.
La seu és a Madrid i a Alcalá de Henares Té com a activitats principals l’organització de cursos de llengua castellana i també de les llengües cooficials de l’Estat espanyol l’expedició de diplomes de llengua castellana per a estrangers del Ministeri d’Educació i Cultura Diplomas de Español como Lengua Extranjera, DELE i la convocatòria i l’elaboració dels exàmens per a la seva obtenció la creació i l’actualització de mètodes d’ensenyament del castellà i la formació del professorat l’impuls de programes i d’activitats de difusió del castellà, en collaboració amb altres institucions el suport…
Agència EFE
Periodisme
Agència de notícies en castellà.
Creada el 1939 a Burgos, com a societat anònima, es traslladà el mateix any a Madrid, i l’any 1940 s’obrí la delegació de Barcelona El 1965 es creà la corresponsalia de Buenos Aires, iniciant a l’any següent la distribució exterior de les notícies per Amèrica Llatina i el 1969 s’iniciaren els primers serveis de notícies en anglès i francès El servei de notícies en portuguès es creà el 2001, amb seu a Rio de Janeiro, i en àrab, el 2006, ubicat al Caire És una empresa informativa multimèdia que cobreix les informacions en diferents suports premsa escrita, imatge, ràdio, televisió i internet,…
Fotogramas
Cinematografia
Revista de cinema en castellà.
Dedicada a la crítica, el comentari, el reportatge i l’actualitat cinematogràfics, fou creada a Barcelona pel matrimoni format per Antoni Nadal-Rodó i María Fernanda Gañán El primer número es publicà el 15 de novembre de 1946 Inicialment de periodicitat quinzenal, posteriorment passà a ser un setmanari El 1951 la revista instituí les plaques Sant Joan Bosco de cinematografia, que des del 1971 adoptaren el nom de Fotogramas de Plata , un dels guardons de cinema de més prestigi a l’Estat espanyol, atorgats anualment en diverses categories El 1962 assumí la direcció de la revista la filla del…
,
marquesat de Villena
©
Història
Títol concedit per Enric II de Castella, el 1366, a Alfons de Gandia i de Foix, que el cedí al seu fill segon Pere de Villena i d’Arenós (mort el 1385), però que li fou confiscat el 1391 pels tutors del rei Enric III.
Tot i així, el seu net Enric de Villena i de Castella s’intitulà marquès de Villena Fou concedit de nou el 1445, amb agnació rigorosa, a Juan Pacheco y Girón , primer comte de Xiquena i primer duc d’Escalona, que el cedí 1468 al seu fill Diego López Pacheco y Portocarrero mort el 1529 Quadrinet d’aquest darrer i vuitè marquès fou Juan Manuel Fernández Pacheco-Cabrera de Bobadilla y de Zúñiga , avi del desè marquès, Andrés López Pacheco y Osorio de Moscoso mort el 1746, la filla del qual s’intitulà marquesa de Villena però li posà plet el seu oncle Juan Pacheco y Moscoso mort el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina