Resultats de la cerca

Creat a tot Espanya per Primo de Rivera durant el seu directori, començà a sortir a Barcelona com a suplement del butlletí oficial de la província com a periòdic sortí el 1926, i durant la República tingué també una edició catalana, “Full Oficial del Dilluns de Barcelona” A València s’inicià el 1934, i a Palma Mallorca el 1948 Més endavant passaren a dependre de les Associacions de la Premsa a Barcelona, el 1955 Al febrer del 1983 deixà de publicar-se el de Barcelona

Té per genearca Burchard mort el 1040, comte al Scherragau, probablement del llinatge dels ducs de Suàbia El seu net Frederic I de Zollern o de Zolre o Zolorin mort entre el 1114 i el 1125 ja era comte de Zollern el 1111 El segon dels seus fills formà la línia del comtes de Zollern-Hohenberg , amb capital a Hohenberg, de la qual sorgiren les branques Hohenberg-Nagold extingida l’any 1417 i Hohenberg-Hohenberg extingida el 1486 i que acabà amb el comte Rodolf III de Zoller-Hohenberg mort el 1389, que vengué Hohenberg a Àustria el 1381 El primogènit continuà la línia dels comtes de Zollern ,…

En fou el fundador el comte Frederic de Hohenstaufen o de Staufen mort el 1105, que construí el castell de Staufen al Jura suabi i a qui l’emperador Enric IV concedí 1079 el ducat de Suàbia Frederic I de Suàbia , el qual es casà amb la seva filla Agnès de Francònia El seu fill gran, Frederic II de Suàbia mort el 1147, heretà Suàbia, i el segon, Conrad, rebé el ducat de Rothenburg Bé que, abans de morir, llur oncle, l’emperador Enric V 1125, els féu hereus seus, fou elegit emperador Lotari II aquells s’insurgiren contra seu i Conrad esdevingué rei i, finalment, emperador Conrad III de…

Foren comtes de Hohenlohe i de Ziegenheim vers el 1430 El 1553 els dos fills del comte GeorgI von Hohenlohe mort el 1551 formaren les línies de Neuenstein i de Waldenburg, de les quals sortiren diverses branques

Dirigida a un públic exclusivament femení, desaparegué al novembre del 1987 Publicà com a suplements “Lecturas” i “Labores del Hogar”, després convertides en revistes

Integrada a la IG Farben 1925-47, és una de les tres primeres empreses químiques alemanyes Té empreses subsidiàries a l’estranger, entre elles Hoechst Ibèrica, constituïda el 1953 i domiciliada a Barcelona, que encapçalava un grup industrial amb més de 81000 milions de pessetes de volum de vendes i 1800 treballadors el 1993 La filial més important és Tarragona Química SA El 1999 es fusionà amb la Societé des Usines Chimiques Rhône-Poulenc , amb la qual creà la companyia Aventis SA i de la qual esdevingué subsidiària

Al seu besnet Lluís Ferrandis d’Híxar i Ramírez de Arellano, comte de Belchite, Carles I li negà la investidura dels ducats d’Híxar i de Lécera, no fou reconegut com a gran ni a Aquisgrà 1520 ni a les corts de Montsó i només li permeté que fos inclosa la seva casa comtal de Belchite entre les vuit cases grans del regne d’Aragó El fill d’aquest aconseguí de Felip II de Castella la investidura dels dits ducats 1594, que fou confirmada per Felip III el 1599, que també li reconegué la grandesa Passà als Silva, marquesos d’Alenquer, que es cognominaren Fernández de Híxar, als marquesos d’Orani i…

Durant els anys setanta experimentà un fort desenvolupament a Europa, on manté acords amb diverses multinacionals L’any 1985 era la tercera empresa japonesa en volum de vendes i la 21a empresa industrial del món

El seu pare li concedí la baronia d’Híxar 1268, i aquest fou des de llavors el cognom familiar El seu únic fill, Pere II Ferrandis d’Híxar i de Navarra , renuncià a la baronia per entrar en religió i l’heretà el seu fill Alfons I Ferrandis d’Híxar i d’Anglesola Aquest tingué un sol fill, Pere III Ferrandis d’Híxar i d’Alagó , el qual, en restar vidu per tercera vegada, entrà a l’orde de Sant Bernat El succeí el seu fill Alfons II Ferrandis d’Híxar i de Mesía o Mejía , els altres dos fills, Pere i Gonçal, foren comanadors de Montalbà i caps de la branca valenciana de la família, que emprà el…

Entre el 1922 i el 1934, en foren publicats set volums volum I i vol II 1922 III 1924 IV 1926 V 1928 VI 1931 VII 1934, que arribaren fins a la mort de Felip II de Castella 1621 Una part del darrer volum VIII, 1937, que abraça els primers vint anys del regnat de Felip IV, ja impresa, fou destruïda després de la Guerra Civil Espanyola i restà de fet inèdita fins que, a partir d’un únic exemplar conservat, fou reeditada per Jaume Sobrequés el 1979 Originàriament, l’obra havia de constar de tretze parts i arribar a l’any 1919 La part publicada comprèn fins a la novena part inclusivament i és…