Resultats de la cerca
Es mostren 17154 resultats
Harvard University
Centre d’ensenyament superior privat situat a Cambridge (Massachusetts).
Fundat l’any 1636 pel filantrop John Harvard 1607-38, rebé el seu nom actual l’any 1938 Disposa d’una de les biblioteques més grans del món El 1913 hom hi fundà la Harvard University Press És la més antiga i una de les més destacades universitats nord-americanes
Harrach
Llinatge del Sacre Imperi originari probablement de Harruck (Alta Àustria), l’estirp del qual és el cavaller Bohonik (o Wohnuck) de Harrach (mort el 1309).
Cal destacar entre els seus membres el comte Ferdinand Bonaventura von Harrach 1637 — Karlsbad 1706, ministre i ambaixador 1673-80 i 1693-98 de l’emperador Leopold I a Madrid durant el regnat de Carles III, el qual tingué un paper important en l’afer de la successió d’aquest monarca i deixà escrites unes memòries i el seu fill, el comte Ludwig von Harrach — 1742, que el succeí en el càrrec diplomàtic 1698-1700 i després fou virrei de Nàpols 1728-33
Haro
Llinatge sobirà de Biscaia.
Sembla que el primer personatge històricament comprovat és Ennec I de Biscaia mort vers el 1077, fill de Lope Velázquez i anomenat Ezquerra , que fou comte i senyor de Biscaia, Durango i Nájera El seu net Dídac I de Biscaia , dit el Blanc mort el 1124, poblà Haro i és el primer que adoptà aquest nom com a cognom Diego López de Haro El seu net Dídac II de Biscaia el Bo fou germà de Llop , que es casà amb Miracle d’Urgell, senyora d’Almenara, filla del comte Ermengol VII El senyor Dídac III de Biscaia , net de Dídac II, es casà amb una Montcada, Constança, filla del vescomte Guillem II de…
Harcourt
Llinatge feudal francès, originari de Normandia, on el 1024 residia Turchetil, senyor d’Harcourt (Eure).
La línia primogènita s’extingí el 1452, i els seus béns i títols passaren als Lorena, comtes de Vaudemont dins aquesta línia cal esmentar Enric de Lorena-Elbeuf Una altra línia fou la dels Harcourt de Beuvron, radicada a Calvados Hi pertangué Henri d’Harcourt 1654-1718, que fou ambaixador a Madrid 1698-1700, mariscal 1703 i par 1709 de França el rei convertí el seu marquesat de Thury, prop de Caen, en ducat amb el nom d’Harcourt 1700 La línia anglesa, iniciada amb Ives d’Harcourt, s’extingí el 1830 i els seus béns i títols passaren als Vernon, que canviaren 1831 el seu cognom pel d’Arcourt i…
Hansa
Història
Associació de mercaders alemanys que durant l’edat mitjana monopolitzà el comerç exterior alemany.
Recolzant en els prínceps del nord del país i en llur superioritat tècnica, als ss XII i XIII les guildes de comerciants alemanys aconseguiren de consolidar un seguit de ciutats a les illes i ribes de la Bàltica Riga 1201, Rostock 1218, Dorpat 1224, Wismar 1228, Tallinn 1230, Stralsund 1234, Stettin, Elbing 1237 i Danzig 1238 Per tal de garantir el monopoli comercial, Lübeck i Hamburg establiren un acord 1241 que, signat per nombroses ciutats germàniques, féu transformar la primitiva associació de mercaders en una confederació de setanta-set ciutats dotades amb privilegis marítims i…
aliança de Hannover
Història
Lliga formada després del tractat signat al castell de Hessenhausen per Anglaterra, França, Prússia, Holanda i Hannover (1725), i Suècia i Dinamarca (1727).
L’aliança sorgí com a resposta davant l’amenaça que els acords de Viena 1725 entre Àustria i Espanya suposaven per a l’equilibri europeu Amb la seva consolidació, Àustria hi negocià per separat, fet que produí l’aïllament d’Espanya i preparà la celebració d’un congrés a Soissons
Hannover
Dinastia reial que regnà a Anglaterra (1714-1901) i als ducats de Brunsvic (1884-85 i 1913-18) i Lüneburg (1705-1866, 1913-18) i a l’electorat i després regne de Hannover (1692-1866).
Té l’origen en el duc Ernest August de Brunsvic-Calenberg, mort el 1698, que el 1658 es casà amb la princesa Sofia del Palatinat, hereva d’Anglaterra, i el 1692 rebé el títol d’elector de Hannover i tresorer de l’Imperi Ernest August I de Hannover Llur fill, l’elector Jordi I de Hannover mort el 1727, duc de Lüneburg, heretà el tron d’Anglaterra el 1714 Jordi I d'Anglaterra En morir sense fills 1837 el rei Guillem I de Hannover Guillem IV d’Anglaterra , per causa de la llei sàlica, Anglaterra passà a la seva neboda, la reina Victòria I, darrera representant de la dinastia en aquell país…
Hampton Court Palace

Entrada del Hampton Court Palace
© Antònia Sànchez - blogenmenorca
Arquitectura civil
Conjunt d’edificis iniciats a Anglaterra pel cardenal Thomas Wolsey (1514).
Obra mestra de l’arquitectura Tudor, fou palau reial d’Enric VIII, que l’amplià i hi installà el famós rellotge astronòmic El 1689 sir Christopher Wren inicià una reconstrucció de maó enriquit amb pedra de Portland, típic exemple del Renaixement anglès tardà Conté riques colleccions d’art i una pista de tennis del 1530 És centre d’uns jardins de disposició radial en semicircumferència
Hamlet

Estàtua de Hamlet, Stratford-on-Avon
© Fototeca.cat-Corel
Tragèdia de Shakespeare, escrita el 1601 i refosa definitivament el 1606.
Partint d’un tema probablement degut a Thomas Kyd ~1580 —basat en la llegenda escandinava del príncep Amleth, més tard aparegut a la Historia Danica de Saxe Grammaticus— i de les Histoires Tragiques de Belleforest, l’autor narrà la història de Hamlet, príncep de Dinamarca, i la seva lluita enfront de l’oncle Claudius, assassí del seu pare, usurpador del tron i segon marit de la seva mare Hamlet, un dels millors personatges símbol shakespearians, representa el dubte Hom ha fet diverses òperes sobre aquest tema Mercadante Amleto , 1822, F Faccio Amleto, 1865 i A Thomas, sobre text de J…
Hamilton
Llinatge feudal d’Escòcia, originari de Cadzow.
Té per genearca Gilbert de Hamilton s XIII D’entre els seus descendents, que formaren diverses línies, cal esmentar James Hamilton mort el 1479, hereu de la línia primogènita, creat lord Hamilton 1445 i casat amb Maria, filla del rei Jaume II d’Escòcia James Hamilton mort el 1547, segon comte d’Arran, elegit regent d’Escòcia en morir Jaume V 1542 el parlament el declarà hereu del tron i governador del regne durant la minoritat de Maria I, i Enric II de França el féu 1549 duc de Châtellerault resignà la regència el 1554 James Hamilton mort el 1648, que rebé 1643 el ducat de Hamilton i el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina