Resultats de la cerca
Es mostren 102 resultats
Vic
Llinatge noble valencià originari, segons tradició familiar, de Castelló d’Empúries, i que es radicà al Regne de València, des de la seva conquesta, on foren patrons del monestir de Santa Maria de la Murta.
Els primers personatges que hom hi troba són Bernat de Vic , poblador 1260 de l’alqueria de Vilella Cullera, Galceran de Vic 1270, Jaume de Vic , representant dels cònsols de mar 1284, i Guillem I de Vic , documentat des del 1234, que rebé del rei les senyories de la vall de Gallinera, Ebo, Xeresa i Alcòder i l’alcaidia de Peníscola El seu fill Ramon I de Vic heretà els béns del pare, així com la dita alcaidia, que es feu hereditària en els seus descendents i successors, i fou servidor del rei Jaume II El seu rebesnet Ramon II de Vic fou preceptor i majordom del duc de Gandia i…
Asclepíees
Història
Festes que en honor d’ Asclepi
eren celebrades a diverses ciutats gregues, especialment a Epidaure i a Cos, i també a Atenes, en connexió amb els misteris d’Eleusis.
imperi llatí de Constantinoble
Història
Imperi (1204-1261) fundat després de la presa de Constantinoble per les forces de la quarta croada.
En fou proclamat emperador Balduí I, comte de Flandes i d’Hainaut Fou organitzat segons el sistema feudal, dins el qual restà constituït el regne de Tessalònica 1204 a favor de Bonifaci I, marquès de Monferrato, el qual subinfeudà la Beòcia i l’Àtica a Otó de la Roche 1205 —origen del ducat d’Atenes— i concedí 1205 a Guillem de Champlitte el que seria principat d’Acaia, que passà a dependre directament de l’emperador el 1209 La república de Venècia ocupà una situació dominant dins l’imperi posseïa 3/8 de la capital, amb Santa Sofia, s’arrogà la designació del patriarca i controlà la vida…
Jocs Olímpics
© Fototeca.cat
Esport general
Festes religioses, culturals i esportives —les més antigues i més famoses de les quatre festes nacionals gregues— celebrades cada quatre anys a l’antiga ciutat d’Olímpia.
Instituïdes, segons la llegenda, per Hèracles mateix, en una edat remota, hom accepta, des del punt de vista històric, l’any 776 aC com a data de la primera celebració, atès que és la que apareix a la llista dels vencedors, escrita per Hípies d’Èlide al segle V aC Sempre foren presidides pels eleus i, si en un principi només hi hagué la participació de la gent de l’Èlide, gradualment cresqué llur popularitat, que hi feu acudir gent de tota la Grècia, i fins de les colònies d’Occident i d’Orient Dies abans de l’acabament de l’estiu, diversos missatgers proclamaven la treva sagrada, anunciaven…
expedició dels almogàvers a Orient
© Fototeca.cat
Història
Expedició duta a terme per la companyia comandada per Roger de Flor, en la qual el gros de les forces era constituït per almogàvers.
Signada la pau de Caltabellota 1302, Roger de Flor obtingué autorització de Frederic II de Sicília per a oferir-se al servei de l’emperador de Bizanci, Andrònic II Acceptades per aquest les condicions exigides —casament de Roger de Flor amb la seva neboda, filla del tsar de Bulgària, i concessió del títol de megaduc, paga cada quatre mesos— fou organitzada l’expedició, que Frederic II contribuí a abastar Sota el comandament de Roger de Flor, formaren Corberan d'Alet i Ferran d'Aunés , Ramon Muntaner cronista de l’expedició i Ferran Eiximenis d'Arenós Bernat de Rocafort i Berenguer d'Entença…
comtat de Malta i Gozzo
Història
Títol jurisdiccional concedit per Frederic II de Sicília al seu fill Guillem, duc d’Atenes, que el cedí, el 1330, al seu germà il·legítim Alfons Frederic d’Aragó i als seus descendents.
El 1380 Pere el Cerimoniós el confirmà a Lluís Frederic d’Aragó, comte de Salona, i per mort de la filla d’aquest, Maria, revertí a la corona Frederic II havia adquirit la senyoria de les illes de Malta i Gozzo, el 1326, de Guillem Ramon de Montcada i d’Alagó que les tenia per herència de la seva mare, Luquina d’Alagó en canvi del comtat d’Agosta
ducat de Neopàtria
Història
Territori format per Siderocàstron i la part meridional de la Tessàlia, conquerit per Alfons Frederic d'Aragó (1319), amb tropes catalanes, i constituït en ducat el mateix any, unit al ducat d'Atenes
.
Era governat per capitans, amb seu a Siderocàstron, Neopàtria i Salona Depenien del regne català de Sicília Poblat per catalans, a poc a poc anà decaient, i després del domini de Roger de Lloria 1362-70 anà restant reduït a la mera capital El rei Pere III de Catalunya-Aragó n'assumí el títol 1377, però Neopàtria caigué en mans dels florentins 1390 i deixà de pertànyer efectivament als reis de Catalunya-Aragó, bé que aquests en mantingueren el títol en llur llista de dignitats fins al s XVII
Diplomatari de l’Orient Català
Col·lecció de documents per a la història de l’expedició catalana a l’Orient i dels ducats d’Atenes i de Neopàtria, recollits i anotats per Antoni Rubió i Lluch a partir del 1914.
Comprèn uns 700 documents, del 1301 al 1409, la majoria en llatí o en català Aparegué el 1946 entre les edicions de l’Institut d’Estudis Catalans Jordi Rubió i Balaguer en tingué cura de la publicació a la mort del seu pare És una obra bàsica per a l’estudi de la dominació catalana a Grècia
Tesèon
Història
Nom amb què tradicionalment és conegut un temple d’Atenes, situat en una esplanada que domina l’àgora, pel fet que la majoria d’estàtues amb què era decorat representaven les gestes de Teseu
.
En realitat, però, es tracta d’un Hefestèon , o temple dedicat a Hefest Bastit cap a l’any 444 aC és anterior al Partenó, és un edifici perípter, de forma rectangular, i fa 31,77 m de llargada, 13,72 m d’amplada i 10,38 m d’alçada al cim del frontó Les façanes tenen 6 columnes, i els costats, 13 Convertit en església al s IV dC, consagrada a sant Jordi, hi foren fets alguns retocs i, prop d’allí, hi hagué posteriorment fins al s XII un monestir Conservat intacte durant la dominació turca i declarat monument nacional el 1834, és el més ben conservat de tots els temples grecs
Sícoris Club
SÍCORIS CLUB
Esport general
Associació esportiva i cultural de Lleida.
Fundada l’any 1947, nasqué gràcies a la unió dels joves que conformaven la Penya Donalds i la Penya Swing, als quals poc després s’afegí la colla Sardanista Clavellina El primer president fou Enric Teixidó Conegut especialment per la secció de piragüisme, inicialment només practicà l’atletisme i el basquetbol La secció de basquetbol sempre jugà en divisions d’àmbit català Entre el 1966 i el 1970 es fusionà amb l’Antorcha i formà el Milsa AS Lleida, però un cop acabat aquest període tornaren a competir per separat El trofeu més destacat que guanyà fou el Torneig Internacional Júnior d’Antibes…