Resultats de la cerca
Es mostren 64 resultats
Teatro de La Abadía
Teatre
Fundació per a la formació i creació escènica d’actors i directors inaugurada el 1995 sota la direcció de J.L. Gómez, i que s’emplaçà al conjunt desafectat de l’església de la Sagrada Familia del barri de Chamberí (Madrid).
Disposa de dos espais, la sala Juan de la Cruz, situada a l’antiga església, com a lloc d’exhibició, i la sala José Luis Alonso, com a lloc d’assaig i formació artística Una part imprescindible d’aquest organisme semipúblic és el Centro de Estudios y Creación Escénica, que desenvolupa un treball previ, en forma de tallers i cicles d’improvisació, amb els texts que la companyia representa, i també ofereix formació als actors que hi treballen D’entre els collaboradors que han participat en aquest projecte, destaquen Dario Fo, Jacques Lecoq i Marcelo Magni La companyia ha realitzat espectacles…
Publicacions de l’Abadia de Montserrat
Editorial
Editorial dependent del monestir de Montserrat, especialitzada en obres religioses i científiques i en publicacions periòdiques.
Iniciada, de fet, el 1907 amb la Revista Montserratina , fou potenciada a partir de l’abadiat d’Antoni M Marcet 1912 el 1914 aparegué la revista Vida Cristiana , i el 1917 començà la sèrie Analecta Montserratensia , impulsada per Anselm Albareda Poc després sorgiren les colleccions “Biblioteca Monàstica” 1920, “Biblioteca Popular Litúrgica” 1920, “Místics de Montserrat” 1925 i la Bíblia de Montserrat , de Bonaventura Ubach 1926 El 1927 començà la publicació del butlletí del santuari Montserrat i de la collecció Catalonia Monastica , seguits per Mestres de l’Escolania de Montserrat , collecció…
,
Fontevrault
Abadia
Abadia fundada el 1099 per l’ermità Robert d’Arbrissel.
Hi foren constituïdes tres comunitats de monges, de monjos i de religiosos llecs, tots sota el guiatge d’una abadessa, al costat d’un hospital Amb les noves fundacions es formà una congregació, sota la regla benedictina, estesa per Anglaterra, per la península Ibèrica i, sobretot, per França Fou suprimida el 1792 L’església, romànica, consagrada el 1119, té quatre cúpules serví de mausoleu dels reis anglesos Plantagenet Conserva una curiosa cuina del s XII Els claustres, del s XVI, tenen pintures al fresc Ha donat origen al poble de Fontevrault-L’Abbaye Anjou
Obra del Cançoner Popular de Catalunya
Música
Entitats culturals i cíviques
Institució dedicada a la recopilació sistemàtica de música tradicional en l’àmbit dels Països Catalans fundada el 1922 i activa fins el 1939.
Finançada per la Fundació Concepció Rabell i Cibils , de la qual era marmessor Rafael Patxot i Jubert , fou articulada i dirigida per l’ Orfeó Català , amb la cooperació d’un consell on eren representats el Centre Excursionista de Catalunya, l’Institut d’Estudis Catalans i l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya creat l’any 1915 per Tomàs Carreras i Artau, entre d’altres Des de la seva creació, reuní un gran nombre de collaboradors experts en música, literatura i folklore —Marià Aguiló, Antoni Noguera o Cosme Bauzà, per exemple—, amb la finalitat de recopilar, fer estudis comparatius i…
,
Asam
Família de pintors i decoradors alemanys, notables representants del barroc bavarès del s XVIII.
Els membres més importants foren els germans Cosmas Damian Asam Benediktbeuern 1689 — Weltenburg 1739, pintor, i Egid Quirin Asam Tegernsee 1692 — Mannheim 1750, escultor i estucador, que gairebé sempre treballaren plegats Viatjaren a Roma 1712-13, on estudiaren les obres d’Andrea Pozzo, Pietro de Cortona i Bernini, i de tornada feren triomfar el gust italià en el barroc bavarès Entre llurs obres destaquen l’altar major de Rohr, la restauració dels interiors de la catedral de Freising, la decoració de l’abadia d’Einsiedeln Suïssa, que recorda l’obra de Cosmas Damian a l’…
Documents d’Església
Publicacions periòdiques
Revista quinzenal que, d’ençà de l’1 d’octubre de 1966, publica en català la principal documentació d’interès eclesial: encícliques, missatges i al·locucions del papa, instruccions dels organismes vaticans, seleccions de comunicats de les conferències episcopals i de pastorals, conclusions de congressos, etc.
Va acompanyada d’índexs detallats Fou fundada per Hilari M Raguer , que la dirigí fins el 1968, i és editada per Publicacions de l’Abadia de Montserrat
Les Cahiers de Saint-Michel de Cuxa
Historiografia catalana
Publicació en francès apareguda el 1970 com a òrgan d’expressió de l’Associació Cultural de Sant Miquel de Cuixà.
Aquesta associació fou creada el 18 d’abril de 1967 per Pere Respaut, degà del Collegi d’Advocats de Perpinyà, amb uns quants amics, per tal de reunir les persones de banda i banda dels Pirineus interessades en el nou desenvolupament d’irradiació espiritual, cultural i artística del romànic A l’abadia de Cuixà s’instituí, a més, el Centre Permanent de Recerques i d’Estudis Pre-romànics i Romànics, dedicat a la història de l’art, l’arqueologia, l’escultura i la pintura dels s viii-xiii de cada costat dels Pirineus, i, particularment, de la Cerdanya, el Conflent, el Capcir, el…
col·lecció Abat Oliva
Historiografia catalana
Col·lecció de l’editorial Publicacions de l’Abadia de Montserrat fundada el 1972.
La iniciativa sorgí del mateix nucli editor encarregat de la revista Serra d’Or , publicació que havia assolit un paper rellevant com a vehicle d’expressió de la cultura catalana durant la dècada del 1960 La collecció es destinà a la publicació d’obres de caràcter monogràfic, fonamentalment de tema històric, i ha estat dirigida pel sacerdot i escriptor Josep Massot i Muntaner Dins de la varietat de llibres que s’hi han publicat, cal destacar la producció de figures clàssiques del catalanisme, com l’obra completa del bisbe Josep Torras i Bages, i la d’investigadors de relleu, com Jordi Rubió i…
mestre de Flémalle
Pintura
Nom amb què el 1898 M. von Tschundi designà l’anònim autor de la producció pictòrica anteriorment assignada a la primera època de Rogier van der Weyden.
Aquest nom procedeix de la incerta creença que les taules atribuïdes a aquest mestre, conservades al Städelsches Kunstinstitut de Frankfurt del Main Mal lladre, Madona, Verònica i la grisalla Trinitat , provenien de l’abadia de Flémalle-les-Liège Actualment hom l’identifica molt versemblantment amb Robert Campin
Club des Feuillants
Història
Societat francesa de l’època de la Revolució formada pels elements moderats del club dels Jacobins.
El nom provenia del fet de reunir-se al que havia estat convent dels feuillants orde cistercenc originari de l’abadia de Feuillant, a la Gascunya Els seus membres principals foren La Fayette, Bailly, Duport, Sieyès i Barnave Defensaren la constitució del 1791 i la reialesa, i formaren la dreta de l’assemblea legislativa
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina