Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
marquesat de Vilatorques
Història
Títol concedit el 1680 sobre el lloc de Torques (Alt Palància) a Josep de Castellví i d'Alagó
.
Passà als Osorio, comtes de Cervelló, i als Falcó, marquesos d’Almonesir
comtat de Barajas
Història
Títol concedit el 1572 a Francisco Zapata de Calatayud y de Cisneros, nebot del cardenal Cisneros.
A partir del 1723 passà als marquesos de Guadalcázar, als marquesos d’Estepa, als comtes de Fernán Núñez, als comtes de Cervelló i als marquesos d’Almonesir La grandesa d’Espanya li fou reconeguda el 1921
marquesat de Ponts
Pont
Construcció i obres públiques
Títol concedit el 1642 a Dalmau (IV) de Queralt i d’Alagó, tercer comte de Santa Coloma, baró de Ponts.
A la seva mort sense fills 1689 passà als Cardona-Borja, marquesos de Castellnou, als Solís, ducs de Montellano, als Gutiérrez de los Ríos, ducs de Fernán-Núñez, als Osorio, comtes de Cervelló, i als Falcó, marquesos d’Almonesir La baronia de Ponts havia passat als Queralt per successió dels Codina, que l’havien adquirit al s XVI
marquesat de Castellnou
Història
Títol concedit el 1639 a Alfons de Cardona-Borja i Milà d’Aragó, virrei de Mallorca, novè baró de Castellnou (Alt Palància).
Passà als Solís, ducs de Montellano, als Gutiérrez de los Ríos, ducs de Fernán-Núñez, als Osorio, comtes de Cervelló, i als Falcó, marquesos d’Almonesir La baronia de Castellnou havia estat vinculada per Beatriu de Borja, que el 1503 la llegà al seu besnebot Roderic de Borja i de Montcada, baró de Vilallonga i d’Anna a la mort de la besneta d’aquest darrer, Beatriu de Borja, passà al seu cosí germà Antoni de Cardona i de Borja
comtat de Pavies
Història
Títol concedit el 1625 al fill del comte d’Aranda, Antonio Ximénez de Urrea y Enríquez, primer marquès d’Almonesir, senyor de Pavies, Matet i Alfima, virrei de Sardenya, perquè el portessin els primogènits d’aquest marquesat.
Passà als Alagó, als Homodei, als Moura i als Pio de Savoia, els quals el donaren a la capella de la Concepció per a beneficiar Fou concedit el 1792 a Juan Manuel de Sarria y Cárdenas amb la nova denominació de comtat de Casa Sarria Dels Sarria passà als Tejada, als Spholinger i als Hidalgo
Lladró
Armes dels Lladró
© Fototeca.cat
Llinatge noble que procedent d’Aragó i Navarra s’establí al País Valencià pel casament de Ramon de Vilanova i de Montagut amb Maria Lladró i de Castre, filla i hereva de Pere Lladró, senyor de Manzanera, i d’Elionor Sanxis de Castre, neta del rei Jaume I.
El 1328 el comte Pere I d’Empúries els vengué el castell de Pop i el lloc de Murla, i el 1362, el rei, la senyoria de la foia de Castalla Llur fill es cognominà Pere Lladró de Vilanova , heretà la senyoria de Manzanera i comprà 1386 a Huguet de Bordils els llocs, viles i castells de Xelva, Toixa i Sinarques, compra que fou confirmada pel rei el 1388 El 1390 fou creat vescomte de Xelva, i el 1408 i el 1412 vinculà els seus béns a la descendència masculina Es casà amb Violant de Boïl i López d’Eslava, i foren pares del segon vescomte de Xelva Ramon Lladró de Vilanova i de Boïl , senyor de…