Resultats de la cerca

El darrer de la dinastia fou Carles V, que deixà el ducat a Lluís XI de França, el qual el reincorporà a la corona 1481 El títol fou concedit diverses vegades, de manera honorífica, a prínceps de sang, entre ells a Francesc Hèrcules mort el 1584, duc d’Alençon, fill d’Enric II de França Tercera dinastia d’ Anjou al futur Enric III, a dos fills de Lluís XIV i al seu net Felip, que més tard fou rei d’Espanya amb el nom de Felip V Lluís XVIII, abans d’ésser rei, detingué aquest títol ensems amb el de comte de Provença Als segles XIX i XX, després de la mort del comte de Chambord…

El comte Folc V fou rei de Jerusalem 1131, i el seu fill Jofre V, dit Plantagenet , es casà amb Matilde, filla del rei anglès, i foren pares del rei Enric II d’Anglaterra El comtat restà unit a aquell regne fins el 1203, que fou confiscat pel rei de França i reunit a la corona Lluís VIII de França el deixà en testament al seu fill Carles, que fou el fundador de la Segona dinastia angevina L’esmentat príncep, el 1246, adquirí el comtat de Provença en casar-se amb la comtessa Beatriu, i el 1266 ocupà el regne de Nàpols i Sicília La política italiana iniciada per ell l’enfrontà aviat amb la casa…

Carles d’Anjou seria posat en llibertat per Alfons II, però es comprometia a lliurar els seus fills Lluís i Robert com a ostatges, a pagar 30 000 marcs d’argent i a procurar de França una treva El pacte fracassà per la negativa de la Santa Seu i de Carles de Valois a reconèixer-lo

Com a titular de la corona catalanoaragonesa, Alfons era ja rei de Sicília i, d’altra banda, els reis angevins de Nàpols, els quals succeí, es consideraven i s’anomenaven reis de Sicília per la pau de Caltabellotta, el 1302, Frederic II de Sicília, fou obligat a prendre el títol de rei de Trinàcria tot reservant el títol de rei de Sicília als angevins de Nàpols Hom distingia cadascuna de les ‘Sicílies’ amb el nom de Sicília dellà el Far l’illa de Sicília i Sicília deçà el Far el regne de Nàpols La separació del regne de Nàpols durant la segona meitat del segle XV i l’organització separada…

La derrota i la mort de Manfred lliuraren a Carles d’Anjou el regne de Sicília

Emparentats amb Conradí, els prínceps del casal de Barcelona havien reivindicat la corona napolitana des que morí 1268 Després de la conquesta de Sicília, les tropes catalanosicilianes havien ocupat sovint l’extrem sud del regne napolità des que Pere II de Catalunya-Aragó havia ocupat l’illa 1282 i havia posat el peu a Calàbria 1283 Jaume II, en 1285-91, ostentà el títol de rei de Sicília, del ducat de Pulla i del principat de Càpua Ja el 1415 Alfons IV havia intentat el casament del seu germà Joan amb Joana II de Nàpols , sense èxit Anys després, la reina Joana demanà l’auxili del rei català…

Posà fi a les hostilitats entre la casa d’Anjou i els reis del Casal de Barcelona, iniciades el 1282 amb les Vespres Sicilianes, i reconegué el regne de Trinàcria, el títol del qual ostentava Frederic III

La victòria de Felip II August lliurà Flandes a la influència francesa, obligà Otó IV a acceptar el triomf del seu rival Frederic II i assegurà la conquesta de Normandia, Maine i Anjou, efectuada pel mateix Felip II August

Assolida per Guillem I de Naussau-Orange, hom oferí 1581 la sobirania al duc Francesc Hèrcules d’Anjou, germà d’Enric III de França La unió fou el nucli de la república de les Províncies Unides del Nord, sorgida poc després, bé que no reconeguda fins a la pau de Münster 1648

El nom li ve del comte Jofre V d’Anjou, dit Plantagenet perquè hom diu que tenia el costum de portar una branca de ginesta sobre la toca La dinastia dels Plantagenet s’escindí en dues branques la dels Lancaster i la dels York, rivals que provocaren la guerra de les Dues Roses Fou succeïda per la dinastia dels Tudor