Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
batalla de Magnèsia
Història
Militar
Batalla lliurada a Magnèsia, a l’hivern de 190-189 aC, entre els romans i Antíoc III de Síria.
Els romans, comandats per Escipió l’Asiàtic i per Cneu Domici Ahenobarb, amb un impetuós atac del flanc dret havien deixat l’esquerre sense l’ajut de la cavalleria aconseguiren de rompre la línia defensiva dels selèucides, gràcies a l’ajut de llur aliat Èumenes II de Pèrgam i també a la superioritat de llurs legionaris sobre les falanges d’Antíoc Aquest, retirat a Apamea, ultra haver tingut un gran nombre de víctimes, perdé el domini de l’Àsia Menor
Cantemir
Història
Família de boiars d’origen tàrtar establerta a Moldàvia al s XVII.
Foren prínceps de Moldàvia Constantí Cantemir 1630-93, en 1685-93, i els seus fills Antíoc Cantemir , en 1696-1700 i 1705-07, i Demetri Cantemir 1673-1723, el 1710 Aquest últim ajudà Pere el Gran contra els turcs, i a la desfeta de Stanilesti 1711 emigrà a Rússia, on fou canceller imperial És notable la seva obra d’historiador Historia incrementorum atque decrementorum aulae othomanicae 1716, traduïda a l’anglès el 1734 i altres obres sobre Moldàvia i Valàquia El seu fill Antíoc Cantemir 1708-44 fou diplomàtic i escriptor
Codi Teodosià
Història del dret
Col·lecció de lleis romanocristianes promulgades des de Constantí elaborada per inspiració de Teodosi II.
Una comissió de vuit alts funcionaris i un advocat, dirigits per Antíoc, prefecte del pretori, féu el projecte, que no reeixí, de reunir totes les constitucions, vigents o no 429 Reduït a un cos de constitucions generals, vigents, una nova comissió el dugué a terme 435-438 Fou dividit en 16 llibres i en títols, i les constitucions foren ordenades per matèries i cronològicament Promulgat a Orient el 15 de febrer del 438, tingué vigència des del primer de gener següent Teodosi l’envià a Valentinià III, el qual l’acceptà i, aprovat pel senat, també fou promulgat a Occident i tingué…
Acadèmia
Escola filosòfica de Plató, situada en uns jardins a sis estadis al NW d’Atenes, consagrats a l’heroi Academ.
Plató hi ensenyà des del 387 aC Era una comunitat destinada al culte de les muses i a l’estudi de la matemàtica, la música, l’astronomia i la divisió i la classificació, que Plató considerava com una propedèutica a la dialèctica Irradiava també una influència política Tingué tres períodes l' Acadèmia antiga , els principals representants de la qual són Espeusip, Xenòcrates, Heràclides del Pont i Crates l' Acadèmia mitjana , iniciada per Arcesilau, i l' Acadèmia nova , iniciada per Carnèades, les dues darreres de predomini escèptic A partir de Filó de Larissa i Antíoc d’Ascaló,…
llibres dels Macabeus
Conjunt de dos llibres de l’Antic Testament que formen part del cànon grec de la Bíblia.
El primer llibre dels Macabeus , que degué ésser escrit en hebreu, però que només ha estat conservat en grec, narra les lluites de Mataties i dels seus fills, Judes, Jonatan i Simó, contra els reis hellenistes de Síria, Antíoc IV Epifanes i els seus successors 175-134 aC eren lluites armades de resistència religiosa contra els partidaris de paganitzar els jueus i d’imposar-los els costums hellenístics l’autor del llibre era un jueu de Jerusalem que l’escriví vers l’any 100 aC El segon llibre dels Macabeus inclou només els fets de Judes Macabeu model d’història patètica religiosa…
Hanukà
Celebració jueva que té els orígens en els llibres Primer i Segon de Macabeus.
Dura vuit dies i es commemora la rededicació del temple de Jerusalem a l’època de la revolta dels macabeus al segle II aC quan aquests es rebellaren contra la imposició d’adorar divinitats gregues imposada per Antíoc de Síria Sol coincidir entre novembre i desembre segons el calendari gregorià o el dia 25 de quisleu tercer mes de l’any civil i novè de l’any religiós del calendari jueu El canelobre de nou braços on s’encenen les espelmes per a la festa rep el nom de hanukià Hi ha una llum per a cada vespre i el braç novè —el central— serveix per a encendre les altres espelmes, i…
Domici Ahenobarb
Família romana de la gens Domicia.
Cneu Domici Ahenobarb fou cònsol el 192 aC i vencedor d’Antíoc III a Magnèsia 189 aC Cneu Domici Ahenobarb fou cònsol 122 aC i derrotà els allòbroges i els averns a la Gàllia construí la calçada que porta el seu nom Via Domicia Cneu Domici Ahenobarb , fill de l’anterior, fou també cònsol 96 aC, i el seu germà Luci Domici Ahenobarb fou cònsol el 94 aC partidari de Sulla, fou assassinat pels demòcrates Luci Domici Ahenobarb , cònsol el 54 aC, morí a la batalla de Farsàlia lluitant contra Cèsar 48 aC Cneu Domici Ahenobarb , fill de l’anterior, fou cònsol el 32 aC, i fou un dels…
Escipió
Història
Família romana de la gens Cornelià que, constituïda al segle IV aC, perdurà fins al final de la República.
En general formaren part del grup influït per la cultura grega, i foren oberts a la influència hellènica Els seus membres més destacats foren Luci Corneli Escipió , dit Barbatus , cònsol el 298 aC, que conquerí la ciutat etrusca de Volterra El seu fill Gneu Corneli Escipió , dit Asina , cònsol el 260, fou derrotat i empresonat pels cartaginesos a les illes Lipari cònsol de nou el 254, derrotà els cartaginesos a Palerm Luci Corneli Escipió , germà de l’anterior, fou cònsol el 259 i conquerí Còrsega Gneu Corneli Escipió Calb i Publi Corneli Escipió foren els seus fills i Publi Corneli Escipió…
Acília
Gens
d’origen plebeu romà que donà alguns personatges d’anomenada: Mani Acili Glabrió
, tribú de la plebs (201-191 aC), vencedor d’Antíoc III de Síria a les Termòpiles; Acili Gaius Glabrió
, filòsof que introduí (~150 aC) les idees gregues a Roma; Mani Acili Glabrió
, pretor (70 aC), cònsol (67 aC) i governador de Bitínia, que lluità contra Mitridates III, rei dels parts; Mani Acili Glabrió
, cònsol amb Trajà (91 dC), que fou condemnat a les feres per Domicià per haver-se convertit al cristianisme.
Des d’aleshores la família tingué un hipogeu al cementiri de Priscilla Fins a mitjan s III, altres familiars del mateix nom foren també cònsols