Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Organització per a l’Alliberament de Palestina
Política
Organisme politicomilitar creat el 1964 a Jerusalem que agrupa la major part de les organitzacions palestines, amb una clara preponderància d’Al-Fatah, sorgides arran de la creació de l’estat d’Israel, amb l’objectiu d’establir un estat palestí en aquest territori.
Té els seus precedents en el moviment guerriller palestí sorgit a Gaza i Cisjordània que participà en la primera de les guerres araboisraelianes 1948-49 Fundada amb el suport de la primera Conferència dels estats àrabs al Caire, després de l’ocupació de Gaza i Cisjordània per Israel 1967 i amb la subsegüent diàspora dels refugiats palestins, l’organització tingué un gran creixement Establí el seu quarter general a Jordània, des d’on perpetrà atacs contra Israel fins el 1970, que fou expulsada del país pel mateix rei Hussein L’OAP passà aleshores al Líban, des d’on…
Autoritat Nacional Palestina
Govern autònom provisional palestí amb jurisdicció als territoris ocupats per Israel el 1967, sorgit dels acords de pau d’Oslo.
Constituït el 5 de juliol de 1994, els poders li són transferits gradualment pel govern israelià La seva vigència és prevista fins a l’establiment d’un estatut definitiu, generalment interpretat com la creació d’un estat palestí independent Té gairebé plenes competències a la franja de Gaza, i a Cisjordània el seu control varia territorialment segons l’estadi de les negociacions D’estatut encara sense definir és Jerusalem El 1996, en les primeres eleccions al Consell òrgan legislatiu i a la presidència, foren elegits Al-Fatah i Yasser Arafat Després del collapse del procés de pau 2000 i l…
Al-Fatah
Política
Sigla, al revés, de Haraka li-Tahrīr Filastīn (‘Moviment d’Alliberament de Palestina’), organització política palestina.
Fou creada a la segona meitat de la dècada dels anys cinquanta, entre altres membres, per Abu Jihad Khalil al-Wazir i Yasser Arafat , el qual n'esdevingué el líder més prominent En una primera etapa, es dedicà a perpetrar atemptats terroristes i sabotatges contra Israel Integrada a l’Organització d’Alliberament de Palestina OAP des de la seva creació 1964, en constituí el grup principal i Arafat en fou nomenat president el 1969 Després de la guerra dels Sis Dies 1967 rebé de forma contínua suport dels països àrabs Des d’aleshores fins a la mort d’Arafat, les trajectòries d’…
acords de pau d’Oslo
Acords signats entre el govern laborista israelià i el líder de l’OAP, I.Arafat, amb l’objectiu d’establir l’autogovern palestí a Gaza i a Cisjordània, territoris ocupats per Israel des del 1967.
Els acords, signats a Washington el 14 de setembre de 1993 sota els auspicis dels EUA i la Federació Russa, havien de posar fi al conflicte palestinoisraelià garantint, d’una part, seguretat i, de l’altra, un territori de sobirania palestina Establien una primera fase transitòria de cinc anys per a atènyer l’estatut definitiu dels territoris palestins, durant els quals, després de la retirada prèvia de les forces israelianes de Gaza i Jericó, hom preveia l’elecció per sufragi universal directe d’un consell provisional palestí amb competències governamentals inclosa la creació d’un cos de…
Hamàs
Nom amb el qual són coneguts als estats àrabs diversos partits d’adscripció fonamentalista islàmica.
El més actiu és el de Palestina, que sorgí als territoris ocupats per Israel amb l’esclat de la primera intifada , durant la qual aconseguí un gran protagonisme Té com a objectiu la destrucció de l’Estat d’Israel i l’establiment d’un règim islàmic Contrari als acords de pau d’Oslo signats per Israel i l’ Organització per a l’Alliberament de Palestina OAP el 1993, amb l’objectiu d’impedir-ne el desenvolupament ha dut a terme atemptats contra objectius civils israelians, i a partir del 1996 començà a posar en pràctica els atemptats suïcides, que convertí en una pràctica habitual a partir de…
premi Nobel de la pau
Entitats culturals i cíviques
Premi instituït per Alfred B. Nobel en el seu testament i que hom concedeix, des del 1901, a persones o institucions que han treballat en la recerca de la pau.
És concedit pel parlament noruec Relació de premis Nobel de la pau 1901 Jean-Henri Dunant Suïssa, F Passy Finlàndia 1902 E Ducommun Suïssa, A Gobat Suïssa 1903 Sir WR Cremer Gran Bretanya 1904 Institut de Dret Internacional 1905 Bertha Kinsky von Suttner Àustria 1906 Theodore Roosevelt Estats Units d’Amèrica 1907 ET Moneta Itàlia, Louis Renault França 1908 Fredrik Bajer Dinamarca, Klas Pontus Arnoldson Suècia 1909 AMF Beernaert Bèlgica, Paul Henri d’Estournelles de Constant França 1910 Oficina Internacional de Pau 1911 TMC Asser Països Baixos, AH Fried Àustria 1912 ERoot Estats Units d’…