Resultats de la cerca

Cant d’enyorança a la terra catalana i d’exaltació a la llengua, hom l’ha considerat com l’iniciador del Romanticisme en llengua catalana i especialment, i ja des del mateix moment de la seva publicació, com a l’impulsor del moviment anomenat de la Renaixença L’original fou enviat per Aribau a Francesc Renart i Arús perquè, segons carta del 10 de novembre de 1832, el corregís i el fes imprimir tot seguit Bé que l’original hològraf, corregit per Renart, s’ha conservat, la primera edició coneguda de La pàtria és la d’ El Vapor , del 24 d’agost de 1833, que introduïa algunes…

En foren fundadors Joaquim Llaró —que fou el seu màxim animador—, A Monmany, J Oliveró, BC Aribau i Puig i Vehil, tots ells molt joves aleshores Posteriorment hi entraren també J Martí i Cortada, R Muns i Seriñà, I Santpons i R López i Soler Una primerenca escissió 19 d’octubre, de la qual formava part Aribau, determinà la redacció d’uns segons estatuts, que donaren una major preponderància a les ciències exactes i físiques L’idioma exigit era el castellà, i hom mantingué, manuscrit, un periòdic interior Semanario Erudito , després Periódico Erudito , on aparegueren…

Fundat el 1910, fou impulsat entre d’altres per Ramon Larruy Arnal Fou l’entitat pionera en l’organització de vetllades públiques de boxa a Barcelona Fou també el club de boxa més popular i amb més nombre de socis de l’època El 1912 abandonà la seva primera seu del carrer de la Unió i s’establí al carrer d’Aribau, en un local que també albergava el teatre L’Esquerra de l’Eixample Poc després decidí programar sessions d’entrenament dirigides per un professor, fet que tingué diversos detractors i que provocà la creació del Barcelona Boxing Club Les dues entitats coexistiren en el…

En fou capitalista el banquer Gaspar de Remisa, i el dirigí Bonaventura Carles Aribau Oferí una acurada informació mercantil, industrial i política, amb una tendència de centre, i defensà la política proteccionista catalana davant els plans lliurecanvistes del general Espartero Un article contrari a les societats obreres l’enemistà amb les associacions catalanes de treballadors Deixà de publicar-se el 14 de maig de 1844

Fou fundada cap al 1931 com a secció esportiva de l’empresa Auto-Electricitat La inauguració de la piscina de Montjuïc fou cabdal per a la fundació de l’agrupació que, al novembre del mateix any, traslladà la seu al bar Gran Sport del carrer d’Aribau S’oferia a altres clubs que volguessin practicar futbol, beisbol i atletisme Al principi dels anys trenta jugava partits de futbol amb equips locals i també participava en diferents activitats lúdiques

Els principals impulsors del projecte foren la Universitat d’Alacant, el Banco Santander Central Hispano i la Fundación Marcelino Botín La Biblioteca de Catalunya hi està representada amb alguns dels seus títols més importants i antics Almanach dels noucentistes , La Llumanera de Nova York revista catalana de novas y gresca , Homilies d’Organyà , Llibre d’hores segons l’ús de Roma , i també amb obres de Miquel Agustí, BC Aribau i Rupert de Nolla, entre d’altres

Fundat el 1949 sota la presidència de José Manuel Giménez, prengué el nom del bar del carrer d’Aribau on es creà El 1950 estructurà el seu primer equip de competició sota la direcció de Joaquim Rubio i amb corredors com Miquel Poblet, Antoni Gelabert, Bernardo Ruiz, Josep Serra, Bernardo Capó i Miquel Bover El mateix any debutà a la Volta Catalunya Organitzà competicions professionals i amateurs i gestionà els serveis tècnics en les curses Barcelona-Vilada i Barcelona-Manlleu-Barcelona

L’oposició de la junta de comerç impedí 1806 que en fossin aprovats els estatuts, i hagué d’aixoplugar-se darrere l’antiga Companyia de Filats de Cotó, situació semiclandestina, de la qual intentà de sortir el 1821 adoptant el nom de Comissió de Fàbriques de Filats, Teixits i Estampats de Cotó, presidida per Erasme de Janer i de Gònima, sense assolir el reconeixement del govern constitucional, però sí el de les autoritats locals El 1826, Magí Coromines la reorganitzà i n’obtingué l’aprovació del govern de Ferran VII, interessat a congraciar-se amb els liberals catalans de caràcter moderat La…

S’imprimí a la impremta de Torner, la mateixa que el 1821 donà a llum la revista d’Ignasi Sanponts Periódico Universal de Ciencias, Literatura y Artes Volgué mantenir-se al marge del debat polític conjuntural, però l’adscripció dels seus redactors era clarament liberal Abordà una temàtica àmplia, des de les ciències fins a la filosofia, passant per la literatura i l’estètica Els seus redactors foren el professor alemany Carles Ernest Cook, que havia estat mestre de Mateu Orfila a Menorca els refugiats liberals italians Luigi Monteggia i Fiorenzo Galli, i els intellectuals catalans…

El 1962 adoptà el nom actual De periodicitat trimestral i confinada a la clandestinat, durant el franquisme estigué domiciliada a Mèxic, a càrrec dels catalans exiliats Els primers números s’editaren totalment a Mèxic, però a partir del número 9, les planxes per a la publicació es preparaven a França i després s’imprimien clandestinament a Catalunya fins que la revista fou legalitzada el 1977 A Mèxic la dirigí Francesc Vicens i, quan se'establí la redacció a Catalunya, Manuel Sacristán Han estat collaboradors de la revista en les seves diferents èpoques RVidiella, G Aribau, G…