Resultats de la cerca

Consta de 36 500 volums Fou fundada per Ignasi Casanovas l’any 1923 a Barcelona, amb vista a la formació teològica del clericat Conté un fons de 150 volums procedent de la biblioteca particular de Jaume Balmes

Després de la guerra de 1936-39 passà a dependre de la Fundació de Cultura Religiosa, que absorbí les activitats editores del Foment, reduït només a obra pia Les seves publicacions han servit la pietat popular i la litúrgia, i algunes, com la dels Evangelis, han assolit tiratges de centenars de milers d’exemplars Edita també colleccions de la Biblioteca Balmes i, conjuntament amb l’Abadia de Montserrat, és l’editora oficial dels texts litúrgics en català

És un “assaig adreçat a dirigir les facultats de l’esperit humà” —sobretot l’"enteniment pràctic"—, partint del realisme filosòfic contra l’idealisme de la filosofia romàntica i de l’anàlisi de les fonts del coneixement i de les facultats de l’home Tot ell és amarat de la filosofia del sentit comú, d’origen setcentista, que Balmes poà de C Buffier a través de la filosofia de Lovaina És l’obra balmesiana més reeditada i traduïda

El seu objectiu primerenc era servir de plataforma de divulgació dels treballs en ciències sagrades, especialment dels realitzats pels sacerdots joves i estudiosos, sobretot dels integrants de les dues comissions d’especialistes —en estudis bíblics i en estudis històrics— que la biblioteca aglutinà La persecució religiosa en el bàndol republicà afectà el seu equip de collaboradors ja que acabà amb les vides del seu fundador, Ignasi Casanovas, i dels redactors Joan Altisent, Josep Casanellas, Ramon Ejarque, Lluís Feliu, Agustí Garcia de la Fuente, Pere Ginebra, Martí de Barcelona, Pere Pous,…

Iniciada el 1925 com a anuari eclesiàstic, des del 1932 és semestral i especialitzada en el camp històric eclesiàstic, particularment de la província tarraconense

N'aparegueren set volums 1928-34, en el darrer dels quals consta com a director Josep Calveras Expressà l’acceptació de qualsevol sistema ortogràfic i inserí estudis lingüístics i literaris Els primers, a cura d’Anfós Par, Francesc de B Moll —que publicà un Suplement català al Diccionari Romànic-Etimològic de Meyer Lübke i un estudi sobre la flexió verbal dels dialectes catalans—, Antoni Griera, Samuel Gili i Gaya, Miquel Batllori, Pere Barnils, Paul Aebischer, H Menhrad, Leo Spitzer i H Kuen Entre els estudis literaris, Manuel de Montoliu insistí sobre les prosificacions de la Crònica de…

El seu capdavanter fou Joaquim Roca i Cornet, que publicà la primera revista apologètica de l’Estat espanyol, La Religión 1837-41, continuada per La Civilización 1841-43, on collaboraren Josep Ferrer i Subirana i Jaume Balmes, el qual, no obstant els seus punts de contacte amb l’escola, mantingué sempre una clara independència respecte a aquesta Altres representants foren Manuel de Cabanyes, Josep M Quadrado, que, juntament amb Tomàs Aguiló, publicà a Palma Mallorca La Fe 1844, i Joaquim Rubió i Ors El tradicionalisme filosòfic inicial del moviment fou superat gràcies a la…

El nucli inicial d’aquesta institució fou el Foment de Pietat Catalana 1911, de caire popular, que tingué el seu òrgan difusor en l’Editorial Editorial Balmes 1926 Des del 1939 aquest aspecte de foment i difusió de la pietat és absorbit per la Fundació de Cultura Religiosa Amb finalitat científica fou creada la Biblioteca Balmes i la revista Analecta Sacra Tarraconensia 1925 amb la intenció que esdevingués un institut superior de cultura religiosa fou formada la secció de publicacions històriques, teològiques i filosòfiques, així com l' Oficina Romànica de…

Malgrat que és un centre privat, els seus estudis s’inclouen dins l’oferta universitària pública i dins el sistema de preinscripció públic És gestionada per una fundació formada per l’ajuntament de Vic, el Consell Comarcal d’Osona i la Fundació Universitària Balmes de caràcter privat La universitat integra els centres superiors públics situats a Vic però dependents d’altres universitats catalanes que des del 1977 s’havien agrupat sota el nom d’Estudis Universitaris de Vic El curs 1999-2000 la universitat s’estructurà en cinc àrees docents Arts i Humanitats, Ciències Socials i…

Cal citar-ne com a precedents la revista “La Veu de l’Àngel de la Guarda” 1909 i la “Biblioteca Foment de Pietat Catalana” 1913, ambdues a càrrec del fundador Tingué un gran paper en la difusió popular d’obres de catequesi, apologètica, hagiografia, litúrgia, mística, ascètica, història eclesiàstica, etc Fins el 1936, publicà cinc milions de llibres i d’opuscles Amb el jesuïta Ignasi Casanovas, que fou consiliari del Foment, fundà la Biblioteca Balmes 1923, i el 1926 nasqué l' Editorial Balmes per emparar legalment les activitats del Foment de Pietat Catalana, atès…