Resultats de la cerca

Durant els ducats de Felip el Bo 1419-67 i de Carles el Temerari 1467-77 aquesta regió de l’est de França esdevingué un centre polític de primer ordre amb dominis territorials que abraçaven bona part del nord de França i els Països Baixos Fou també un centre cultural i musical de gran importància, segurament el més brillant del seu temps Musicalment la cort borgonyona fou molt cosmopolita i, encara que la denominació Escola de Borgonya no es refereixi a compositors nascuts en el territori, gairebé tots els compositors més importants del primer Renaixement hi mantingueren relacions més o menys…

La primera, inaugurada per Ricard el Justicier, comte d’Autun, regnà del 877 al 943 la segona, dels robertians i capetians, originà la primera dinastia reial portuguesa i durà del 943 al 1361, quan Borgonya fou incorporada a la corona francesa El 1363 el rei Joan II creà en apanatge el ducat-paria de Borgonya per al seu fill Felip II l’Ardit, el qual inicià la dinastia dels Valois, que durà fins a la mort de Carles I el Temerari 1477 El rei confiscà el ducat a Maria, filla i hereva del darrer duc i muller de Maximilià I d’Àustria Llurs successors els reis d’Espanya continuaren intitulant-se…

Pel matrimoni 1477 de Maria I de Borgonya amb l’arxiduc Maximilià I d’Àustria, el mestratge de l’orde passà als Habsburg L’emperador Carles V convocà i presidí un capítol de l’orde a Barcelona 1519, al qual assistiren dotze dels quaranta-sis cavallers que en formaven part els escuts de tots els quals foren pintats, tanmateix, per Joan de Borgonya als respatllers del cadiram del cor de la catedral En morir el rei Carles II 1700, darrer dels Àustria hispànics, el gran mestratge de l’orde fou exercit tant pel rei Felip V d’Espanya com per l’emperador Carles VI Per un tractat del 1725 s’acordà…

En virtut d’aquest tractat França renunciava a Flandes, però obtenia el ducat de Borgonya, i Margarida, filla de Maria de Borgonya i de Maximilià d’Àustria, es comprometia amb el delfí de França, Carles, fill de Lluís XI, portant en dot la regió de l’Artois i el Franc Comtat

L’estratotip és a Semur-en-Auxois Borgonya

Era fill del cap de la branca dels comtes de Lovaina sortida del casal dels comtes d’Hainaut La línia primogènita s’extingí el 1406, i la successió passà als Borgonya

Dotze venien del cercle de Borgonya al Sacre Imperi Luxemburg, Limburg, Brabant, el Franc Comtat, Holanda, Zelanda, Flandes, Artois, Namur, Hainaut, Anvers i Malines i cinc foren adquirides per l’emperador Utrecht, Gelderland, Frísia, Overijsel i Groninga-Drenthe La pau d’Anvers 1609 consumà la separació de les set províncies del nord Províncies Unides de les deu dels Països Baixos espanyols

Juntament amb l’anterior pau de Barcelona , posà fi a la guerra amb la lliga de Cognac Essencialment, confirmava la renúncia per part del rei de França a les seves aspiracions sobre Milà, Gènova i Nàpols i a la sobirania sobre Flandes i Artois establerta pel tractat de Madrid 1525, a canvi, tanmateix, del reconeixement per part de Carles V de la sobirania francesa sobre Borgonya

Pol i Hennequin treballaren, des del 1402, al servei del duc Felip II de Borgonya Bíblia de la Bibliothèque Nationale de París i, juntament amb Hermann, el 1411 entraren a la cort del duc de Berry, Jean, en la qual executaren, en collaboració, les Très riches heures du duc de Berry Musée Condé, Chantilly Llur obra, que anuncia l’anàlisi naturalista del paisatge, expressa les formes en un to aristocràtic i estilitzat dins l’estil gòtic internacional

El rei francès s’hi obligava a renunciar al ducat de Borgonya, a les seves pretensions damunt Itàlia i a la senyoria de Flandes, Artois i Tournai i es comprometia a casar-se amb Elionor d’Àustria Hi intervingueren, per part de Carles V, Charles de Lannoy i Hug de Montcada i de Cardona El rei francès el signà el 14 de gener de 1526, però un cop alliberat tornà a França, on denuncià el tractat i reprengué la guerra contra Carles V, amb la formació de la Lliga de Cognac