Resultats de la cerca
Es mostren 289 resultats
El carrer de les Camèlies
Literatura catalana
Novel·la de Mercè Rodoreda, publicada el 1966.
Desenvolupament enciclopèdic La novella evoca la vida de Cecília Ce, una nena trobada que, sense recursos econòmics, esdevé una prostituta que viu unes relacions amoroses cada cop més dramàtiques, en la Barcelona sense llibertat ni expectatives de la postguerra Finalment, retroba la independència econòmica i l’estabilitat emocional Cecília és una nena que un matrimoni gran i sense fills troba a l’entrada de la torre del carrer de les Camèlies, on viuen El caràcter estrany de la nena i l’ambient del barri, on no se sent acceptada, fan que fugi de casa per buscar el pare desconegut…
Roda d’Espectacles al Carrer
Folklore
Programació d’activitats de cultura popular per a infants que organitza l’Associació d’Espectacles La Roda, fundada el 1977, des del principi de la dècada del 1980 en diferents pobles i ciutats de Catalunya.
Aquesta mateixa entitat és la responsable, cada mes de maig, de la Tamborinada, una macrofesta infantil que se celebra al parc de la Ciutadella de Barcelona Xarxa Cultural i Rialles són, juntament amb La Roda, els principals cicles i activitats d’arrel tradicional adreçades als infants
Les senyoretes del carrer d’Avinyó
Pintura
Quadre a l’oli de Pablo Picasso (245 x 235 cm; Nova York, Museum of Modern Art), pintat a París el 1907, evocant un prostíbul del carrer d’Avinyó de Barcelona, però més conegut amb el nom abreujat i equívoc de Les demoiselles d’Avignon.
Hi dominen el blau, el rosa i els ocres, reminiscències del passat immediat del pintor L’agressivitat de certes línies i de certs colors marca una ruptura amb el concepte clàssic de bellesa D’estil expressionista, fauve i cubista alhora, mostra una clara influència de l’escultura de l’Àfrica Negra i obre les portes a aquesta darrera tendència de l’art modern
Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega

Representació durant la Fira del Teatre al Carrer, a Tàrrega
© Fototeca.cat
Teatre
Mercat internacional de les arts escèniques que té se celebra anualment a Tàrrega el segon cap de setmana de setembre.
Fundat el 1981 sota la direcció artística d’ Els Comediants , és un gran aparador té com a objectiu la dinamització del mercat de les arts escèniques amb un interès especial en les arts de carrer, els espectacles visuals i els no-convencionals i la internacionalització dels creadors, així com la promoció de les creacions dels artistes emergents, l’impuls de la formació artística i de la gestió de la cultura i la generació d’aliances estratègiques per desenvolupar circuïts o produccions transnacionals d’arts de carrer És regida per un Consell d’Administració del qual formen part l’Ajuntament…
Fira de Circ al Carrer de la Bisbal d’Empordà

Logotip de la Fira de Circ al Carrer
Teatre
Fira celebrada anualment a la Bisbal d’Empordà (Baix Empordà) des del 1996 durant el tercer cap de setmana de juliol.
Té el predecent en la iniciativa de l’entitat bisbalenca Paufila, que els anys 1984 i 1985 organitzà dues edicions de Fira de Circ, que reprengueren una dècada més tard Organitzada conjuntament per l’entitat Fira de Circ i l’Ajuntament, els espectacles mostren una àmplia diversitat de gèneres i intèrprets circenses bàsicament acrobàcia, malabars i pallassos que s’exhibeixen en diversos punts del centre urbà L’any 2012 li fou concedit el premi Nacional de Cultura en la categoria de circ
Acadèmia de València
Institució fundada a València el 1685, sota la presidència i el mecenatge d’un noble, Onofre Vicent d’Íxar, comte de l’Alcúdia.
Fou coneguda també amb el nom d' Acadèmia del Carrer del Bisbe , per l’indret on es reunia Regida segons unes constitucions que han restat inèdites, influí en la renovació científica del final del segle En les seves sessions eren discutits no solament temes humanístics, sinó també d’altres com l’esfera, la perspectiva, els meteors, la filosofia natural i l’arquitectura militar Membres destacats en foren el metge i botànic Gaudenci Senach i els matemàtics i astrònoms Feliu Falcó de Belaochaga, Vicent Mir i Josep Vicent del Olmo Aquesta acadèmia marca l’evolució de les acadèmies…
Edèn Concert

Imatge nocturna del carrer Nou de la Rambla on es pot veure el rètol lluminós que anunciava l'emplaçament de l'Edén Concert.
Arxiu Nacional de Catalunya. Fons Gabriel Casas i Galobardes
Cafè-concert barceloní inaugurat a la fi del segle XIX i convertit en cinema el 1936, al carrer Nou de la Rambla.
Fou un dels que tingué més qualitat dins el seu gènere
Cercle de Belles Arts de València
Associació cultural creada a València per un grup d’artistes que, vers el 1894, s’instal·laren en un local del carrer de les Avellanes.
Constituïda la primera junta directiva, presidida pel pintor Joaquim Agrassot, es domicilià a la Casa-palau d’Ausiàs Marc al carrer de Capillers, d’on passà al carrer de la Pau poc temps abans de l’Exposició Regional Valenciana del 1909, on tingué un paper important El 1912 Joaquim Sorolla hi creà el grup Joventut Artística, al qual pertangueren els principals artistes del moment Després de la guerra civil de 1936-39 s’installà al domicili actual, a la plaça de Marià Benlliure Té sala d’exposicions i biblioteca, i organitza classes de dibuix hom hi dóna conferències…
Col·legi de Sant Vicent Ferrer
Col·legi per a formació de frares dominicans de la província d’Aragó, fundat a Barcelona el 1668 al carrer de Tallers, a tocar de les muralles.
S'intitulava de Sant Vicent Ferrer i de Sant Ramon de Penyafort El 1758 fou traslladat a l’antic convent de les Repenedides, del carrer de Sant Pau, on subsistí fins el 1835 S'hi ensenyava filosofia i teologia i s’hi donaven set cursos La meitat dels seus alumnes procedia del convent de Santa Caterina de Barcelona, i l’altra meitat de la resta de convents de la província d’Aragó cada convent tenia un nombre fixat d’estudiants El seu cos docent i de servei era, el 1830, de 15 membres
Museu Comarcal de Cervera
Museu
Museologia
Institució museística composta pel Museu del Blat i la Pagesia i la Casa Museu Duran i Sanpere, totes dues seus situades al carrer Major de Cervera.
El Museu del Blat i la Pagesia té l’origen en un primer fons històric i etnològic que l’historiador, arxiver i arqueòleg Agustí Duran i Sanpere havia installat en una antiga casa del carrer Major al final dels anys cinquanta El 1975 i el 1976 s’hi sumaren les prop de 600 peces recollides per la Cooperativa del Camp Comarcal de Cervera en una crida que hom féu als pagesos el 1963, a instàncies del mateix Duran, per reunir objectes relacionats amb les feines i la vida al camp Actualment, aquest espai constitueix l’àrea de les colleccions d’art de Cervera i comarca, de les quals…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina