Resultats de la cerca

El llibre, publicat el 1882 a Barcelona Librería de D Álvaro Verdaguer, és, de fet, una segona edició notablement ampliada de l’anterior publicació Observaciones sobre la poesía popular, con muestras de romances catalanes inéditos Barcelona, 1853 Les cançons del Romancerillo provenen majoritàriament de Catalunya, però no hi manquen exemples del País Valencià, les Balears i l’Alguer, i foren recollides directament pel mateix Milà o per collaboradors seus Milà distribuí aquestes cançons -pertanyents bàsicament al gènere baladístic- en cinc capítols cançons religioses i llegendàries, històriques…

Consta com a segona edició de les Observaciones sobre la poesía popular, con muestras de romances catalanes inéditos 1853, bé que amplia enormement el nombre de cançons transcrites —sovint amb múltiples variants— o resumides Milà volia completar-la amb un segon volum teòric, que no arribà mai a aparèixer El 1896 hom canvià la portada d’alguns exemplars de l’edició del 1882, fent-los constar com a volum VIII de les Obres completes de Milà El 1926, Francesc Pujol i Joan Puntí publicaren, partint de notes inèdites de Milà, Observacions, apèndixs i notes al Romancerillo catalán de…

En esclatar la Segona Guerra Mundial plegà de sortir fins a la fi del 1940 el 1941 fou reduït a dues pàgines, dedicades a la tradició, l’art i l’esport català Demanà la reforma federalista Polemitzà amb “L’Éveil Catalan”, de caire més català

Es proposà “agrupar cuantos simpaticen con los más puros ideales de libertad y democracia” Dirigents Clemente Vizcarri Torres president i Joaquín Jiménez de Alcaraz president de les joventuts Mantenia relacions amb la Unión Social Hispánica

De molt curta durada 13 números, del 4 de setembre al 2 d’octubre, pot ésser considerat un dels òrgans del naixent moviment carlí Portava com a subtítol Viva la Religión, viva el Rey absoluto, viva la Inquisición, muera la Policía, muera el Masonismo y toda secta oculta

Se subtitulava “satíric, literari, teatral, esportiu i mundà” El català només hi servia com a element folklòric expressiu A la fi del 1916 prengué una orientació política, defensà les idees socialistes i lluità contra el xovinisme, el nacionalisme i el ministre, i posteriorment cap de govern francès GClemenceau A partir del 1930 fou succeït per Le Cri Socialiste

Menà campanyes d’oposició legitimista i s’afrontà amb els periòdics republicans Suspès per l’autoritat, sortí amb el nom “El Eco del Milanesado” i “El Noticiero” 1880 i “El Fénix” 1900 S'hi succeïren en la direcció Lluís Maria Llauder, Salvador Morales i, el 1903, Miquel Junyent, que donà una orientació catalana al periòdic i, malgrat que continuà redactat en castellà, adherit a la Solidaritat Catalana, publicà, des del 1912, en català, una pàgina literària i editorials, articles i solts Fou el primer periòdic barceloní que inclogué una plana d’esports Joan Soler i Janer en continuà la…

Òrgan del Partit Comunista al Rosselló, el 1977 el seu tiratge era de 5 000 exemplars setmanals

Té l’origen en les classes de llengua i literatura catalanes que Josep Maria Batista i Roca  impartí el 1948 a la Universitat de Cambridge Des del 1955 celebra un congrés anual en diverses universitats britàniques, sovint al Westfield College de Londres tots els anys del 1967 al 1974, i un congrés residencial, cada dos anys en una universitat diferent en aquestes reunions hom fa exposicions de treballs i organitza conferències i diversos actes sobre temes catalans En el Tercer Colloqui Internacional sobre Llengua i Cultura Catalanes celebrat a Cambridge el 1973 foren aprovats els estatuts de…

Subtitulat Journal de la démocratie roussillonnaise , n'era director Numa Roustan Malgrat el seu lema “Endavant les atxes”, no dedicà cap espai al català Hi collaboraren Frederic Escanyé, Joan Bourrat, Parès, Deslinières, entre altres