Resultats de la cerca

Fou tornat a atorgar a George Montagu mort el 1739, que fou succeït pel seu fill i segon comte, George Montagu Dunk Finalment fou concedit 1944 a Edward Frederik Lindley Wood , tercer vescomte de Halifax, des del 1934, per mort del seu pare, Charles Lindlew Wood

El títol complet és The Posthumous Papers of the Pickwick Club ‘Els documents pòstums del club Pickwick’ Publicada per primera vegada 1836-1837 en forma de serial per acompanyar una sèrie de vinyetes dibuixades per RSeymour i després per HKBrown Phiz, fou la primera obra important del seu autor i la que li possibilità d’independitzar-se Hom la considera una producció molt important dins la literatura anglesa del s XIX, fins al punt que molts dels personatges i les situacions que hi apareixen esdevingueren una mena de símbols d’una part de la societat britànica de l’època Hi ha traducció…

La primera edició, apareguda el 1857, comprenia un poema pròleg i cent poemes numerats i distribuïts en seccions subtitulades aquesta aparença de composició premeditada, però, fou feta a posteriori els poemes foren escrits ocasionalment en el decurs de setze anys El títol —ideat, sembla, per un amic del poeta, que havia pensat en Les Lesbiennes i Les Limbes — contribuí a provocar el procés que li fou incoat per obscenitat el mateix any que hom processava Madame Bovary Baudelaire i el seu editor foren condemnats a una multa i sis dels poemes foren prohibits El 1861 n'aparegué una segona…

Narrada en primera persona, l’autor hi tracta magistralment els anys d’infantesa del protagonista, tot valent-se d’elements autobiogràfics, que són les millors pàgines de l’obra La descripció de la vida dels seus personatges i, especialment, la del jove David, empeltada d’una atmosfera sentimental, produïda per la mort prematura de la mare, les aventures a l’escola i després a la feina on el destina el seu padrastre, són un retrat fidel i melodramàtic del Londres pobre i míser de l’època de l’autor

Destacats posseïdors del comtat foren John Stuart of Darnley mort el 1495 i Jaume VI d’Escòcia futur Jaume I d’Anglaterra, que el 1572 el cedí al seu oncle Charles Stuart mort el 1576, cosí germà del primer duc de Lennox El ducat passà, a la mort 1672 de Charles Stuart, al rei Carles II, que el donà al seu fill illegítim Charles Lennox mort el 1723, en els descendents del qual continua

Constitueix un dels instruments d’anàlisi del discurs literari més apreciats actualment Tot seguint l’enfocament i la metodologia formalista i estructuralista, ha reunit illustres collaboradors francesos o estrangers, com Gérard Genette, Tzvetan Todorov, Roland Barthes, Michel Riffaterre, Philippe Hamon, Paul Ricoeur, Claude Bremond, Michel Charles, Paul Ricoeur, Claude Bremond, Michel Charles, Paul Zumthor i altres Defineixen les propietats del discurs literari a partir d’un simple aspecte ritme, figures, sintaxi narrativa, o de la problemàtica dels gèneres, o bé…

Li fou annexada la grandesa d’Espanya el 1826 continua dins la mateixa família

El nom li fou donat pel productor cinematogràfic francès Jacques Haik el 1915 Vestit amb una indumentària que esdevingué característica barret fort, jaqueta esquifida, pantalons balders, sabates atrotinades, bastó de bambú, etc, Charlot és el prototipus de l’home marginat, amb una rica i completa gamma de valors humans que el fan moure, constantment, entre la comicitat i el patetisme

Deriva de la Morris and Co, que agrupava pintors i arquitectes prerafaelites i que fou fundada per William Morris el 1861, amb la finalitat de perfeccionar i renovar les creacions artesanals, enfront del predomini del maquinisme Les orientacions d’Ashbee s’allunyaren en certa manera de les finalitats primitives i tendiren cap al disseny industrial, bé que lligat estèticament a idees prerafaelites, sobretot a través de l’obra de Walter Crane, primer president de l’entitat En foren membres WR Lethaby, George Walton, Edwin L Luytens, etc El seu decorativisme el lliga a les primeres…

No es coneixen del cert els orígens d’aquesta nissaga, que proporcionà compositors i organistes a la cort de França durant més de dos segles Hom sap, tanmateix, que l’any 1562 hi havia a la vila de Beauvoir un pagès i comerciant anomenat Jehan Couperin, mort el 1591, que fou pare d’un Mathurin Couperin 1569-1640, el qual amb el temps obtingué llicència per a tocar instruments per tota la contrada Aquest es casà amb un membre d’una altra família de músics, Anne Tixerrand o Tisserrand, amb qui tingué dos fills Denis, que fou notari, i Charles, que s’establí a Chaumes-en-Brie i…